divendres, 18 de agost de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

“Les llengües són l’ADN dels pobles”

Teresa Casals | Foto: somescola.cat

Després de la recent interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’escola catalana, nombroses entitats i plataformes han iniciat diverses iniciatives per a defensar el model d’immersió català. Avui entrevistem Teresa Casals, responsable de l’Àrea d’Educació de la Plataforma per la Llengua Representant de la Plataforma per la Llengua a Somescola.cat

Com valoreu la interlocutòria del TSJC i l’ultimàtum de dos mesos que ha donat al Govern?
Com la conseqüència lògica de la resolució de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Aquella sentència va crear jurisprudència per poder pronunciar les altres sentències del Tribunal Suprem que donaven la raó als pares que demanaven que els seus fill poguessin tenir el castellà com a llengua vehicular dels seus aprenentatges, i que han permès la interlocutòria del TSJC.

En quin punt d’aquesta cruïlla ens trobem?
Ens trobem en un moment delicat. A parer meu, un dels aspectes més negatius de les sentències emeses és el neguit i la situació d’indefensió que han creat en el sistema educatiu, que necessita de totes les seves energies per lluitar contra el fracàs escolar i per potenciar totes les possibilitats de l’alumnat, amb l’objectiu de l’excel·lència i la cohesió social.

Malgrat tot, insistiu que cal fer pedagogia.
Deu ser perquè als mestres ens costa molt llançar la tovallola…

Què creieu que passaria si finalment s’apliqués la sentència?
Que s’hauria consumat un fet d’una gran irresponsabilitat. Que haurien prevalgut els interessos polítics d’uns pocs per sobre de les necessitats del sistema educatiu i per sobre de les necessitats dels ciutadans del nostre país. De tots els ciutadans, d’aquells que tenen com a llengua materna el català però també d’aquells que tenen com a llengua habitual el castellà o altres llengües.

Considereu que a través del diàleg es pot solucionar aquest conflicte?
Considero que el diàleg s’ha d’intentar sempre. La dita popular diu “parlant, la gent s’entén”. Ara bé, per dialogar hi ha d’haver la voluntat de tots els interlocutors, i jo tinc la sensació que Catalunya té, en aquests moments, en aquest tema i en molts d’altres, uns interlocutors que no demostren gaire voluntat d’entesa, més aviat exerceixen el poder de l’estat sense gaire miraments.

El mes de febrer, Somescola.cat va emetre un manifest al qual encara s’hi sumen noves adhesions. Com valoreu aquesta iniciativa?
La valoro molt, molt positivament. El fet que gairebé 40 entitats hàgim sumat esforços per donar una resposta ferma, decidida i unitària a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut és molt important i demostra la importància que la societat civil atorga a l’escola catalana. Realment, tots tenim molta feina aquests dies però la resposta que estem rebent de la societat i de les institucions ens esperona. Des que s’ha conegut la sentència del TSJC la pàgina web de Somescola.cat ha rebut més de 160.000 visites. Tenim la raó i la força que ens dóna la ciutadania.

Com treballeu des de la Plataforma per la Llengua des d’una perspectiva transversal?
La llengua és un tema transversal. Afecta tots els àmbits: els àmbits d’interrelació personal, l’àmbit de la docència, del lleure, de l’economia, del coneixement i la recerca, de l’acollida de nouvinguts… Les llengües són molt més que un factor de comunicació, les llengües són l’ADN dels pobles, de tots els pobles. La Plataforma per la Llengua ho sap i per això intenta treballar en tots aquests àmbits amb la màxima intensitat i eficàcia. Aquesta perspectiva transversal ens permet, també, generar un punt de trobada i un espai de treball comú amb gent de moltes sensibilitats diferents en favor de la llengua.

Teresa Casals | Foto: somescola.cat

Com afavoreix l’ús del català a la cohesió social?
De manera determinant. Un dels perills més grans que planteja la separació dels nens i nenes , dels nois i les noies a les escoles i als instituts és, precisament, el trencament de la cohesió social. Amb la metodologia d’immersió, l’escola catalana ha fet possible que, en acabar els ensenyaments obligatoris , tot l’alumnat de Catalunya sigui competent en dues llengües com a mínim: el català i el castellà. Aquest fet, molt poc freqüent al món, és un motiu d’enriquiment personal molt gran i no té cap condicionament negatiu per molt que alguns vulguin fer-nos creure el contrari. El català suma.

A part de les plataformes i entitats, què pot aportar la ciutadania a favor del català?
En una democràcia, els ciutadans tenen l’última paraula. Els beneficis de conèixer la llengua pròpia del país són ben coneguts i em sembla que, hores d’ara, no cal insistir-hi més. Les característiques de la Catalunya d’avui requereixen de la metodologia d’immersió en llengua catalana per assegurar que tots els ciutadans coneguin bé dues llengües, el català i el castellà. Si per qüestions polítiques perdéssim aquesta possibilitat, el país, que som tots, hi sortiria perdent, des de tots els punts de vista: culturals, socials i econòmics. En la defensa de l’actual model lingüístic, naturalment que els ciutadans hi poden aportar molt i, a parer meu, ho han de fer. La ciutadania ha de tenir un paper actiu en dinamitzar l’ús social de la llengua i utilitzar amb normalitat i naturalitat el català i, en la mesura que sigui possible, explicar el paper positiu que té com a llengua comuna.

Per què a hores d’ara, i després de tants anys de català a l’escola, la nostra llengua encara no està normalitzada?
Aquesta és una molt bona pregunta. No està normalitzada perquè l’escola no ho pot fer tot. No és el mateix conèixer una llengua que usar-la. I a Catalunya, en determinats barris, el català no hi és present. Els ciutadans d’aquests barris poden viure, i hi viuen, perfectament en castellà. Per això és tan tendenciós el discurs d’aquells que asseguren que el castellà està discriminat a Catalunya… S’ha de conèixer molt poc el país o tenir molt males intencions per dir això. Si encara pretenen que el català no sigui l’única llengua vehicular a l’escola el problema s’agreujarà i molt. Hem de dir ben clar que a Catalunya els qui som perfectament bilingües som els qui tenim el català com a llengua primera. Tots nosaltres podem parlar, sense problemes, català i castellà. No es pot dir el mateix, de forma generalitzada, d’aquells que tenen el castellà o altres llengües com a llengües primeres.

Malgrat tots els obstacles, cal ser optimistes?
Vostè fa aquesta pregunta a una optimista convençuda. Cregui’m que s’ha de ser molt optimista per exercir de catalana del matí al vespre i poder somriure, encara… Sí, hem de ser optimistes perquè, si ho som, tindrem més forces per enfrontar-nos a una realitat difícil i la superarem.

Per Ramon Texidó | Diari Maresme

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per