dissabte, 21 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Melangia

Avui el dia esta enganxifós. Una estranya melangia estira cap avall i la veritat és que mai he sabut dir-li que no. Fins i tot sembla que el cor viu alegre aquesta joia d’estar trist. No sé per on em cabussaré, fins on podré baixar en apnea. Potser quan em falti la respiració i els pulmons colpegin el meu pit reclamant alè de vida decidiré quedar-me una estona més. He anat morint ofegat diversos cops en els darrers temps, així que la força del costum ja la tinc instal·lada. Recullo els bocinets d’ànima que encara queden i els hi poso el cinturó de retrets que m’has fet per poder baixar més ràpid. Tanco els ulls i salto dins el mar de les meves llàgrimes, em cabusso i quan ja soc a molta profunditat, quan ja no tinc més aire als pulmons, obro els braços, els ulls i la boca i crido.

Crido mentre s’inunda el meu cos amb una pena que pesa tant que em fa descendir més.

Els meus peus toquen a terra, és fosc i fred. Començo a caminar errant per les meves profunditats.

1 comentari per a “Melangia”

  1. WALDO BARAHONA ROBLESS ha dit:

    melangies les justes,SI ET SEVEIXEN PER FER INTROSPECCIÓ,BE,XRO SI ET DEPRIMEIXES ,MILLOR SENSE

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per