dimarts, 17 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Fets i no paraules

Dos nous espanyols morts més a l’Afganistan. Els difunts són el sergent Manuel Argudin Perrino i la soldat Niyireth Pineda Marín, naturals de Gijón i Colòmbia respectivament. L’incident ha tingut lloc després de resultar-ne afectat el blindat ‘Lince’ en el qual viatjaven, per l’explosió d’un artefacte fet amb més de 20 quilos d’explosius, al seu pas per la ciutat de Qala-i-Naw. Tres més n’han sortit ferits: els soldats Rubén Velázquez Herrera, Johnny Alirio Herrera Trejos i Roi Villa Souto; que han estat víctimes de contusions i fractures. L’últim atac a les tropes espanyoles va ser ara fa vuit dies prop de la ciutat de Ludina, on quatre militars i un intèrpret civil van resultat ferits per l’explosió d’un altre artefacte explosiu.

Espanya participa des de gener de 2002 en la missió a l’Afganistan de l’ISAF (Força Internacional de Seguretat i Assistència), integrada per 64.500 soldats de 42 països diferents, sota el comandament de l’OTAN. En l’actualitat, el país segueix trobant-se immers en una situació de guerra constant. Guerra que va començar l’octubre de 2001 amb la invasió nord-americana com a resposta als atemptats de l’11 de setembre a Nova York. L’objectiu era trobar i portar a judici a Osama bin Laden i altres dirigents de l’organització terrorista Al Qaeda.

Espanya, en aquell moment liderada per José María Aznar –conegut també per la seva amistat amb George W. Bush–, va tardar pocs mesos en involucrar-s’hi. El desplegament tenia raons de pes al seu darrere, si bé no s’hi amagaven altres interessos darrere –petrolífers, per exemple. Espanya, fins a dia d’avui, ha desplegat un total de 1.537 efectius. I, amb les dues defuncions d’ahir, ja en són 96 els espanyols morts en la missió a l’Afganistan (93 militars, dos guàrdies civils i un traductor). D’aquests morts, 13 ho han fet en atacs armats, 79 en accidents aeris, dos en accidents de trànsit i dos per causes naturals. Les xifres no deixen lloc als dubtes. La missió a l’Afganistan és la missió que ha suposat un cost més alt en vides humanes per a Espanya, seguida molt de lluny per la de Bòsnia-Hercegovina.

Zapatero va arribar al poder, després d’aprofitar electoral l’11-M, fent proclames de retirades de tropes a l’Iraq. Tot i que es van haver d’esperar més de set anys des de l’inici de la guerra, va complir amb la promesa. En canvi, des de la pujada al poder de Zapatero, no s’ha fet altra cosa que augmentar el nombre d’efectius a l’Afganistan –passant de 778 als 1.537 abans esmentats. Ha tirat pel mateix camí que Barack Obama, que, tot i la dura crítica en campanya electoral, actualment compta amb prop de 100.000 efectius. Ambdós líders han augmentat la presència militar. Ambdós venien marcats pels governs conservadors predecessors aliats a banda i banda de l’Atlàntic: el de Bush i el d’Aznar. Prometien canvi. Es va quedar en paraules.

Quin sentit té mantenir les tropes a l’Afganistan? Cap. Osama bin Laden ja és mort. Ja han passat prop de deu anys des de l’atemptat de les Torres Bessones. La guerra no pot seguir. No queden motius, que no siguin econòmics derivats del petroli, per seguir en terres afganeses. Prou discursos. Toca fets

Nicolás Tomás Lanchon

1 comentari per a “Fets i no paraules”

  1. […] (Llegeix i comenta l’article a Diari Maresme) Publicat: juny 27, 2011 Categories: Articles, Diari Maresme Leave a Comment Name: Required […]

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per