dilluns, 18 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

“De petit volia ser Martes y Trece”

Toni Moog | Foto: T.M.

Toni Asencio, més conegut com Toni Moog (Barcelona, 11 d’abril 1971) és un humorista, actor de teatre i un habitual col·laborador a la televisió a través del seus personals monòlegs que va donar a conèixer a través Paramount Comedy. La seva vocació es va iniciar ja de ben petit, a l’escola, quan imitava als mestres i companys de classe.

En el teu currículum diu que ja des de preescolar vas estar considerat el pallaso de la classe. Explica’ns alguna gamberrada que recordis.
Sí. Feia de tot. Imitava els professors i també als alumnes. Feia conyes i catxondeo… I, a vegades, fins i tot em feien fora de classe. Jo me’n recordo que me n’anava fora de classe content perquè havien rigut.

Ja des de petit, doncs, volies ser humorista.
Sí. A mi quan m’ho preguntaven, deia que volia ser “Martes y Trece”. Eren els meus ídols. No hi ha, però, una escola d’humoristes o de còmics. Jo no volia estudiar interpretació perquè era una mica elitista. Jo volia ser humorista. Com que no hi havia escola, vaig anar fent. Vaig estudiar publicitat, fins que em va arribar l’oportunitat.

Vas començar en aquest món una mica per casualitat.
Estava en una sala de jazz i allà programaven còmics cada dimarts. Entre aquests còmics hi havia Joaquín Reyes, Ángel Martín, Dani Mateo, Iñaki Urrutia… Jo vaig començar en aquell moment. Va ser una mena d’aposta. Tothom em deia que ho fes. El monòleg era encara molt nou, eren els inicis. Ho vaig provar i allà va començar la meva carrera.

El que més has fet són monòlegs, t’hi sents més còmode?
Jo em sento còmode amb diferents formats. He fet televisió, ficció, paròdies, col·laboracions, imitació… Potser amb el monòleg tinc un toc especial. A part, jo tinc una pinta, vaig amb tatuatges, i si em presenten a algú, poden pensar que sóc un traficant i no pas un humorista. Això podria ser un handicap, però, en canvi, m’ha ajudat perquè la gent hi veu el personatge. És un personatge macarra, però al mateix temps bona persona i fa riure.

Si et fessin triar, televisió o teatre?
A mi m’agrada molt fer teatre. Ara porto uns anys que no paro. Sortir a l’escenari és una sensació increïble i el minut abans de sortir que no saps si hi haurà força gent. Però, la tele és molt divertida. És cansada, però molt divertida. A mi m’encanta fer tele. A més, pots fer coses que en teatre no pots fer. El teatre té la màgia, el directe i el contacte amb el públic. A mi m’agradaria fer les dues coses.

Toni Moog | Foto: T.M.

Tu fas riure a la gent, però què fa riure a Toni Moog?
A mi em fa riure (silenci)… De tot, una mica. No sóc d’aquells que critica i busca el mínim detall. Sóc de ment oberta. Tant em pot fer riure una chorrada de la que ningú riu i jo sóc l’únic, com ric del que fa riure a tothom.

El teu darrer espectacle és Facemoog. Pels que encara no hagin vingut, per què haurien de venir?
Parlo de coses quotidianes. Parlo d’internet i les xarxes socials, no només de Facebook, sinó més en general. Avui en dia tothom sap fer servir internet i consultar el correu.

L’espectacle és d’humor, però de rerefons hi ha certa crítica a les xarxes socials.
A Facemoog començo posicionant-me dient que estem al futur i que les xarxes socials ens permeten lligar, retrobar-nos amb antics amics, penjar fotografies, etiquetar-les, etc. Però llavors hi ha l’altra banda i és que potser hi estem massa lligats. Ens hem convertit en addictes. La gent, quan arriba a casa, el primer que fa és mirar el Facebook per a veure què ha passat. Acabo el monòleg dient que ens ho hem de pensar una mica. Abans quan no ho teníem, també estàvem bé. Ens està retallant llibertat.

Tal com raja:

Lloc i data de naixement: Barcelona, 11 d’abril de 1971, sóc Àries
Un grup de música: The Beatles
Una pel·lícula: Los 300
Un llibre: El médico
Plat que cuines millor: Molts, però la meva truita de patates és espectacular
Una mania: Masses (riu)
Una qualitat: Sóc bona persona. A vegades em prenen el pèl, però prefereixo ser bona persona que no un cabró
Un somni: Poder seguir complint somnis. N’he complert alguns i vull continuar complint-ne. Quan en compleixes algun, t’adones que lluitant es pot aconseguir

Acaba la frase:

El millor d’aquesta vida és… viure
No aguanto la gent que… es queixa de tot
Li diria quatre coses ben dites a… masses persones (riu)… Polítics, toreros i gent que fa teleescombraria
No m’agradaria morir sense… haver realitzat tots els meus somnis
L’acudit perfecte és aquell que… et fa riure encara que l’hagis sentit vint vegades

Per Mònica Puntí | ACPG

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per