dissabte, 21 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La por

Raimon Miradanda | Foto: D.M.

Al llarg dels segles, el poder establert, l’statu quo, per mantenir-se en ell, ha hagut de recórrer a mecanismes de repressió més o menys directes o simulats. Un d’ells era l’amenaça explícita, o d’altres més subtils o sibil·lins, com la manipulació psicològica. Es tractava d’inocular el virus de la por en el cervell de les persones. Al llarg del temps, s’hi ha anat introduint fins formar part de nosaltres, inconscientment, és clar. Ara ens costa desprendre’ns d’aquest maleït sentiment tan arrelat en nosaltres.

Això ens provoca la neurosi, fruit de la indesitjable por. Això ens impossibilita l’accés al creixement, a la maduresa personal com a éssers humans. És clar que existeix una por racional, que ens ajuda a defensar-nos de les amenaces, dels perills externs. Però estic parlant de la irracional, la dels prejudicis, els que no controlem conscientment. Per això, ja ho diuen els professionals de la salut mental, la superació de la por, la lluita en la vida per deixar-la enrere és la finalitat, la tasca més destacable que hem de realitzar en aquest món, perquè si no, és molt difícil, per no dir impossible, arribar a la felicitat.

Per cert, molt interessant la campanya de l’Ajuntament sobre aquesta matèria i molt necessària en els temps que corren, perquè la crisi ha provocat, ha disparat el casos de neurosi per la incertesa que s’ha generat de cara al present i al futur. Per això l’important és no defallir, seguir sempre endavant, passi el que passi.

Aquest estat, d’un cert desànim, el notes en el ulls de les persones, en la seva mirada, defugen de mirar directament als ulls, o veus la tristesa instal·lada permanentment en ells. Entre tots hauríem de mirar d’insuflar una mica més d’esperança, sobretot entre els més desvalguts, els més indefensos de la nostra societat i que per la culpa de la indesitjable crisi en aquests moments ho estan passant pitjor.

La por no ens permet viure la vida plenament, amb intensitat, com Déu mana. Mata l’ànima, ens l’anestesia, per seguir sols vivint a mig gas. L’afecta lesionant la nostra autoestima i, per compensar aquest malestar intern, ens aferrem a la seguretat, a la comoditat, a la rutina. Desconfiem del nostre propi interior, renunciant a la llibertat de poder triar el nostre destí. I quan intentem sortir de la patologia, ens agafa per la gola, amb les seves urpes esmolades, per recordar-nos que és allà. Per això la vida és una lluita sense descans per deslliurar-nos del nostre enemic intern, la por i l’ego, un dels seus fills. Hem de ser els protagonistes de la nostra pròpia vida i no seguir el guió establert. L’amor, per una qualitat de vida millor per a tots, i la sinceritat amb un mateix són uns sans i bons signes per seguir endavant en el nostre llarg camí cap a la plena realització personal, cultural, econòmica i social.

Raimon Miranda | Pineda de Mar, El Maresme

1 comentari per a “La por”

  1. Santiago ha dit:

    Paraules encertades i oportunes. Arriben en un bon moment per a sumar amb la iniciativa municipal “Salut mental : Millor fent pinya”. Gràcies, Raimon.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per