dissabte, 25 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El problema no és el deute

Bernat Costas

El problema no és el deute de les administracions públiques

Escolto perplex, a través de la ràdio del cotxe, unes declaracions que ha fet aquest matí el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero afirmant que la preocupant situació del deute espanyol és culpa de les autonomies i els ajuntaments (3cat24.cat). Reconeix, almenys, que el seu govern (el de l’Estat) ha concertat un 75% dels diners de deute en poder de les administracions públiques; però que ho ha per poder cedir-los a ajuntaments i comunitats autònomes perquè continuïn amb el seu espiral de despesa desenfrenada. Quanta barra!

En primer lloc, el gran problema de deute a l’estat espanyol no prové de les administracions públiques. Aquestes, que suposen prop d’un 40% del total de l’economia, “només” han contret un 16% del total del deute. El 84% restant són crèdits concertats per empreses, operacions immobiliàries hiperfinançades i les hipoteques i els crèdits del cotxe de tots els ciutadans.

Repeteixo, les administracions públiques estan poc endeutades en comparació amb tots nosaltres. Valgui la següent comparativa com a explicació. Imaginem una família amb uns ingressos anuals de 30.000 euros que té contractada una hipoteca per comprar el pis de 140.000 euros i un crèdit pel cotxe de 10.000 euros. No són números estrambòtics, oi? Doncs té diners prestats equivalents al 500% dels seus ingressos anuals.

Després de la darrera reforma legal, els ajuntaments només poden endeutar-se per sota del 75% dels seus ingressos. Segur que el problema del deute és l’administració pública? I, en tot cas, el problema del deute són les administracions locals que “només” tenen a l’entorn del 2% de tot el deute existent a l’estat espanyol?

En segon lloc, el president espanyol afirma que l’Estat s’endeuta per poder transferir diners als ajuntament i a les comunitats autònomes. Repeteixo: quina barra!

L’any 2008 i el 2009 els ajuntaments haurem de “tornar” a l’Estat diners que ens ha transferit de més del què ens tocava del Fons Estatal de Cooperació Local. Diners que, a més, no surten de cap crèdit de l’Estat: surten d’una fòrmula matemàtica per la qual a l’administració local li pertoca entre l’1% i el 2% de tot el què es recapta per IRPF, IVA i Impostos Especials.

I les transferències a les autonomies tampoc són el problema; com a mínim pel què fa a Catalunya. Ni en milers d’anys aconseguirien transferir a la Generalitat tot el què expolien fiscalment!

La conclusió de tot plegat és la següent: el problema de l’administració no és el deute, és el dèficit.

Les administracions, i els ajuntaments en primer lloc, hem estirat més el braç que la màniga en el dia a dia, i hem gastat més del què podem pagar. Hem contret més obligacions que no pas ingresso rebem. I d’aquí patim.

I en aquest aspecte les culpes van repartides. És cert que el sistema de finançament municipal fa els ajuntaments molt vulnerables als alts i baixos del totxo, i a l’especulació immobiliària. I també és cert que, per exemple, els ajuntaments paguen IVA com tothom, o sigui que el 18% del què gasten o paguen a l’Estat només en concepte d’aquest impost.

Però, alhora, em nego a acceptar que només poguem fer el ploricó, i que ens neguem a admetres que, en general, hem reaccionat tard i malament. I quan el 2008 comencen a caure els invells d’ingressos als que falsament ens havíem acostumat, no hem parat de gastar fins que ens hem trobat l’aigua al coll.

Bernat Costas | Tordera

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per