dissabte, 25 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

“La silicosi és el pitjor enemic del miner”

El fotògraf i pintor calellenc Jordi Auladell va realitzar el passat mes de novembre un viatge a Bolívia. Durant la seva estada en aquest país de l’Amèrica del Sud va poder visitar les històriques mines de Potosí on va poder conèixer personalment al jove protagonista del multipremiat documental ‘La mina del diable’ (‘The devil’s miner’, 2005), Basilio Vargas. Després d’aquest trobada i del posterior retorn al Maresme, Auladell ha iniciat una campanya per aconseguir que en Basilio deixi el seu treball a la mina, on sis anys després encara hi treballa, perquè pugui iniciar estudis universitaris a Catalunya.

Què el va decidir a emprendre aquest projecte?
Conèixer personalment a en Basilio i constatar que, encara que ja té 20 anys, no ha canviat res des del rodatge del documental. També, saber de primera mà que somnia en arribar algun dia a Catalunya per poder fer la carrera d’ensenyament, ja que el seu somni és arribar algun dia a ser mestre. Just ha acabat el Batxillerat el darrer desembre.
Tot això es pot aconseguir solament amb l’esforç de moltes persones i entitats que em vulguin ajudar a dur a terme aquest projecte.

Basilio Vargas, novembre passat | Foto: Jordi Auladell

Són difícils els tràmits burocràtics?
Qualsevol tràmit burocràtic avui dia és difícil. Ambaixada i consulats formen part de llargues peregrinacions; però si més gent s’hi suma al projecte, tots sabem que la unió fa una gran força i, més tard o més d’hora, s’aconseguirà arranjar la situació d’en Basilio.

Quina situació viuen els miners que treballen a la mina de Potosí?
Les mines de Potosí es van obrir per primera vegada l’any 1543, i des d’aleshores no han deixat de funcionar ni un sol dia. La mina no té electricitat; és una successió de túnels fets a mà, escarpa, martell i dinamita. Els més joves que no aguanten la pressió tenen l’oportunitat de vendre fragments de minerals als turistes, però el que poden guanyar en un dia no arriba a l’euro. És totalment impossible rendibilitzar aquesta feina i a més ells ho consideren poc ‘viril’. Així, doncs, aquesta tasca solen fer-la els molt petits.
La mina no té cap condició higiènica: no hi ha un sol lavabo i està totalment prohibit fer les necessitats a l’interior. En cas ‘d’emergència’ han de sortir fora la mina. La jornada laboral és de 12 hores.

Quin procés passen els miners més joves?
El miner més jove comença acompanyant al pare o germà més gran a la mina i n’hi ha de set o vuit anys; i fins i tot més joves. La seva missió al principi és il•luminar part de la mina amb la llum del casc del seu familiar, i poc a poc anar perdent la por. Després d’aquest primer contacte amb les entranyes de la mina, anirà ràpidament amollant-se a distints objectius; des de l’ús del martell i escarpa per fer els forats a la roca on s’introdueix la dinamita, i han de sortir a tota velocitat ja que la metxa te un termini màxim de 7 minuts abans d’esclatar. Teniu en compte que a la mina del diable no hi ha ni un sol focus de llum, simplement es segueix treballant com fa 470 anys, ja que els túnels són molt prims al principi i fins que no es troba una veta és més fàcil com més petit ets de poder-te’n sortit amb èxit. Més menuts, més ràpids i, siguem sincers, més barats.

Un dels accessos a la mina | Foto: viquipèdia

Actualment, com és la vida dels miners de Potosí?
La vida dels miners, des de la invenció de la ‘Mita’ no ha millorat quasi gens. Dels 17.500 treballadors d’una manera o altra vinculats a la muntanya, molt ben anomenada pels indis Quéchuas ‘La muntanya que menja’, només al Cerro Rico del Potosí s’ha cobrat un peatge de vuit milions de vides, i no m’equivoco. Actualment sols uns cinc-cents estan en una cooperativa i tenen un sou fix mínim. Els altres, en la seva majoria, depenen de què les entranyes de l’exhausta mina els obsequiï amb el do d’una veta de minerals cada cop de més baixa qualitat. Malgrat tot, ells segueixen baixant, treballant 12 hores dia rere dia. Si et pares de matinada a veure l’entrada dels miners, et ve al cap la imatge dels nens entrant a la màquina de trinxar carn de l’extasiant pel•lícula ‘The wall’ d’Alan Parker. No hi ha edat per començar la vida del miner. Si sobreviu a les explosions i a les explotacions, sol acabar mort als 35 o 40 anys un cop els seus pulmons s’han anat desfent per la silicosi, el pitjor dels enemics del miner i de qui mai ningú escapa.

Per al seu projecte de dur a en Basilio a Catalunya, compta amb el suport d’alguna administració o entitat?
No ha arribat fins ara mateix l’oportunitat de fer-me escoltar per cap entitat ja que en Basilio encara tenia coses per arranjar a Potosí. Ara ja compta amb la possibilitat de poder-se desplaçar a Catalunya en el moment en el què s’arreglin els tràmits burocràtics. Jo estic convençut de que coneixent el poble català i la nostra pròpia ciutat, i malgrat l’etapa de crisi en la què estem immersos, no donarem l’esquena a aquest jove miner. Des d’aquí mateix ja faig una crida a qualsevol que s’interessi pel tema, ja que tota ajuda serà benvinguda. Si voleu quedar tan penjats com jo, podeu veure el documental ‘La mina del diable’ i conèixer un xic més a en Basilio.

