dimarts, 12 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Ara que estem junts’

Portada: 'Ara que estem junts'

Ara que estem junts, d’en Roc Casagran em crida l’atenció des del prestatge de la llibreria perquè és d’en Roc i tot el que he llegit d’ell m’ha agradat, per la meravellosa portada que hi figura, i perquè parla de l’època de l’esclat de la guerra civil i del camp de refugiats d’Argelers, un tema que m’interessa. De llibres sobre el camp d’Argelers n’hi ha molts, de llibres sobre la guerra civil també i de llibres que ens parlin d’aquesta època a través dels ulls d’un nen segur que també. A més a més, cal tenir en compte que Roc Casagran és un escriptor jove i que, per tant, s’ha hagut de transportar en el temps per entendre i intentar viure a través dels seus personatges l’infern que va ser tot allò. Per tot plegat, crec fermament que Roc Casagran ha esta molt valent d’escriure aquest llibre.

Ara que estem junts és, de fet, un monòleg interior, una mena de carta d’en Tòfol al seu germà bessó Tian, una carta del germà animalot al germà artista, una carta que acaba convertint el germà animalot en artista. En Tian és el tranquil, el que llegeix ja de petit, el que treu bones notes, el que és víctima de les mofes dels companys de l’escola. En Tòfol és l’animalot, el que prefereix jugar que llegir, el que defensa el seu germà a l’escola, un heroi per a la resta de nens… però en Tòfol estima i estimarà el seu germà per sobre de tot.

Esclata la guerra i com a rojos comença un exili cap a França, cap al camp d’Argelers. El primer cop dur és que han de deixar en Tian, que està molt malalt, a casa dels seus avis en un poble de l’Empordà. En Tian regala a en Tòfol, a l’animalot del seu germà, un poema que en Tòfol guardarà com un tresor, un tresor que li acabarà donant molt més del que ell es pensa, unes lletres que en Tòfol li tornarà al cap dels anys en forma d’una llarguíssima carta, el seu regal. No tot és ni blanc ni negre i en Tòfol, en absència del seu germà, guarda aquest poema com si formes part d’ell mateix, de la mateixa manera que sempre ha format part d’ell mateix el seu germà Tian. L’animalot comença així a ser una mica artista.

Amb el pare al front i en Tian amb els avis malalt, en Tòfol i la seva mare embarassada, afrontaran com podran una experiència trista, dramàtica, desoladora i crua. Gràcies, però, a la seva imaginació i a l’humor negre amb què en Tòfol ho afronta, aconsegueix que la seva estada a Argelers sigui diferent. La barraca feta amb canyes és la seva “mansió”, els vigilants del camp els seus “protectors”, el mar “la seva banyera” i la sorra “un llit d’hotel”…La seva salvació serà dos cosins que coneix allà i la Maria, “la Carbonet”, el seu amor de Sabadell a qui retrobarà i ja mai més no deixarà escapar per més exili i per més mar que s’hi posi entremig. La Maria s’acaba quedant a Argelers i en Tòfol i la seva família tenen més sort i poden emigrar cap a Mèxic. A la contraportada del llibre se’ns diu que Ara que estem junts és també una gran història d’amor. Jo diria més, el llibre són dues grans històries d’amor en un període de desgràcia, la història d’amor cap a un germà i la història d’amor cap a la Maria. Dues històries lligades per aquest poema, un poema d’en Tian i que en Tòfol regala a la Maria. escrivint-li a la sorra d’Argelers abans de separar-se’n:

Ara que estem junts, encara/i que et puc sentir l’olor/i el somriure de la pell/ protegint-me de la por
ara que estem junts, encara/que ens escalfa el mateix foc,/ ens resguarda igual teulada/i compartim aquest lloc,
et prego que no m’oblidis/l’expressió de la cara,/que visquis amb un somriure/la vida que mai no para…
I abraca’m fort, abraça’m fort,/ara que estem junts, encara.

Les onades l’acaben esborrant i l’han engolit però aquelles paraules se les ha guardades el mar i escoltant el mar, per més terra que hi hagi entremig, la Maria a Argelers i en Tòfol a Mèxic podran seguir estant junts. Però la vida té moltes més sorpreses…descobriu com acaba aquesta història a Ara que estem junts. Això si la podeu acabar..A mi, amb els ull entelats, em va costar acabar de llegir-la. La història d’Ara que estem junts m’ha quedat atrapada ben endins.

Marta Rocafort | Calella

Fitxa:

Títol: ‘Ara que estem junts’
Autor: Roc Casagran
Editorial: Columna
PVP:16.95
Font: Llibreria ‘El Faristol’ de Calella

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per