dimecres, 13 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Esforç, atenció individualitzada i diversió

Segons el meu parer estem en una època on apareixen vàries modes o succeeixen esdeveniments d’aquells que “marquen època” valgui la redundància. Exemples: estem a l’època de la crisi econòmica; estem a l’època del Barça d,en Guardiola, estem a l’època de les rebel·lions àrabs, al maresme estem començant l’època de bolets i a les escoles……estem a l’època de la digitalització, de l’atenció individualitzada i segons el parer de molts mestres, tot i que no es pot generalitzar i no he fet un estudi “ientíficoempíricoexperimental”, també davant la responsabilitat, sembla, de divertir, entretenir i/o facilitar al màxim la vida als alumnes.

Molt bé, quatre matisos. Una vegada més és un tema complicat, complex, amb moltes variables i on s,ha de tenir en compte moltes coses, i entre tots “tot ho farem”, però hem de començar a separar el gra de la palla o no ens aclarirem.

Segons el meu punt de vista apareix almenys una  contradicció de fons força important, que és la que es dóna entre les activitats i serveis que es donen i els valors implícits o explícits que es desprenen d,aquestes activitats. I això vol dir que la quantitat de recursos, serveis, hores, material i professionals que es destinen a l,alumnat, cada vegada major i cada vegada més divers tan en el sentit social, econòmic com personal, és abismal. Cada vegada hem d’ofertar més “productes” perquè cada vegada hi ha més diferències i tothom té dret a “obtenir” en funció de les seves característiques, per tant, l’escola s’ha d’adaptar cada vegada més a l’alumnat, que és tan divers. Hem de donar una atenció individualitzada i arribar a tothom. I a la vegada, i en funció de com això es faci, tot plegat pot topar amb la intenció de  formar persones autònomes, capaces, que coneguin el valor de l’esforç, de la constància, de la paciència, de la perseverança, d’afrontar també el que no agrada, de cert grau de patiment…allò de “qui vol lluir ha de patir”.

Molt bé, fins aquí es pot entendre i es pot considerar que l,escola ha d,anar en aquesta direcció, però compte! Aquí no val el “tot o res”, o de tenir el pèndol a un extrem (el del mestre amb regle de fusta, i que feia servir, que parlava als alumnes de vostè, amb “el idioma del imperio”) i portar-lo a l,altre extrem, el del “cafè per tothom” i aconseguir el major nombre d’aprovats i titulats (perquè baixi el fracàs escolar) i “viva la pepa” i els nens que s’ho passin bé i donem-los el que calgui, que per això paguen (alguns!).

L’atenció  individualitzada, l,atenció a la diversitat, l,atenció generalitzada a l,alumnat és ben lícita, però no s,ha de transformar en fer la vida fàcil als alumnes, en aconseguir aprovats o en “fabricar una generació que vagi a l,escola a divertir-se, a tenir-ho tot fàcil i que només reivindiqui drets sense tenir en compte els deures”, i més quan aquesta generació d,avui, la majoria ja ho hem tingut, o ho tenim, o ho tenen,  tot.

Que s’ha de millorar, canviar per bo i que no s’ha de convertir l’educació i la formació acadèmica i personal en un infern i més en aquestes edats, d’acord, però que l’escola no és el cine, que no podem sacrificar certs valors i que no es pot evitar certa “dosi” de sofriment, esforç, maldecaps, disgustos, penes i treballs, tampoc. I això és així perquè la vida n’està plena d’aquestes coses, i ja ho vaig dir una vegada, evitant tot això no fem cap bé, ni ajudem als nostres alumnes, sinó que els fem més vulnerables, més indefensos, menys adaptats i menys adaptables als constants canvis de l’època actual, i més avui dia.

L’assoliment dels objectius, l’esforç personal, el llarg termini, el càlcul a llarg termini, la planificació, la paciència (i no tot ho vull ara, i que sigui “bueno, bonito i barato”), l’escolta, l’empatia, el respecte, la tolerància a la diferència….i un llarg etc. s’han de cultivar, que vol dir entrenar, que vol dir dedicar-hi hores, que vol dir suar, que vol dir aplicar-les a les escoles, que vol dir que els nanos també han d’estar exposats a problemes, petits fracassos i disgustos, ….punyeta que s’han d’esforçar i espavilar!!!!…i això ho han de fer ells.

Mireu no me n’he sabut estar, perdoneu-me un parell de cites, però quan algú ja ha dit quelcom de manera excel·lent, perquè fer jocs de mans intentant reproduir-ho i no citar-ho literalment?:

Diu Josep Mª Espinàs l’altre dia al Periódico parlant de l’escola: “….Una mare explica que hi ha alumnes que no tenen gaire interès pel treball escolar. Segur que entre els meus condeixebles n,hi havia que tenien interès però uns altres molt poc o gens. Però feien el que tocava”………………….”Hi haurà una atenció individualitzada, que durarà el temps necessari, perquè un nen entengui el mecanisme de la multiplicació!!. Pobres professors, que han de motivar els nens perquè no s’avorreixin!!. ¿Podria ser que el problema educatiu fos que la societat ha posat com ideal preferent el dret a divertir-se?

I per acabar, el mundialment conegut premi i discurs de Pep Guardiola amb les paraules màgiques de….”si ens llevem ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, i sense retrets……”.

A què us sona això?  Quin valor se’n desprèn?  Amb què us connecten aquestes paraules???    i…us sembla divertit  i/o que llevar-se ben d’hora ben d’hora sigui per entretenir-se?

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per