divendres, 24 de octubre de 2014
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Francisca Salichs: ‘A la vida s’ha d’estimar’

Francisca Salichs i Puig | Foto: J.A. López

Tal dia com el 10 de gener de 1911, a Can Salada, va néixer la besàvia més longeva de Santa Susanna, la Sra. Francisca. Per realitzar aquesta entrevista ens hem personat a casa seva, la masia de Can Bonet, amb la il·lusió de poder canviar impressions amb una persona que porta més d’un segle sobre les espatlles. I tenim diversos dubtes, donada la seva edat tan avançada, podrem conversar amb ella?, no la cansarem amb les nostres preguntes?, li farem passar una estona agradable? Bé, aquesta és la nostra intenció.

La seva filla i el seu gendre m’acompanyen fins a la sala gran, ella està asseguda en el seu sofà davant la finestra que ens llueix la llum del dia, i molt amablement s’acull a contestar i hi afegeix algunes de les seves vivències. A la seva infantesa va estudiar al col·legi local a la vora Cal Furné (on està situada la Caixa); la seva professora va ser Donya Marina. El Catecisme, l’hi donaven els capellans que venien de Pineda a la capella de Santa Susanna.

La seva joventut l’alternava amb la tasca del camp i fent puntes. Els diumenges es reunia amb la colla d’amics i de vegades anaven d’excursió o al ball a Can Fusté de Sant Genís de Palafolls. A Can Bonet (torre única del municipi de Santa Susanna, de planta quadrada, se suposa la seva construcció a finals del segle XV, amb las reformes de millora de la masia el 1805) va conèixer el que seria el seu marit, el Sr. Joan Soler Montsant, amb el qual l’any 1937 va contraure casament civil a Santa Susanna, i es quedà a viure a Can Bonet. El dia 23 de març de 1939 nasqué la seva única filla, de nom li varen posar Carme, pocs dies després, el mateix dia que la van batejar, el matrimoni es va casar per l’església a Pineda de Mar, ja que la de Santa Susanna no es va inaugurar fins als primers anys quaranta. Varen tenir dos néts i finalment han tingut quatre besnéts, dues noies i dos nois.

L’any 1988 va enviudar, després de més de 50 anys de felicitat conjugal. Tota la seva vida ha estat marcada pel treball, la família i els seus bons amics, ha sigut una llarga vida de recolliment, estima familiar, responsabilitat i exemple. A la nostra geografia poques persones superen els cent anys i menys amb la salut i vitalitat de què gaudeix la Sra. Francisca. Gràcies a Déu mai ha estat malalta, no ha tingut mai la necessitat d’una operació, excepte la de cataractes de fa quatre anys, però hi veu tan bé que el ganxet és el seu hobby i la seva labor diària que té sobre la falda. Me l’ensenya i Déu n’hi do quin treball i quina perfecció. Mentre l’estic entrevistant, ella que és molt eixerida, aixeca el cap i em diu, assenyalant-me un quadre de la paret:

“Jove, aquella foto de la manteleta no la posi que em fa molt gran” (vol dir que se sent jove).

Què és el que més li agrada per menjar?
Tot, he menjat de tot, encara que del camp el que més m’agrada són les maduixes, els tomàquets i les cebes.

Quins animals li agraden més?
Els gossos, en vaig tenir un de molt maco, li vaig ensenyar moltes coses i les va aprendre. Es deia Negritu. Em va apenar molt la seva mort. Una de les coses que em fa patir és quan martiritzen els animals, quan els peguen o els fereixen, com fan amb la festa dels toros; si els volen torejar, que els toregin, però és esgarrifós veure com fan patir un animal ferint-lo i tornant-lo a ferir abans d’acabar amb la seva vida.

<Cada cop que la miro per fer-li una pregunta, em sorprèn la mata de cabell tan poblada que llueix i sense ni un de blanc, tots són grisos>.

Què és el que li agrada més del camp?
Totes les flors i collir maduixes.

Quin color és el que més li agrada?
El negre, el trobo elegant. A la vida – diu la Sra. Francisca – s’ha de ser generós, s’ha de estimar, gaudir de la unió familiar, sentir-se acompanyat, ajudar els altres, sempre s’ha dit que tal faràs, tal trobaràs… – I segueix dient… – Em fa pena veure una persona que està sola.

<La Sra. Francisca ha vençut les dues guerres mundials, i la nostra Guerra Civil; ha sigut una dona forta que ha tingut molt clar un concepte: la família. Ha sobreviscut una època molt dura plena de dificultats i carències (molts anys sense llum artificial, sols espelmes, sense aigua corrent, sols la del pou, etc.), les quals han sigut superades amb constància, esperit de superació i imaginació.

Ha compartit amb tots nosaltres els seus records d’infantesa, de joventut, una vida plena de vivències d’unes èpoques llunyanes molt diferents de les actuals, amb un munt d’històries entranyables dins de la memòria històrica de Santa Susanna, ja que ella ha crescut amb el seu poble i de la mà del seu poble.

M’acomiado donant-li un petó i fins a la celebració del 102 aniversari, si Déu vol. Per molts anys Sra. Francisca!

Tinc la sensació que he estat davant d’una gran persona, lluitadora, plena de valors humans, femenina, transmet seguretat i fermesa, ella sap perfectament d’on ve, a on està i a on va.

Al principi de l’entrevista teníem uns dubtes que ella ens ha explicat de forma clara i contundent. No sols hem pogut conversar amb fluïdesa, sinó que ha sigut un plaer canviar impressions amb una senyora de tan avançada edat i amb el cap tan lluït i despert.

Aquesta publicació amb estima i respecte desitja que d’aquest Homenatge en quedi testimoni i sigui un exemple per a les generacions presents i futures>.

J.A. López Garriga | Santa Susanna

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per