dilluns, 23 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Estic molt impressionat amb el Festimatge’

Phil Cherner | Foto: Glòria Masferrer

Continuem amb les entrevistes emmarcades en el Festimatge 2012, que se celebra durant aquest mes d’abril a Calella. Avui parlem el fotògraf Phil Cherner amb motiu de la seva exposició ‘Detroit, de Motown a Notown‘, una mostra que també es pot visitar a la Fàbrica Llobet.

Vostè ens presenta una exposició anomenada “Detroit, de Motown a Notown” que mostra els efectes dels disturbis de 1967 a Detroit. Vostè va fer algunes fotos i les compara la situació que va veure allà el 2007. Què pensa ara que ha vist les seves fotos en aquest Festimatge?
Estic afalagat al veure les fotos aquí. La presentació és molt bona. Els marcs estan bé. Em sorprèn que les fotos que vaig fer quan tenia 16 anys d’edat, fa 45 anys, ara es puguin veure en una exposició. És impressionant.

És com que si tinguessin vida una altra vegada?
Sí, tens raó, com si haguessin tornat de la tomba.

Què vol mostrar amb les seves fotos de Detroit quan compara les velles amb les modernes?
Vull mostrar una ciutat que va passar per una gran tragèdia i que encara no s’ha recuperat. Té un llarg camí per recórrer encara. Mentre estem aquí asseguts parlant, la ciutat és a prop de la fallida tècnica. L’estat de Michigan pot fer-se càrrec de la ciutat perquè la ciutat no té diners. L’últim alcalde està a la presó perquè ell és un lladre. La població presenta una caiguda d’un 25 per cent en els últims deu anys. Encara està en declivi. Sembla que les coses encara poden empitjorar. És trist perquè em vaig criar allà i vaig tenir una bona infància.

Què va passar durant aquest estiu el 1967?
Aquell va ser un any turbulent i diverses ciutats dels Estats Units van patir els disturbis urbans. Les tensions racials que havien estat sota la superfície durant dècades es van estendre, sovint violentament, a la superfície. Detroit va ser el pitjor. Més de 43 persones van morir, algunes a mans dels manifestants i algunes a mans de la policia i la Guàrdia Nacional. Quan la Guàrdia Nacional no va poder controlar les coses, el president Johnson va cridar a l’exèrcit. L’exèrcit no s’havia utilitzat en una ciutat americana des dels anys 50.

Fa cinc anys que va tenir la idea de tornar a Detroit.
Amb els anys he pensat sobre com havia canviat Detroit en relació a la ciutat que vaig conèixer de nen. En el 40 aniversari dels disturbis em vaig preguntar què hauria passat. La meva dona i jo vam decidir intentar localitzar als mateixos llocs que vaig fotografiar el 1967 i fotografiar-los de nou.

I què va trobar?
El que vam sentir quan arribem a Detroit a la primavera de 2007 va ser tristesa. Àmplies avingudes estaven buides a mitja tarda perquè gairebé no hi vivia ningú allà. La majoria de solars buits que havia fotografiat immediatament després dels disturbis eren encara uns solars buits. Al carrer Pingree alguns dels residents havien agafat les escales de ciment dels apartaments cremats i les feien servir com a bancs en un camp de beisbol. El camp de beisbol ocupava un solar que es va quedar lliure pels edificis cremats. De la mateixa manera, a Grand River Avenue, on una botiga de mobles va quedar reduïda a cendres, no només havia desaparegut la botiga. Fins i tot el carrer havia desaparegut. Tot el que quedava era un terreny erm. Havíem d’utilitzar un mapa vell per confirmar que érem en realitat al mateix lloc des d’on vaig fer la foto de 1967. El que encara quedava dret eren els pals ornamentals dels fanals. Eren els mateixos.

Quan es recuperarà la ciutat?
Algun dia, Detroit tornarà. Potser ja ha començat a fer-ho. Però jo sempre em pregunto per què s’ha trigat tant de temps.

Quina és la teva opinió sobre el Festimatge?
L’organització ha fet una bona feina. Felicitats. Estic molt impressionat amb aquest Festimatge i no m’ho volia perdre, volia participar-hi.

Havia vist mai tantes col·leccions en un mateix lloc, com La Fàbrica?
No, no ho crec. I totes elles són molt diferents. És molt interessant. Potser he vist algunes botigues d’art o galeries, però res amb fotos com aquesta que tenim aquí a Calella a la Fàbrica.

Text: Àlex M. Franquet

Sinopsi exposició:

L’advocat nord-americà Phil Cherner va créixer a Detroit, a la ciutat nordamericana seu de la indústria de l’automòbil. Al llarg dels anys s’ha convertit en un àvid fotògraf i fotos seves han aparegut a diaris, portades de revistes i de llibres. De jove, va poder fotografiar els greus disturbis de Detroit de l’estiu de 1967, que van deixar 43 morts, i la intervenció de l’exèrcit. Detroit va anar agonitzant com a ciutat. La seva població va passar de prop de 2 milions de persones durant els anys 50 al seu nombre actual d’uns 750.000 habitants. 40 anys després, el 2007, Phil Cherner va fer el curiós experiment de tornar als mateixos llocs dels fets i fotografiar-los. Així, va poder comparar si havia canviat alguna cosa. Phil Cherner reconeix que “el que vam sentir quan vam tornar a Detroit a la primavera del 2007 va ser tristesa. Algun dia, Detroit tornarà a ser el que era. Potser ja ha tornat a començar. Però jo sempre em preguntaré per què s’ha trigat tant de temps”.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per