Ha comentat que en Basilio vol ser mestre. Quina és la situació d’aquesta professió al seu país?
Ara és un gran moment per a l’educació a Bolívia. El president Evo Morales desitja escolaritzar tothom; és a dir, un mestre avui a Bolívia és molt valorat. Si en Basilio aconsegueix acabar la carrera de Magisteri, podria tornar al seu país i exercir com a tal. Crec que ha nascut per l’ensenyament, pel seu caràcter i la voluntat ferotge que té per aprendre.

Interior de la mina | Foto: viquipèdia

En el fons, quin és l’objectiu global del seu projecte?
L’objectiu global de la campanya és fer justícia, si més no per un dels miners que l’atzar ha escollit, perquè pugui gaudir d’un futur. I dic futur, i no un futur millor, perquè allà no hi n’hi ha. Em conformo amb que en Basilio, a part de sobrepassar els 35 o 40 anys, faci esdevenir realitat el seu somni de ser mestre; ell ja s’encarregarà que la muntanya que es menja els homes comenci per fi a canviar tan dolents costums.
Per acabar, sols vull desitjar a tots els bolivians la millor de les sorts; i a tots els miners de Potosí la meva incondicional admiració i amistat.

‘La mina del diable’

El documental ‘La mina del diable’ és totalment prodigiós i multipremiat. La història es basa en el dia a dia del protagonista, Basilio Vargas. Així l’acompanyarem al seu primer dia d’escola, al perruquer, al ball de carnestoltes i al fons de la mina. A casa seva veurem la mare, la germana i també el seu germà Bernardino. Al primer dia de baixar a la mina, el ritus de la veneració del ‘Tío’, el temible diable de la muntanya que decideix si el miner viu o ha de morir; i tot un seguit de vivències del jove miner que aleshores tenia tan sols 14 anys. Els directors varen descobrir al final que el protagonista Basilio tenia més carisme que la muntanya en si, i van presentar el documental als Óscar 2006, on va ser escollit com un dels cinc millors documentals de l’any.

Per acabar, voldria fer dues puntualitzacions. En Basilio i la seva família van percebre un sou de 500 euros per la feina d’un mes i la promesa segueix a l’aire, tot i que el documental no ha deixat de seguir aconseguint premis allà on l’han presentat.

Finalment, una pregunta per als cinèfils: Dels dos millors finals d’una història filmada amb quina us quedaríeu: ‘Els quatre-cents cops’ d’en François Truffau (1959) o amb la veu trencada d’en Basilio Vargas a la darrera escena de ‘La mina del diablo’? Jo ho tinc clar!

Jordi Auladell

8 comentaris per a ““La silicosi és el pitjor enemic del miner””

  1. Cèlia ha dit:

    Realment a mi també m’agradaria poder ajudar a aquesta gent! Sí, és per això que cal unir-se i aconseguir-ho, si més no perquè de moment una persona pugui conèixer i realitzar el seu somni amb felicitat, enlloc d’estar allà baix patint per ell i la seva família!

    Desitjo el millor per a en Basilio i la seva gent, aquesta situació s’ha d’acabar per a tots els que la pateixen. Així que hem d’estar disposats a cambiar el present per millorar també el futur!

  2. Redacció ha dit:

    Moltes gràcies, Celia

    Si vols contactar amb en Jordi Auladell, el seu mòbil és 695.62.82.21. D’aquí a dos mesos torna a Bolívia.

  3. Redacció ha dit:

    Moltes gràcies, Celia

    Si vols contactar amb en Jordi Auladell, el seu mòbil és 695.62.82.21. D’aquí a dos mesos torna a Bolívia.

  4. […] de les mines de Cerro Rico, a Potosí. Cal destacar que la mostra també serveix per denunciar les pèssimes condicions de vida dels miners que les treballen, especialment els menors. Les jornades laborals són de 12 hores i la […]

  5. Diana K ha dit:

    Saludos…

    Podrían y decirme qué sucedió con Basilio Vargas?, ya que en algunas páginas se informa que se le donó bastante dinero de varias asociaciones de Alemania, Francia y Estados Unidos, pero existen otras páginas que desmienten lo anterior y en donde se informa q Basilio sigue trabajando en las minas al igual q su hermano…Gracias

  6. R. Joan ha dit:

    Hola Diana. A mi me comentaron que después de estudiar en la universidad es ahora maestro .Sería una muy buena noticia. Saludos

  7. Cristian T. ha dit:

    Hola a todos, alguien sabe que fue de la vida de Basilio en la actualidad. Si al fin se pudo lograr que estudie y pudiera hoy ser maestro y ayudar a otros.

  8. R. Joan ha dit:

    Sí, lo consiguió. Basilio es maestro y ejerce como tal en su país

Els comentaris estan tancats

produït per