divendres, 20 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘El càncer és un ultimàtum que ens dóna la vida’

Odile i el seu fill | Foto: S.T.

Em dic Odile Fernández, tinc 33 anys i sóc metge de família. L’any 2010 vaig tenir càncer d’ovari amb múltiples metàstasi. La paraula càncer va canviar la meva vida; vaig prendre les regnes de la meva malaltia i, combinant tractament convencional i natural, vaig aconseguir superar la malaltia. Ara que tot ha passat, vull compartir la meva experiència amb totes aquelles persones que ho necessitin a través del meu bloc i mitjançant els tallers que imparteixo de forma periòdica.

¿Quins són els aliments que hauríem d’afegir a la nostra dieta des de la infantesa per prevenir el càncer?
La fruita i la verdura, en abundància. Les persones que segueixen una dieta vegetariana variada tenen menys possibilitats de patir càncer.

Quan se’t va diagnosticar la malaltia, quin va ser el teu primer pensament?
Tinc un nen de 3 anys i he de ser la padrina del seu casament; així que he de curar-me com sigui (riu). Al principi vaig sentir pànic i una gran por a morir, però quan em vaig recuperar de l’impacte causat per la notícia vaig decidir que m’havia de curar, buscar les causes de la malaltia i aturar-les per recuperar la salut perduda.

Imatge: misrecetasanticancer.com

A part de l’alimentació, què vas canviar a nivell mental?
Vaig canviar la meva manera de relacionar-me amb mi mateixa i amb el món. Vaig fer un gran treball d’introspecció per superar les meves pors, per eliminar la ira de la meva vida i treure tota la ràbia acumulada. Vaig aprendre a gaudir de cada petit moment que ens ofereix la vida i oblidar-me dels problemes. I, sobretot, vaig encarar la meva malaltia des de la positivitat i l’amor.

Com creus que afecta la manera de pensar en la nostra salut?
Les nostres emocions ens fan emmalaltir si no les sabem gestionar. Tots tenim problemes i conflictes, però no tots emmalalteixen. Depèn de com visquem i solucionem els nostres conflictes, emmalaltim. Jo era una persona que vivia estressada i angoixada, plena de pors i de temors; i amb un gran desig d’agradar als altres. Ara he après a estimar-me primer a mi i després els altres. He canviat la forma d’afrontar els problemes; ara no m’aclaparo davant les adversitats i els problemes em ‘rellisquen’. Això no vol dir que tot em dóna igual; només li dono la importància justa sense donar peu a que la meva ment es perdi en un enrenou mental davant el mínim problema.

Per què creus que no estem ben informats sobre com ens hem d’alimentar per prevenir el càncer o curar-lo?
Perquè no interessa a la indústria farmacèutica i perquè el personal sanitari no té temps ni coneixements per informar els pacients. Als metges ens formen àmpliament sobre el tractament farmacològic de les malalties (ja s’encarreguen els laboratoris mèdics), però res o escassament sobre com prevenir la malaltia; a més dels 5 minuts de què disposem per atendre els usuaris que acudeixen a consulta.

Creus que la quimioteràpia és la millor teràpia per curar el càncer?
No, d’aquí a uns anys ens semblarà la quimioteràpia un tractament brutal i devastador que el que fa és enverinar cèl·lules sanes i malaltes. Si no anem a l’arrel del problema, no podrem eliminar-lo. Si comparem el càncer amb un incendi, als metges amb els bombers i la ‘quimio’ amb l’aigua, tindrem un incendi que tractem de sufocar a cop de mànega. Però si l’ambient no és propici per excés de calor o vent, no s’extingirà; i, en cas que s’aconsegueixi extingir, els bombers només actuen quan es declara el foc, no van a l’arrel del problema, no es preocupen de conscienciar la població o de netejar els boscos per prevenir l’incendi.

Primer hauríem de prevenir el càncer amb una bona alimentació i evitant al màxim l’exposició a tòxics cancerígens. I, en cas de produir-se la malaltia, el tractament d’aquesta hauria de ser holístic i parar atenció al malalt i no a la malaltia. L’alimentació, l’exercici, la meditació, les tècniques naturals haurien de ser un complement als tractaments convencionals… sempre!

Rizoma de cúrcuma | Foto: Viquipèdia

Quin és l’aliment que mai hauríem oblidar a la nostra dieta?
Són diversos si volem prevenir el càncer, però potser els més importants són la cúrcuma, la ceba, l’all i les llavors de lli. Són excel·lents anticancerígens naturals.

Quin consell donaries a les persones que han superat un càncer?
Que no s’oblidin d’ell, que no caiguin en els mateixos errors del passat i que aprenguin i creixin amb la malaltia. El càncer és un ultimàtum que ens dóna la vida per canviar aquelles coses que no ens són favorables. Si durant el càncer fem aquests canvis però als pocs mesos tornem a fer el mateix, el càncer tornarà.

Text: Sari Texidó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per