dijous, 14 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

“M’agraden el teatre, el cinema i la televisió”

Juli Fàbregas | Imatge: RTVE

Tot i que la seva passió per la interpretació li va venir gràcies al teatre amateur, l’actor calellenc  Juli Fàbregas és un veterà del mitjà televisiu, el que més ha trepitjat i domina. Ara comença una nova sèrie per a TV3 que es diu ‘Kubala, Moreno, Manchón’. Sempre diu que voldria fer una obra de teatre, després una sèrie i acabar amb una pel·lícula.

Com et va sorgir la passió per la interpretació?
Quan feia 8è d’EGB, devia tenir 13 o 14 anys, el grup Joventut Artística de Calella feien una obra que sortien nois de la meva edat. Un grup de noies del poble em van venir a buscar i, com que a mi ningú em feia cas, doncs vaig aprofitar i em vaig apuntar (riu). Després vaig saber que buscaven un baixet i com que jo ho era, em van venir a buscar. Em va agradar molt. A partir d’aquí vaig entrar als Pasorets de Calella i llavors em van donar un paper en una obra que es diu “Deixa’t de tambors” (Olvida los tambores) d’Ana Diosdado.

Quan vas saber que en voldries fer una professió?
En el moment que vaig entrar a formar part del grup Artística de Calella. Ja no només feia els Pastorets, sinó que feia altres obres. Com que no hi havia gaires nois, en feia entre 6 i 8 a l’any. El teatre va començar a ser important per mi. Jo jugava a bàsquet a Calella i també estava estudiant, tenia moltes activitats. Vaig arribar a fer dos anys de carrera universitària, però jo el que tenia al cap era fer teatre. Va ser llavors que vaig fer les proves d’accés a l’Institut del Teatre, però no vaig entrar. Vaig estudiar al Col·legi del Teatre. Al primer any em van trucar per fer un càsting de la sèrie “Rosa”, la segona part de “Poblenou” de TV3, i em van donar el paper.

Vas començar al teatre, però has treballat més a la televisió.
La passió per la interpretació em va venir gràcies al teatre amateur, però és veritat que el que més he fet és televisió. És el mitjà que més he trepitjat i el que més domino. A partir de “Rosa” vaig anar encadenant diferents sèries. A “Rosa” feia el personatge d’en Lluís, un bon noi, el fill que totes les mares voldrien tenir. Jo sempre deia que tirava una mica a “tonto”. Després, en canvi, vaig fer en Sergi al “Joc de viure” que vivia a la furgoneta, menjava “potitos” i estava molt penjat. Va ser molt bo aquest contrast en les meves dues primeres feines a la televisió.

Voldries tornar al teatre?
Sí, m’agradaria molt. L’últim que vaig fer va ser “Una maleta, dues maletes, tres maletes” amb Joan Pera. M’agrada molt el teatre, però per diferents motius darrerament no n’he pogut fer. El darrer que recordo és “Entre caixes”, un treball entre dos actors, en Miquel Sitjar i jo, a la Sala Muntaner. Crec que va ser una bona obra. També vaig fer “Reservoir dogs” a Molins de Rei amb un grup semi professional. Una obra que adaptava una pel·lícula d’en Tarantino i es feia en una nau industrial. La que també tinc molt present és “Una maleta, dues maletes, tres maletes” perquè la feiem amb en Joan Pera, un monstre de l’escena, amb la qual vam tenir molt de públic.

Si ara et deixessin triar què voldries fer cinema, teatre o televisió?
Jo sempre he dit que voldria fer una obra de teatre, després una sèrie i acabar amb una pel·lícula. M’agraden molt els tres mitjans.

Recentment heu fet la preestrena de la TV movie “Atrapats”. Explica’ns una mica el teu personatge.
Faig un policia que es diu Pol. A la TV movie hi ha un assassinat d’una noia amb la qual en Pol ha tingut relacions la nit anterior. Tot i això, li donen el cas a ell. En Pol ha de buscar qui és l’assassí, però totes les proves l’apunten a ell i ha d’intentar trobar qui és el dolent. És un thriller que té molts de girs i hi ha molts sospitosos. És un bon thriller.

Quins projectes de futur tens?
Ara comencem una sèrie per TV3 amb Diagonal TV que es diu “Kubala, Moreno, Manchón”. És una sèrie de detectius on interpreto un policia. Darrerament em toquen molts policies (riu). Vaig començar amb en De la Cruz de “Mar de Fons” que ha estat un dels personatges que més m’ha agradat. El que també m’ha agradat molt és fer en Pol, aquest darrer de la TV movie. He fet fins a 5 policies últimament, però cap d’ells anava amb uniforme i tots eren molt diferents.

Text: Mònica Puntí Brun | ACPG

Qüestionari Juli Fàbregas

Lloc i data de naixement: Calella, 2 de gener de 1972.
Un grup de música:
Molts (riu). Un cantant és Sabina i un grup U2.
Una pel·lícula:
És molt difícil triar-ne una… M’agrada molt “Shine” i també “Enemigo a las puertas”. I en tinc moltes més!
Un llibre:
“Los renglones torcidos de Dios”, de Torcuato Luca de Tena.
Una qualitat:
Em costa dir coses de mi mateix… Ho hauria de dir algú altre.
Un defecte:
La puntualitat (riu). És un defecte perquè jo sóc massa puntual, arribo mitja hora abans i m’he d’esperar molt.
Un somni:
Fer la volta al món. M’encantaria.

1 comentari per a ““M’agraden el teatre, el cinema i la televisió””

  1. marta ha dit:

    Molt bé Juli! Aquest home el vaig conèixer quan els dos érem ‘novatos’ en un curs d’un Institut maresmenc.
    Des de llavors l’hauré vist poquíssim (no m’extranya!). Tant sols sé que amb poc temps es va posar a tothom a la butxaca. M’enrecordo tant simpàtic, tant caxondo!
    Donc fe que ja llavors duia un artista al seu interior. (la cançó en ‘inglish’ de Marco,..)
    Només et vull felicitar Juli i espero veure’t sovint a través de la pantalla o al damunt dels teatres.
    A reveure!

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per