dissabte, 25 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El gatet eixerit (II)

El gatet eixerit | Foto: J.A. L.G.

Us en recordeu d’aquell gatet petitet tan eixerit negre com la nit que em demanava menjar a la porta de casa i que per uns dies creia que havia pres mal? Doncs s’ha fet gran i ha crescut. I com ha crescut! aquí en teniu una mostra.

Bé, doncs aquell gatet va tenir un germanet gris i blanc també molt bonic. És tan espavilat i mogut que jo li dic ‘Correterres’; tan és es així que encara no li he pogut fer una foto. Però no us preocupeu que quan es deixi li faré perquè el podeu conèixer.

La mare dels dos es va posar malalteta i al cap d’uns quants dies ja no l’hem vist més. Ara, els dos germanets juguen i es rebolquen un sobre l’altre fent-se pessigolletes i mossegant-se, però sense fer-se mal.

‘L’eixerit’ s’ha fet amic del nostre gos, en Sert, amo i senyor de la casa. Tan és així que li ha permès entrar i em fa companyia, quan vaig a l’hort ve amb mi com per ajudar-me, és molt carinyós. En canvi, el seu germanet Correterres és més esquerp; no s’acosta gaire. Encara que ja em saluda, quan li parlo em contesta “miau… miau”, i no s’acosta gaire perquè ja ha tingut alguna picabaralla amb en Sert.

L’altre dia vàrem tenir un ensurt. Al matí, quan com cada dia baixo l’escala per donar-lis el menjar, em trobo el Correterres dintre la boca d’en Sert. Els dos s’estaven estovant de tal manera que en Sert sagnava. Ràpidament, li trec el petit gatet de la boca del gos i fuig com una bala, espaordit i amb els pèls de punta, tot mullat i amb un gran marramiauuu! Seguidament agafo en Sert i li curo les varies ferides que li havia fet el Correterres. És clar, quan els animals es veuen en perill fan el que poden per ensortir-se’n i el gatet, en veure’s amb aquesta situació, va pensar que se li acabaven els dies i la terre per córrer.

Tot això passava pel matí i a la tarda, quan encara en Sert estava una mica ‘grogui’ i adolorit per la batalla, en ve a la porta el Correterres tot espavilat demanant-me més menjar. S’havia recuperat més aviat que en Sert. Tot i pesant sis vegades menys, amb raó es diu que els gats tenen set vides. El mateix dia vaig posar una porta de fusta a l’escala perquè en Sert no tingués accés a l’entrada del carrer. Per al bé de tots dos he pres aquesta mesura de seguretat.

És curiós observar com l’Eixerit que en ve a fer companyia de bon matí, tot i posant-li com cada dia solament un cop el menjar, encara que tingui gana passa del menjar i prefereix estar amb mi com per ajudar-me quan pujo a l’hort, acostant-se fins tocar-me amb el seu cos perquè li faci ‘carentonyes’, i fixeu-vos: en Sert es posa gelós, em borda tot enfadat i llavor li dic: “Tu també ets guapo, tu també”. L’acaricio i se li passen els gelós i l’enfadament. Els animals, de vegades més que les persones, només amb la mirada, el gest o la paraula t’entenen més ràpidament.

Tinc la sensació que intentaré aconseguir educar el Correterres perquè també em faci companyia i m’ajudi en les tasques diàries del jardí i de l’hort. Està clar que abans he de fer que s’hagi fet amic d’en Sert, tasca un tant complicada, però bé no hi ha res impossible.

Després parlaré amb ells i els hi diré que vosaltres també sou els seus amics, perquè per a mi ja els coneixeu i penseu amb tots dos, bé també amb en Sert, si no s’enfada.

J.A. López Garriga

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per