dilluns, 11 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Una òpera que fa riure

Foto: tnc.cat

Quan algú pensa en òpera pensa, en primer lloc, en el virtuosisme de la veu. Amb tot, l’òpera és molt més que un conjunt de tenors, sopranos, mezzos i barítons fent impossibles piruetes amb les seves cordes vocals. L’òpera és, també, el mar de violins que dibuixa els moments d’amor, la tempesta de timbals que ens anuncia que quelcom de terrible és a punt de succeir, les línies de vent que ens acosten als moments més vitals… o potser no. Vet aquí una òpera sense violins ni violes, sense timbals ni trompetes, sense flautes ni violoncels. Però, això sí, amb moltes històries d’amor, amb moments dramàtics, amb situacions divertides. Fins al 5 de juny, triomfa al Teatre Nacional.

Òpera sense instruments. A capella. És la proposta d’ ‘Operetta’, l’últim treball de Jordi Purtí que, barrejant òpera i teatre, intenta apropar el gènere als neòfits. O, millor dit, intenta apropar l’òpera als amants del teatre, i el teatre als amants de l’òpera, en un espectacle híbrid on les fronteres entre un i altre gènere no són fàcils de seguir. Diuen de l’òpera que és l’espectacle total i a ‘Operetta’ Purtí vol que quedi clar. La intenció del director és que aquells que van al teatre però mai no trepitgen el Liceu comprovin com no hi ha res de més teatral que una òpera. I que els que gaudeixen amb el virtuosisme vocal i musical però no li acaben de trobar el què al teatre comprovin com una bona interpretació i una bona història sempre resulten atractives.

Així les coses, armat amb un grup d’intèrprets de música a capella, Purtí signa un espectacle difícil de catalogar. Òpera? Òpera bufa? Teatre d’humor? No importa, perquè el resultat és igualment sorprenent i basat en la qualitat. Bona música, excel·lents veus i una història plena de malentesos i situacions còmiques. Ritme, expressivitat i delicadesa units en un espectacle d’òpera sense instruments.

O gairebé sense, perquè d’instrument n’hi ha un. Un piano. No és, però, un piano qualsevol sinó un que és una autèntica caixa de sorpreses. Una caixa de la qual surten, un a un, els mil i un personatges que poblen els teatres, des de l’escenari fins als vestidors. Actors, actrius, regidors, directors, maquinistes, tècnics de so i de llum, maquilladores…

Amb tots a l’escenari, comença l’espectacle. Amb cançons, sense violins i sense timbals. Àries d’algunes de les òperes més populars cantades a capella mentre se succeeixen els embolics i les situacions còmiques. Teatre per a melòmans. Òpera per als fans del teatre. Tant se val. El que vol Purtí és acostar-se a un gènere tan sagrat com l’òpera des d’una perspectiva fresca i nova, allunyada dels mites i els prejudicis. El resultat és sorprenent, perquè els intèrprets d’ ‘Operetta’ -els Cor de Teatre- fan una feina suggerent, que potser no convencerà els amants del belcanto però que segur que els farà somriure. 26 cantants/actors que demostren com el què importa no és l’etiqueta que et col·loquen, sinó el sentiment que poses en la feina.

Per lamalla.cat / ACPG

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per