divendres, 18 de abril de 2014
Diari Maresme | Independent i Comarcal

En aquells temps

Foto: technologicaladvances.com

A la cua del supermercat, el caixer diu a una senyora gran que hauria de portar la seva pròpia bossa de la compra, perquè les bosses de plàstic són nocives per al medi ambient. La senyora demana disculpes i explica: “És que, en els meus temps, no pensàvem en l’ecologia”; l’empleat li respon: “Aquest és el problema que tenim ara. La generació de vostès no es va preocupar de preservar el medi ambient. – “Té raó”- va dir la senyora. “En aquells temps no pensàvem en l’ecologia. En aquells temps les ampolles de llet, de refrescos i de cervesa es tornaven a la botiga. La botiga les enviava de nou a la fàbrica, on les rentaven i s’esterilitzaven abans de omplir-les de nou, de manera que podíem utilitzar els mateixos envasos una i altra vegada. Així els reciclaven de veritat. Però és veritat, en aquells temps no pensàvem en l’ecologia. Pujàvem i baixàvem escales, perquè no hi havia artefactes mecànics en tots els comerços i oficines. Anàvem caminant a la botiga en lloc de fer servir el cotxe de 200 cavalls cada vegada que havíem de recórrer dues illes de cases”.

Llavors rentàvem i reutilitzàvem els bolquers dels nadons, perquè no hi havia d’un sol ús. Assecàvem la roba en estenedors, no en aquestes màquines de 200 volts que consumeixen molta energia rugint per assecar la roba. Les energies solar i eòlica assecaven la nostra roba estupendament. Els nens feien servir la roba dels seus germans grans, no sempre modelets nous. Però té raó: en aquells temps no pensàvem en l’ecologia.

De nens la imaginació era el nostre hàbit, fabricàvem joguines amb qualsevol cosa: amb els botons es feien grans campionats de futbol, amb les pinces d’estendre la roba es feien pistoles per jugar amb els soldadets de plom, i moltes coses més. Fèiem servir l’energia del cervell, no la de l’electricitat i altres com ara, amb una pilota, i una corda per saltar ja érem feliços; era suficient per gaudir jugant.

Ara, les habitacions dels nens es fan petites amb tant joguina, i tantes bateries. Per fer qualsevol càlcul matemàtic fèiem servir la ment, o el paper, ara qualsevol operació senzilla es realitza amb la calculadora, per tant més despesa d’energia, més bateries, i menys desenvolupament mental. Però és veritat no pensàvem en l’ecologia. En aquells temps teníem un televisor o una ràdio a cada casa, no un televisor a cada habitació i un equip de música de milers de watts. I el televisor tenia una pantalla de la mida d’un mocador, ¿se’n recorden?, no una pantalla de deu metres de llarg. A la cuina moldre, batre o esmicolar ho fèiem a mà, perquè no hi havia aparells electrònics que ho fessin tot per nosaltres. Quan embalàvem alguna cosa fràgil per enviar-la per correu fèiem servir diaris arrugats per protegir-lo, no embolcalls de bombolles o boletes de plàstic.

En aquells temps no enceníem un motor i cremàvem benzina només per tallar l’herba. Fèiem servir unes tisores talladores que funcionaven a múscul. Fèiem exercici treballant i no necessitàvem anar a un gimnàs per córrer sobre cintes mecàniques que funcionen amb electricitat. Quan teníem set, bevíem en una font, en lloc d’utilitzar gots i ampolles de plàstic cada vegada que volíem beure aigua. Recarregàvem les estilogràfiques amb tinta, en lloc de tirar i comprar-ne de noves, i canviàvem la fulla d’afaitar en comptes de llençar tota la maquineta a les escombraries només perquè el full ja no talla. Però té raó, en aquells temps no pensàvem en l’ecologia. La gent feia servir el tramvia o l’autobús i els nens anaven a l’escola amb bicicleta o caminant, en lloc de fer servir la seva mare com un servei de taxi disponible les 24 hores. A cada habitació teníem un endoll, no una bateria d’endolls per alimentar una dotzena d’artefactes. I no necessitàvem cap aparell electrònic que enviés senyals de satèl·lit a quilòmetres de distància per trobar la pizzeria més propera. Així, que no us sembla lamentable que la generació actual critiqui com érem d’estúpids els ara vells per no pensar en l’ecologia?

Tinc la sensació que qualsevol temps passat va ser millor.

J. A. López Garriga | Santa Susanna

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per