divendres, 24 de octubre de 2014
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Coriolà: ‘Ara es pot exportar música en català’

Imatge: Coriolà

Carles Chacón és el cantant del grup premiarenc Coriolà. A hores d’ara, la banda de Premià de Mar està participant en el concurs Sona 9 organitzat per la revista Enderrock, i són un dels 18 grups seleccionats entre més de 200 propostes que s’hi han presentat. Els grups semifinalistes es faran públics el diumenge 26 d’agost.

Què i qui sou Coriolà?
Coriolà és un projecte musical que vaig iniciar després de passar per vàries experiències musicals i un període d’abstinència musical massa llarg. Volia tornar a provar sort en aquesta cosa tan rara que és fer cançons. Completen la formació Xavier Oró, al baix, Ismael Viru als teclats i guitarra; i Míkel Oró a la bateria.

De forma bastant general, Coriolà barreja diversos estils. És cert que tenim moments folks i suaus, però també tirem de l’alegria pop i fins i tot de la rauxa del rock, perquè creiem en el seny i la rauxa i en l’equilibri dels extrems. El nostre so és detallista i intentem trobar la corda que tensa la cançó, que fan que tinguin cor. Tot això aproximadament, és clar. Deia en Frank Zappa que parlar sobre música és com ballar l’arquitectura.

Per què us vàreu presentar al Sona 9?
El Sona 9 és una oportunitat increïble per a nosaltres. Per a mi és el millor dels concursos de maquetes que conec. Per començar, és totalment obert: no importa si has gravat amb el teu ordinador a casa amb so horrible o si t’has gastat 1000 euros en un estudi. El que compten són les cançons, i crec que fins i tot el potencial, la màgia que un artista o grup pot arribar tenir. I això no té gaire a veure amb la tècnica i recursos que es tinguin. Per això es pot presentar qualsevol persona.

A més a més, el tempo i desenvolupament del concurs és molt adient, i et permet tenir una gran visibilitat en cada una de les fases del concurs, gràcies als mitjans que hi participen. És, en definitiva, un concurs en què molts grups guanyen, perquè no cal arribar a la final per a que la gent et conegui i es fixi en tu, que és, en definitiva, del que es tracta.

Com valoreu la classificació que heu assolit?
És bastant difícil explicar el que vaig sentir quan vaig saber que Coriolà era un dels 18 seleccionats per a passar a la següent fase, sobretot perquè enguany el Sona 9 va rebre més de 200 propostes musicals… Una gran satisfacció, una gran alegria, però també responsabilitat per aprofitar aquesta oportunitat que tenim.

Però la sensació, en conclusió, és d’alegria; se m’infla una mica el pit, perquè hi havia propostes realment bones i interessants.

Imatge: EP Coriolà

Què expliqueu a través de la vostra música?
A nivell personal, Coriolà ha arribat en un moment especialment peculiar, per a mi. Estava a l’atur, gairebé no guanyava diners, he hagut de tornar a viure a Premià de Mar, el meu poble natal… I a més, amb una situació social pèssima de rerefons. Vaig creure que havia de tornar a començar, de renéixer d’alguna manera. Crec que són temps per canviar paradigmes: per aprendre a viure d’una altre manera. I Coriolà és tot això, vol proposar un renéixer a traves de les cendres, d’unes runes d’un temps que ens ha tocat viure i que sembla que s’ensorri. Per això, també, el nostre estil musical vol ser diferent, eteri, una mica indefinible; per això amb Coriolà he començat a cantar en català. I per això les nostres lletres parlen tant del foc, de les espurnes i del fum.

I d’on s’inspiren les vostres cançons?
No hi ha un focus concret d’inspiració la veritat, però quatre de les sis cançons del nostre EP sí que tenen un fil conductor, o un element comú. La lletra de ‘El so que fan les flames’ em va venir quan recordava una festa d’homenatge al meu amic Martí Roselló, mort ara fa una mica més de dos anys. Durant aquella festa vam fer una foguera a la platja i la gent va començar a saltar el foc, a cantar… i per un moment tot sembla que està bé, que res dolent ha passat, que tothom que ha marxat torna a estar entre nosaltres de nou. De manera més general parla del que hem perdut però que en moments concrets sembla que encara està entre nosaltres… Per això vaig incloure el vers “l’amable abisme del record”, en homenatge al Martí, i perquè crec que il·lustra perfectament el que vaig sentir al recordar aquella nit.

