dilluns, 23 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El gatet eixerit

L’eixerit | Foto: J.L.G.

Hi havia una vegada un gatet petitet, negre molt negre, tan negre com la nit. En obrir la boqueta per miolar demanant menjar, se li veien unes dents blanques com la neu i afilades com agulles. Els seus ulls verds clar, verds maragda transparents, em recordaven el color del mar.

Era un dels gats que cada dia a la porta de casa em demanaven menjar. Entre els altres, destacava per petit i eixerit. Jo li vaig parar atenció perquè se m’agafava als pantalons fins que li posava el seu menjar que prèviament li havia comprat la mestressa, o sigui la meva muller. Ella adora als animals.

Pel carrer passen molts cotxes i sempre ens ha preocupat el perill que corren els felins, encara que diuen que els gats tenen set vides. Però a casa ja tenim gat i gos, i no podem tenir-ne més; no per ganes, que no ens en falten, els agafaríem tots.

En qüestió d’uns mesos hem vist com l’eixerit – ah! és el nom que li vaig posar – s’anava fent gran, fins que un dia no va venir. Després de buscar-lo pels entorns, sense trobar-lo al cap de dies em va fer que pensar que no el tornaria a veure mai més. Potser si l’haguéssim agafat per tenir-lo a casa, ara estaria amb nosaltres sa i estalvi. Em vaig resignar esperant que sent tan eixerit com era, potser estava en un altre lloc.

I la vida continua. Com cada dia trec el gos a passejar, fa poc a prop de la carretera Nacional II vaig ensopegar amb el cos d’un gatet negre, tant s’assemblava a l’eixerit que em vaig pensar que ho era. Pobret, ja no es movia. Amb pena continuo caminant amb el meu gos, en sert, donant-li voltes al cap… Si me l’hagués quedat a casa, no li hauria passat res.

Vet aquí que als dos o tres dies següents, en anar a obrir la porta del carrer, sento miauu, miauu! Era l’eixerit, que em saludava i em demanava menjar. Per un cantó, llàstima pel gatet que va prendre mal, però per l’altre quina alegria, a l’eixerit no li havia passat res.

Ara me’n torno a casa fent una reflexió i tinc la sensació que ens el quedarem.

J. L. Garriga | Santa Susanna

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per