diumenge, 26 de octubre de 2014
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Els nens han de navegar acompanyats’

Manuel Clavero | Foto: D.M.

En un món regit per les noves tecnologies, un dels aspectes més importants és la seguretat dels infants a l’hora de navegar per la Xarxa. Per conscienciar sobre la importància d’aquesta qüestió, Manuel Clavero ha publicat El submarí i la Xarxa (Llibres de l’Índex, 2012), un còmic que dóna a conèixer als nens i nenes quins són els perills d’internet i com es poden prevenir.

Quines van ser les motivacions per crear El submarí i la Xarxa?
La motivació va ser la possibilitat de crear una eina útil i original sobre un tema imprescindible. Veia la necessitat de l’existència un material atractiu per als nens, un còmic en aquest cas, que els ajudi a prendre consciència dels perills que pot representar una cosa tan quotidiana com la navegació a internet de la manera més completa que la seva edat ho permeti. Al principi ells saben, més o menys, tècnicament com moure’s d’una pàgina a una altra, com veure un vídeo, escriure alguna cosa aquí i allà. Però no són conscients del comportament correcte que han de tenir pel que fa a diversos aspectes de la seva seguretat personal i a la del seu cercle de familiars i amics. El llibre, a través d’una metàfora gràfica que representa un viatge fantàstic en submarí, apunta a ajudar a crear aquesta consciència del perill, la privacitat i la protecció de dades.

Portada: El submarí i la xarxa

Per què ho vas fer a través del còmic?
A través del còmic es poden explicar les històries més dramàtiques, les més divertides, les més profundes o les que tenen un clar objectiu pedagògic. El còmic educatiu – un gènere poc explotat de forma qualitativa i quantitativa – posseeix un atractiu visual en un món on moltes coses, primerament, es perceben a través de la imatge. Els conceptes expressats a través de les vinyetes es fixen també retinalmente i es possibilita, sense presses, aturar-se en la pàgina que vulgui el lector, en el moment que desitgi i dirigir-se a qualsevol instància de la història. Un còmic amb fins pedagògics de qualitat allunya al jove lector del concepte de ‘lectura obligatòria’ i el convida a fluir en una història on s’ho pot passar bé o resultar entretinguda.

Amb quins assessoraments compta l’obra?
El projecte va ser coordinat des de l’Observatori de la Difusió de la Ciència, departament pertanyent a la Universitat Autònoma de Barcelona, on amb l’equip de pedagogs analitzem, estudiem, comparem i complementem material informatiu de diversos ens oficials i organitzacions de l’estat espanyol i de l’estranger. Apreciacions i consells han estat aportats per professors, informàtics, dissenyadors web i especialistes en el tema.

Quins són els perills més importants que hi ha a la Xarxa?
Perills hi ha molts i diversos; es presenten de manera subtil. Però sobretot cal destacar-ne un: més enllà del que pot ser, per exemple, un dany econòmic a la família producte de la suplantació d’identitat per part d’un hacker, hi ha el dany psicofísic que un assetjador o un individu amb depravacions sexuals pot infligir a un nen. Si els nostres fills no van amb prou cura, si no naveguem amb ells ni fomentem la comunicació, és més fàcil que siguin víctimes de la delicades tàctiques de manipulació i extorsió d’aquesta gent despietada. Aquests últims se n’aprofiten de la informació que el nen va deixant de diferents maneres a la xarxa, de la informació que, per falta de coneixements, el nen li comunica en forma escrita o d’imatges en no saber distingir com, on i amb qui comunicar-se en internet.

I quina és la millor prevenció?
El foment del sentit comú dels nens a través del coneixement, la comunicació familiar, que els nens naveguin acompanyats d’adults. Molts són els detalls però aquestes són les conclusions bàsiques. Mentre el nen, que després serà adolescent, no tingui els coneixements ni la noció de responsabilitat suficient haurà navegar sempre al costat dels seus pares o adult de confiança perquè el supervisi i també en gaudeixi de l’experiència. L’ordinador ha de ser ubicat de forma permanent en un lloc de la llar comú a tota la família.

Manuel Clavero | Foto: D.M.

Creus que Internet necessita una millor regulació per protegir als infants?
És evident que alguna cosa no funciona. Sabem que un nen de 9 anys no pot anar al quiosc i comprar una revista pornogràfica. Més enllà del seu aspecte físic hi ha un DNI que ens indica que és menor d’edat i la llei no permet aquest tipus d’accions. Amb els mateixos criteris de protecció psicofísica tampoc pot entrar en un local d’oci nocturn o comprar una beguda alcohòlica. No obstant això, a internet, aquest mateix nen pot entrar a veure pornografia o un altre material inadequat per a la seva maduresa mental amb només un parell de clics. De vegades, com a principal barrera, cal fer clic en un botó ‘acceptant’ que és major de 18 anys. També, per exemple, el nen pot registrar-se en llocs prohibits per als seus anys només corroborant la seva edat posant un accent a una casella o falsejant la seva data de naixement.

Vivim envoltats d’una tecnologia que ni la ciència ficció havia imaginat i que moltes vegades és utilitzada per a les activitats més banals i, malgrat això, no s’ha aconseguit controlar amb eficàcia la presència de menors en llocs nocius o en moments on puguin tenir converses i una comunicació inapropiades.

Una bona forma de prevenció és realitzar la navegació utilitzant un navegador infantil, amb els filtres d’accés activats que bloquegessin determinats continguts. El problema és quan el nen utilitza un ordinador o telèfon intel·ligent fora de la llar que no tingui aquestes limitacions de navegació. Aquí només té el seu propi criteri per a defensar-se.

Com estan reaccionant els primers lectors?
El llibre encara està en procés de difusió i distribució. Pels comentaris que m’han arribat funciona com ho volia. És a dir, captiva al jove lector amb una història on els diferents conceptes de seguretat a la xarxa es van reflectint i que són ampliats i comentats pel pare o adult que l’acompanya en la lectura.

Hi agradables sorpreses. Tot i que el còmic està dirigit a nens que comencen de forma fluida a navegar per internet, el llibre és llegit per avis que volen saber del tema i els resulta una manera més senzilla del que és habitual comprendre els conceptes que es pretenen transmetre.

També adults i joves m’han comentat que hi ha coses que figuren en el llibre que no sabien o en les quals no havien pensat. Aquest valor ampliat que va adquirint el llibre és per a mi una satisfacció, ja que s’està transformant en un llibre dirigit a les famílies.

El submarí i la Xarxa tindrà continuïtat?
Tot depèn de la difusió d’aquest còmic en particular. Estic interessat a fer, utilitzant els mateixos criteris de metàfora gràfica, atractiu estètic i imaginació, altres còmics relacionats amb la seguretat a internet.

Em sembla necessari realitzar una obra dedicada exclusivament al ciberassetjament i també, si bé en el Submarí i la Xarxa hi ha un capítol dedicat al tema, fer aquesta vegada una altra obra per a joves en la seva primera adolescència que tracti exclusivament sobre les xarxes socials i la comunicació directa (vídeo, veu, xat, el mur de Facebook), desenvolupant més extensivament els mètodes i les raons dels pervertits i assetjadors, aprofundint en els actes comesos per la maldat humana.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per