divendres, 19 de octubre de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Hem de fer conèixer la cobla al món’

Jordi Feliu | Foto: Jaume Cortina

Jordi Feliu i Horta (Calella, 1971) és músic i compositor, membre de la Cobla-Orquestra Selvatana i mestre de tible pel Conservatori del Liceu de Barcelona. És autor de més d’una trentena de Sardanes, bandes sonores i del musical ‘El conte de Nadal’ que va composar amb la col·laboració del tenor Albert Deprius. És també l’autor de ‘Fantasia per a cobla i piano’, una obra que va estrenar l’any 2010 a l’auditori de Barcelona. El músic calellenc va presentar el desembre passat el seu primer CD ‘Fesomies’, un acurat recull de les seves sardanes, amb una actuació de la Cobla Selvatana a la sala Mozart de Calella.

Per què vas decidir fer un CD-recull de les teves Sardanes?
Abans que res moltes gràcies per l’entrevista.
Tot compositor vol que les seves obres es difonguin de la millor manera possible, que la gent conegui i sàpiga el que escriu o fa i què més bo que enregistrar les seves composicions… a més a més, un CD queda per sempre i és un record inoblidable.

Portada: ‘Fesomies’

En què consisteix la part creativa de ‘Fesomies’?
La feina de fer el disc comença uns mesos enrere abans de la presentació. Comença amb fer la tria de les sardanes, repassar-les totes buscant petits errors o fer alguns arranjaments, contactar amb l’estudi de gravació, fer els assajos amb la cobla mirant fins l’últim detall, vaig voler confeccionar jo mateix la portada del disc, varen fer falta dos dies per gravar el disc, més un tercer dia per fer les mescles (la part de post-producció se’n va fer càrrec el mateix estudi de gravació). Un cop els discos varen estar enllestits calia preparar la presentació oficial amb un concert que el varem fer a la sala Mozart de Calella.
Voldria fer un reconeixement especial a la Senyora Lolin Saula, que junt amb el seu suport i patrocini de la fundació Saula Palomer vaig poder fer aquest projecte.

Va ser difícil fer una tria de les peces?
No, gens complicat. El disc ‘Fesomies’ és un recull de sardanes totes elles dedicades a Calella. Només calia buscar al calaix totes les sardanes que vaig dedicar a entitats o persones particulars de Calella. A més a més, com que estan posades per ordre de l’any que les vaig escriure, es veu una mica l’evolució en l’escriptura, des de la primera sardana que vaig fer fins a l’última composició.

Jordi Feliu en plena actuació | Foto: J.C.

Les teves composicions solen ser molt variades. On trobes la inspiració?
Tot aprenent de compositor (i jo m’hi considero un aprenent, perquè mai se’n sap prou) escolta molta música, tant sigui clàssica com moderna, encara que ja se sap que tothom té les seves preferències.
Hi ha estils musicals que t’entren més o et fan sentir sensacions més que altres. Llavors penses, jo voldria escriure com ho fa aquest senyor i intentes imitar aquell estil analitzant com ho fa. He intentat plasmar tant música impressionista, passant pel jazz o fins hi tot girs harmònics d’en Freddy Mercury. Tota idea musical interessant s’ha de tenir en compte.

Has rebut diversos premis per les teves obres. Com valores ser guardonat?
És realment quan saps que allò que has escrit ho has fet bé. Quan un jurat qualificat jutja la teva obra i et premia per la feina feta. És una injecció de moral i de voler tirar endavant. Va ser a l’any 2006 on vaig guanyar el primer premi en el XXIV memorial Francesc Basil, premi Ciutat de Figueres. En edicions anteriors vaig quedar finalista o en segona posició.

Foto: Jaume Cortina

Apostes per la recerca de noves sonoritats?
Intento fer-ho. De mica en mica em vaig endinsant en sonoritats del jazz i de la música del segle XX, que avui en dia encara és una gran desconeguda per la majoria del gran públic. El que passa és que has de saber per què o per qui escrius. Si escrius una obra lliure pots introduir més fàcilment sonoritats més agosarades, però si escrius una sardana per a ballar has d’anar més en compte, el format de sardana per a ballar encara està molt encarcarat actualment, costa molt obrir nous horitzons per l’exigència del públic sardanista; no hi ha gaires compositors que et sorprenguin amb propostes noves, ja n’hi han, però sovint ho trobes tot igual.

La Selvatana és cobla i orquestra. Com viviu aquest doble paper de músic?
Aquest tipus de formació, cobla-orquestra, ja fa més de cent anys que existeix i requereix que alguns músics sàpiguen tocar més d’un instrument. En realitat m’agrada molt combinar diferents estils musicals, sardanes, concert i ball, que és la feina que normalment fan les cobles-orquestres.
El requisit principal que s’ha de tenir per formar part d’una formació així és que has de saber tocar un instrument de cobla. Per tot lo altre no estas especialitzat en res. No ets ni un músic clàssic ni de jazz ni de pop ni de rock, però intentes que s’assembli el màxim possible als diferents estils. Fer tota aquesta feina d’orquestra et porta, a vegades, a estar fins a 24h fora de casa, però per a mi és molt gratificant. Em sembla que a hores d’ara, per a mi, tocar nomes sardanes em seria molt pesat.

Jordi Feliu | Foto: Jaume Cortina

Creus que la música catalana s’hauria d’internacionalitzar?
Potser no ho recordem prou però ja hi ha hagut molts músics i compositors catalans que han estat internacionals i mundialment coneguts. Mestres com Pau Casals, Robert Gerhard, Tete Montoliu i molts més es coneixen arreu del món.

Dins del camp de la cobla recordarem a en Juli Garreta que el gran compositor Igor Stravinsky va quedar meravellat de la seva música. Actualment ja hi ha compositors americans que han escrit per a cobla, és una formació molt suggerent i no els passa per alt. I ara ja hi ha compositors que s’obren camí fora de Catalunya, com l’Albert Guinovart, Jordi Molina o en Marc Timón.

En el cas de la cobla hem de pensar que és una formació única en el món i que no passa desapercebuda, hem de treballar més per fer-la a conèixer al món i adaptar-la a les noves tendències; sinó, quin interès tindria actualment? És difícil obrir-se fora de Catalunya per la gran quantitat de tendències musicals que hi ha, però sé del cas d’un senyor nord-americà que buscant música catalana es va quedar amb el meu disc.

Quins projectes creatius tens entre mans?
En qüestió de sardanes van sortint alguns encàrrecs que es poden anar fent en un temps relativament curt. Ara estic començant el projecte d’una obra per a cobla que si Déu vol l’estrenarem l’any que ve per les festes de Sant Martirià de Banyoles en motiu del centenari de l’orquestra Selvatana. I també, per l’any que ve, hi ha el projecte d’un musical amb els companys de Joventut Artística de Calella, que de ben segur tindrà molt èxit.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per