dimecres, 22 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Fracàs global? (El repte del fracàs I)

Foto: pangea.org

Hem fracasat. Ambientalment i col·lectiva. Un indicador és clar, només cal que feu un cop d’ull a l’interior dels contenidors de residus. El nostre fracàs està calculat: al Vallès Oriental, per exemple, 55%. És l’excés de material als contenidors de rebuig (més correctament anomenat resta). En dipositem un 70 %, però només un 17 % de la brossa no és reciclable; aquesta hauria de ser la proporció que hauriem de generar. Unes poblacions ho fan pitjor que d’altres. Algunes han rebut una menció positiva de l’Agència de Residus. És el cas de Granera, Castellterçol o Aiguafreda, entre d’altres. Moltes n’han rebut una de negativa pels seus mals resultats.

Què falla? El procediment de recollida, la distribució de contenidors, els hàbits de la gent, la decisió, els coneixements?

Una comparança: els millors resultats els obtenen municipis que fan recollida porta a porta, sistema que no deixa opció de tria al ciutadà. O ho fas bé, o no et recullen la brossa.

I els pitjors? Les urbanitzacions, on el sistema porta a porta és inviable econòmicament. Sembla que es mostren com a compendi de deixadesa social i incivisme ambiental. I no només a l’àmbit dels residus. També en despesa d’aigua, d’energia i de diners els indicadors són desfavorables. L’urbanització amb cases separades i segregades del nucli dens ha estat el gran error urbanístic del segle XX. Un error que condueix els ajuntaments a la ruina a partir del 30è any d’existència del model.

Sembla doncs que l’escampall de vivendes, d’una banda, i la llibertat en l’acció de disposar els residus, d’altra, es mostren com a causes essencials del desgavell de la recollida selectiva.

Però si la cosa acaba al contenidor, on comença és a la botiga. Comprar-ho tot envasat en excés ens comporta deixalles excessives. I ens obliga(ria) a pensar-hi més. A separar bé després. I no ho fem suficientment.

Al Vallès Oriental trobem la mostra del fracàs de la majoria: l’abocador de Palautordera.

Deu quilòmetres al sud el resultat de l’èxit d’uns pocs: la planta de compostatge privada d’Arenys de Munt.

Ensorrats? No! Avui mateix ho podem arranjar. Senzillament sortint al carrer i dipositant cada cosa al seu lloc. Manca de coneixements? Els Ajuntaments, experts i l’Agència de Residus de Catalunya ens poden assessorar. Nosaltres també.

Escola de Natura del Corredor

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per