dissabte, 21 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El meu carrer

Foto: sxc.hu

Avui he passejat conscientment pels carrers que tants cops durant els darrers anys havia transitat com un autòmat. He sentit sota les meves passes els records que s’anaven amuntegant al meu cap. L’olor clara i fresca a terra que tenia registrada havia canviat pel gris olor de l’asfalt i el fum dels cotxes però, tan se val, era el mateix carrer d’infantesa on jugava a pilota amb els amics. A la sortida d’escola em quedava al carrer a jugar i perdia l’oremus. El meu pare havia de sortir a buscar-me quan s’apropava l’hora de sopar i recordar-me amb l’espardenya que havia d’anar de l’escola a casa a berenar i a fer els deures. Els carrers, les places, els solars, eren els nostres territoris per jugar i explorar la vida i hem deixat que els nens els perdin. No m’estranya que en fer-me adult hagi seguit passant com un robot empès per les presses i la feina a fer. Avui no, no ho he permès. He passejat tan sols pel plaer de passejar i recordar il·lusions passades perdent el present. Avui l’he reconquistat per mi.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per