dijous, 19 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

“El secret de Divendres és creure’s el país”

Espartac Peran i Xavi Coral a 'Divendres' | Foto: TVC

El periodista mataroní Espartac Peran presenta amb conjuntament amb en Xavi Coral el programa ‘Divendres’. L’Espartac no s’imagina treballar en una altra professió que no sigui la de periodista. Es considera un home afortunat i recorda que ha après molt d’en Carles Francino i d’en Josep Cuní. També diu que li agradaria treballar algun dia amb en Joaquim Maria Puyal.

T’imagines treballar en una altra professió que no sigui de periodista?
No. Vaig començar quan tenia 14 anys i ara amb 39, quasi 40, potser tocaria provar altres coses, però és que aquesta feina em dóna tant! Aquesta feina està molt relacionada amb altres professions. Jo volia ser pallasso com Tortell Poltrona, un gran mestre, i durant molts anys vaig ser peixater que em venia de família. I això que té a veure amb la comunicació? Doncs tot, perquè el pallasso comunica i el peixater també ha de comunicar si vol vendre el peix. Ser periodista és una feina relacionada amb la comunicació i actualment a Divendres em relaciono amb molt gent. m’encanta des de sempre i em costa imaginar-me d’una altra cosa.

Després de la carrera vas fer pràctiques a TV3 i ja t’hi vas quedar. Et consideres un afortunat?
Totalment. Em considero un afortunat, però no m’han regalat mai res. Simplement el regal que m’han fet és veure que aquell nen que entrava a TV3 o que entrava a Televisió de Mataró tenia ganes de treballar. M’ho he guanyat. Això no vol dir que estigui en contra dels endolls. Si algú té la possibilitat que l’endollin, està molt bé, però un cop endollat has de demostrar que ho fas bé i, de vegades, és difícil.

T’has encaminat bastant cap a la televisió, t’hauria agradat fer més ràdio?
Jo vaig fer força ràdio a Argentona, a Arenys, a Mataró… Vaig estar a Catalunya Cultura i també a RAC1. El món de la ràdio no és una assignatura pendent, perquè ja l’he provat, sinó que és un desig que m’agradaria tornar a recuperar i que m’agrada molt, però, de moment, no toca.

Quins són els teus referents en el món del periodisme?
Quan vaig entrar a fer pràctiques a TV3 ho vaig fer al costat de Carles Francino i d’Helena García Melero. D’en Francino vaig aprendre molt, no només perquè és un gran professional, sinó perquè és una persona molt positiva encarant la vida. Era el millor presentant programes electorals i presentava el Telenotícies com ningú. M’agrada la seva manera de comunicar, malgrat que ell dèia que no havia estudiat periodisme i que escriure en català li costava. Era un tio catxondo durant tot el dia, però que sabia estar per la feina al 200%. Un altre referent és en Cuní, és un altre mestre. D’ell sempre en dic “pa lo bueno y pa lo malo”. Ell és capaç d’estar 5 hores en un plató de televisió i aguantar com ningú del món és capaç de fer. Em va ensenyar que cada dia és un dia nou i no pots convertir-lo en rutina.

Voldries treballar amb algun periodista amb qui encara no has treballat?
Amb en Puyal. És l’assignatura pendent. De la mateixa manera que treballant al costat d’en Cuní em va sacsejar, estic segur que amb en Puyal em passaria el mateix. Seria un privilegi perquè estic segur que m’activaria una gran exigència professional. Em sap greu no haver treballat amb ell.

Actualment estàs fent Divendres, un programa més d’entreteniment al qual has arribat després de Els matins i el Bocamoll.
Sí, però crec que no és només un programa d’entreteniment. En Xavi Coral, des de plató, fa taules d’actualitat i té un paper molt de periodista. Jo el que estic fent és voltar pel país. Tinc la sort d’estar tocant l’essència de la comunicació. En un moment, en què la professió de periodista s’ha podrit perquè ens hem acostumat a pactar preguntes, entrevistar al polític que sap què li preguntaràs i tu saps què et contestarà el polític. La gran possibilitat que tinc jo és entrevistar a gent que no està viciada, no està acostumada a sortir per televisió, té una fragilitat absolutament brutal i que l’has de cuidar molt perquè estigui preparada pel moment del directe. En definitiva, l’origen del periodisme.

Al programa Divendres teniu uns rols molt marcats entre tu i en Xavi Coral. T’imagines fer un canvi de rol?
Amb en Xavi som molt amics. Som copresentadors del programa de la tarda i els rols es podrien canviar tranquil·lament, però ens coneixem molt bé. En Xavi és molt poc de gent i, en canvi, a mi això m’agrada molt. Jo tinc la meva dosi de plató els divendres i va molt bé, però jo m’estimo molt el que estic fent, em dóna un coneixement brutal del territori. A més, em demostra el que ja pensava abans de començar aquest programa: tenim un país molt ric amb grans persones que tenen moltes ganes d’explicar coses. Malauradament tenim un país que això s’ho creu molt poc.

Quin és el secret de la fórmula de Divendres?
El secret de la fórmula és creure’s el país. Quan vaig començar, els meus amics em deien, però parlaràs de castellers, de calçotades i de puntaries? Ho deien amb una mica de mofa. Doncs bé, n’hem parlat quan ha tocat, però fent-ho diferent. Per exemple, hem parlat de castellers a Valls, però a través dels colors de les camises o n’hem parlat a Mataró a través de la canalla. Un altre exemple, quan hem anat a Arenys hem parlat de les puntaires, però en comptes d’agafar gent gran que ja sabem que en fa, hem agafat nens de 3 a 8 anys. La fórmula és molt fàcil, és creure’s el país i transmetre-ho per televisió.

Com seria un dia típic de l’Espartac Peran?
Doncs amb la sort que cada setmana és absolutament diferent. El que fem és cada matí descobrir nous llocs, nous espais, per la tarda fer-los lluir. Després fem una reunió per preparar el guió. A més, intentem que els convidats que han de venir a la tarda, gent que no està preparada per sortir a televisió, ho estiguin una mica més. Sovint estan molt nerviosos i els intento tranquil·litar. Fer televisió i al carrer és molt difícil. Sovint hi ha gent que no entén que anem amb un equip de 30 persones, però tothom és absolutament necessari. Fer televisió és difícil si la vols fer de qualitat.

Coneguem a l’Espartac Peran…

Lloc i data de naixement: Mataró, 15 de març del 1972.

Grup de música: Diria Els Amics de les Arts, però els tinc tant escoltats que diré que m’agrada molt l’últim disc de Manel.

Una pel·lícula: Espartac.

Un llibre: Estic en una etapa d’investigació de la mort i estic amb llibres d’Elizabeth Kübler-Ross, ella n’és la mestra en aquest tema i penso que és una assignatura que tots tenim pendent.

Plat de cuines millor: Cuino molt poc perquè com que volto pel país em cuinen molt bé i això fa que hagi de vigilar molt la dieta (riu). Si n’he de dir un, que és un clàssic, és el lluç amb formatge.

Una mania: Devoció per la feina.

Una qualitat: La mateixa, em desvisc per la feina i tinc el privilegi de fer la que m’agrada.

Un somni: Quan era molt petit i vaig començar a televisió de Mataró, em van fer aquesta pregunta i jo vaig dir “ser feliç”. Quan ho vaig veure escrit em va semblar molt cutre, però ara que tinc 39 anys i estic a punt d’obrir la porta dels 40, crec que això de ser feliç és tant important que ho segueixo pensant.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per