“El soroll dels timbals” també tracta del passat, d’un passat que de sobte ens visita i fa que el quitrà s’esquerdi i el present ens doni una mossegada. “Vent i ganivet” tracta d’una nit de festa major, entesa la festa com a quelcom popular i incontrolable, com una guerra contra la tristesa, per això diu que hem d’alçar els ganivets, llestos per la batalla. Per últim, “Fills del foc” és una mena de declaració d’intencions contra alguna gent (no diré quina, però cadascú pot fer-se una idea) que ens assenyala i ens acusa i no sap que nosaltres ja hem superat el temps on ells viuen, que pertanyem al futur, que som fills d’un foc que ells mateixos han encès.

Com viviu els vostres directes?
Intentem ser intensos, frescos i que hi hagi alguna mena d’espurna. Intensos perquè les cançons ho són, perquè creiem en el que fem i toquem cada nota com si ens hi anés l’ànima. Frescos perquè creiem en el marge de maniobra i en crear moments que mai es tornaran a repetir. I això de l’espurna ho dic perquè crec que les cançons, sovint, tenen una espurna oculta, en algun plec o esquerda que no veus, i la nostra feina és treure i potenciar aquesta espurna, aquesta vida, aquesta màgia, si vols. Són els moments més emocionants, i són pels que un concert, almenys en el meu cas, val la pena. Qui vulgui comprovar-ho, precisament el 3 d’agost toquem a Premià de Mar, a el xiringuito El Pebre. Serà un format reduït, acústic, és una altra versió de Coriolà, però els supòsits que he comentat segueixen tenint vigència, sigui quin sigui el format.

'El so que fan les flames' | Imatge: Youtube

Què us sembla les visites que està reben el vostre videoclip ‘El so que fan les flames’?
Per una banda em sembla sorprenent, però per l’altra em sembla de justícia. La Marga Melià i l’Agustí Torres, juntament amb tot el seu equip, han fet una feina espectacular, brillant, preciosa. I tot amb un temps rècord! Han apostat per Coriolà i estem entusiasmats amb el resultat. A més a més, han fet una lectura de ‘El so que fan les flames’ molt interessant i bastant allunyada a la idea que jo tenia quan vaig fer la cançó, i això és d’agraïr, perquè amplia el sentit de la cançó. Heu vist el tros del far? I les ballarines? No sé quantes vegades l’he vist, però encara no m’ho crec…

Ara estem preparant el nostre segon videoclip, tot i que encara està en una fase molt inicial, però tenim moltes ganes perquè serà bastant diferent a aquest.

Imatge: Youtube

On us agradaria dur la vostra música?
Fins allà on puguem. De moment estem centrats en aconseguir tots els concerts que puguem i en el Sona 9. Afortunadament, ara per ara és possible exportar fora de Catalunya música en català, i és un pas totalment natural per a nosaltres. Ens encantaria poder dur les nostres cançons més enllà. De totes maneres, crec que hem de centrar-nos en el territori català, però no ens aturarem aquí, no creiem gaire en les fronteres, en aquest sentit. Crec que amb feina i dedicació podem arribar on vulguem.

Més informació:

http://coriola.bandcamp.com/

Facebook: http://www.facebook.com/coriolabcn
Twitter: @coriolabcn
Canal de youtube: http://www.youtube.com/user/carleschacon
Propera actuació: Divendres 3 d’agost, al xiringuito ‘El Pebre’ de Premià de Mar

2 comentaris per a “Coriolà: ‘Ara es pot exportar música en català’”

  1. [...] Así, Carles se lo toma como una especie de renacimiento y símbolo personal (no lo digo yo, lo dice él), y termina volcando toda su [...]

  2. [...] Coriolà formats al Maresme al 2011 aposten per una combinació de pop, folk i rock amb unes pinzellades de “melancolia mediterrània” i unes lletres provinents d’un univers poètic molt personal. El concurs Sona 9 és una de les plataformes més destacades per donar a conèixer propostes musicals en català i ha premiat en edicions anteriors grups com Manel, Mine!, La Iaia o Estúpida Erikah En la present edició s’han presentat més de 200 solistes i grups que han passant diferents fases i proves fins arribar aquesta gran final. Actualment, el concurs compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Club Tres C, i és organitzat pel grup Enderrock, Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya. [...]

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per