dilluns, 20 de octubre de 2014
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El triomf de la por

Fa poc menys d’un any ja avisava en aquesta casa del triomf del discurs de l’odi a la nostra comarca. Aquell cop a tomb de l’entrada del grupuscle de Josep Anglada al consistori de la capital del Maresme. Un any després, vistes certes actituds, tenim encara més motius per a la preocupació. El discurs s’ha estès. Els partits tradicionals han anat adoptat també aquest discurs, no sé si per autocomplaença, per convenciment o, potser, per necessitat. S’han adonat que pot ser un element clau per a obtenir un rèdit a les urnes els propers comicis. I si hi sumes el factor de les xarxes socials, que esdevé una eina extraordinària per a col·locar missatges de caràcter polític als votants, obtens un còctel explosiu. És una jugada molt intel·ligent, sens dubte, però que situa els partits del stablishment català, els de centre-dreta –i a vegades també els de centre-esquerra–, al mateix nivell de l’extrema dreta.

I arribem fins a Pineda, on Diego Sánchez, regidor del PP i membre del Comitè Executiu de na Sánchez-Camacho, s’ha sumat a la recerca d’aquest vot. Fa mesos que ho va fer. Des del seu compte a Facebook s’ha dedicat a deixar anar consignes sobre seguretat ciutadana, ordre públic, subvencions i ajudes socials, mesquites i un llarg etcètera, constantment dirigits contra aquells qui han aixecat aquest país: els immigrants. Si fos per nosaltres, malament rai. Sempre acabant amb l’afegitó “Primer els de casa”, com si fos una espècie de ritual, quan suposadament assegura demanar una igualtat entre els pinedencs i les persones immigrants.

La situació que viu la nostra comarca de creixement del discurs de l’odi no és cosa estranya. En greus situacions de misèria com l’actual, en què molta gent està patint dia rere dia per arribar a final de mes i poder pagar els béns més bàsics per a la pròpia supervivència, és el moment idoni per a l’auge del populisme. Apareix un home que et presenta un enemic, un culpable, i te’l creus. Tant fa que sigui una amenaça real o no. Tant fa que les dades siguin certes o inventades. Un enemic comú sempre ha estat d’ajuda per a la cohesió dels nacionalismes. Per tots és sabut que Hitler va arribar d’aquesta manera a la cancelleria alemanya. A través de les urnes. Aprofitant la greu situació econòmica que havia suposat el Tractat de Versalles per a la població germànica. Seleccionat l’adversari: el col·lectiu jueu. Però tampoc no cal anar tan lluny en el temps. A l’actual Grècia, molt llunyana de les seves èpoques d’esplendor, fa tot just un mes, el discurs de la fòbia va servir per als 21 escons de la fins fa poc inofensiva organització neonazi Alba Daurada.

Observant la situació del país, els recomano que marxin. Facin cas al conseller Francesc Xavier Mena, en comptes de criticar-lo, quan els diu que agafin un avió i se’n vagin a Londres a servir cafès. De la mateixa manera que el discurs hedonista del filòsof grec Epicur de Samos va triomfar a l’Espanya dels nou-rics de la bombolla, el discurs de la por del nacionalsocialista Nikolaos Michaloliakos no tardarà a guanyar poder a l’Espanya properament intervinguda. Facin les maletes, que això s’enfonsa.

Nicolás Tomás Lanchon | Pineda de Mar

1 comentari per a “El triomf de la por”

  1. [...] (LLegeix l’article sencer a Diari Maresme) [...]

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per