Marta Pérez, en ple recital | Foto: Marco Barlocci

‘Dones d’heura’ (Pagès Editors, 2010) de la filòloga i escriptora Marta Pérez i Sierra va obtenir el 23 d’octubre de 2010 el II Premi Jordi Pàmias de Poesia. Després de rebre el guardó, el llibre va iniciar un llarg periple de presentacions amb recitals poètics per arreu de Catalunya, una d’elles a Argentona. Entrevistem la seva autora per a que ens parli sobre aquesta experiència literària que, curiosament, va néixer a partir d’una trobada amb la pintora M. Rosa Vila.

Com defineixes ‘Dones d’heura’?
Heures i murs en constant diàleg. Tu i jo en descoberta contínua. Colors i sensacions des del ventre fins al tou dels dits interpretades. La paraula es fa pintura.

La gàbia | Autora: M Rosa Vila

Quina ha estat la seva vinculació amb l’obra de la pintora M. Rosa Vila?
Les pintures de M Rosa Vila em va endinsar en el món de les relacions des de la meva visió de dona, va passar sense premeditació. Volia interpretar el que significaven els seus quadres, i buscant-la a ella vaig trobar totes les dones del meu entorn i vaig identificar les seves, i meves, relacions.

M Rosa Vila descriu amb els seus pinzells els contorns de les heures per descriure’s així a ella mateixa i la seva experiència femenina de viure; descobrir-la i interpretar-la em va obrir els ulls a la complexitat de les relacions humanes.

Què vas sentir quan vas saber que havies guanyat el Premi Jordi Pàmias?
No m’ho podia creure! L’any abans amb “Si goso dir-li un mot d’amant” havia quedat finalista, a un pas… i aconseguir-ho em va semblar tocar el cel.

Trilogia: Llum, moviment i color | M Rosa Vila

El teu llibre ha rebut molt bones crítiques i ressenyes. Què t’aporten les diferents interpretacions de la teva obra?
Agraeixo infinitament que algú em dediqui part del seu temps. Les ressenyes i crítiques, m’obliguen a esforçar-me, a intentar ser millor, a aprendre. Torno a ser Alícia i traspasso el mirall.

Quina reacció t’ha sorprès més dels teus lectors i lectores?
Que interessava tant a dones com a homes, que el món de les relacions sempre és un misteri. Que s’acceptés més fàcilment idees meves en un discurs poètic que narratiu, com per exemple, i citaré ara un fragment del pròleg de la Sònia Moll, la dona valenta que es desmunta per tornar-se a muntar i que ho fa sense perdre ni un dels fragments que la configuren. Sense perdre’s.

També m’ha sorprès la petició d’alguns col·lectius interessats en llegir poesies meves en els seus actes o d’incloure-les en publicacions.

Marta Pérez i Sierra | Foto: Joan Opi

D’on beuen les teves muses?
D’arreu, de la vida, dels llibres, de l’amor, de les sensacions que capto. Del que m’arriba a través de la pell. Dels records i del desig. I sobretot de la passió.

Al teu parer, quin moment viu la poesia d’avui?
Crec que està més propera, que ens la fem més nostra; d’alguna manera està més integrada. Hi ha molts festivals i recitals. A nivell institucional, però, no tenen prou ressò.

Com valores les presentacions que has fet per arreu?
És emocionant i positiu transmetre. Passar-ho bé, sentir amb la poesia que som vius i que amb la paraula es pot gaudir. I a més a més que la poesia no està sola i desmarcada, que fa vida amb d’altres disciplines artístiques o simplement amb d’altres disciplines. M’entusiasma provocar sinergies.

També és una injecció d’esperança. A Argentona, una nena, la Meritxell, ens escoltava recitar embadalida i ens demanà en acabar quan hi tornaríem. Un petó, Meritxell!

Portada: 'Dones d'heura'

Les teves presentacions també acullen música, cant i suport audiovisual. Què aporta la fusió amb les diverses formes d’expressió?
Res pot viure sol, tots necessitem de l’altre, de les altres coses que confegeixen el món. Units aconseguim millorar qualsevol producte, fer-lo més interessant i enriquidor. Amb la poesia succeeix el mateix. He pogut comprovar que en fer-ho provoco que neixin d’altres coses. Com quan cauen les fitxes del domino, o com l’efecte papallona.

Què vindrà després de ‘Dones d’heura’?
Ben aviat veurà la llum “boCins” , un altre poemari que autopublico amb Bubok, i espero, que en breu, alguna editorial s’interessi per “Si goso dir-li un mot d’amant”. I evidentment segueixo escrivint i, amb d’altres creatius, innovant amb molta il·lusió i ganes.

Propera presentació

El Museu de les cultures del vi de Catalunya, a Vilafranca del Penedès, acollirà el proper divendres 30 de setembre, a les 19 h., una nova presentació de ‘Dones d’heura‘. L’acte inclourà un recital poètic acompanyat de música i cant amb suport audiovisual.