dissabte, 25 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Jo he vist els Reis Mags

Els Reis Mags | Imatge: Viquipèdia

Era la nit de Reis de 1946. Abans d’anar al llit, vaig sopar més aviat que de costum. La mama va dir que els nens havien d’anar a dormir una mica abans ja que els Reis, que venien de molt lluny i tenien molta feina per anar a totes les cases dels infants de la ciutat, s’havien d’espavilar i començar d’hora per poder acabar abans que es fes de dia. Em va costar una mica agafar el son pensant el que em deixarien.  L’any anterior em van portar una pilota de goma  i uns ninots petits de fusta de diferents colors, i entre la mare i jo els vam posar noms: ‘chirri’, ‘chupa,tinta’,  pat , ‘osso’, .. Vaig estar molt content i així, amb aquest pensament, em vaig adormir.

Recordo que a mitjanit em vaig despertar. La porta de l’habitació era mig oberta i entrava la llum del llum del menjador.  De sobte veig el mantell del Rei blanc que estava deixant unes coses sobre la taula… no em van faltar ganes d’aixecar-me i anar-ho a veure de més a prop, però no em vaig atrevir, vaig pensar  “ull! no vagi a ser que en veure’m despert se’n vagin i no em deixin res”. Em vaig quedar amb els ulls ben oberts fins que es va apagar el llum.

Il·lusionat pel que seria, em vaig quedar adormit. Al matí, en despertar-me, més que no pas recordar el que vaig veure (o somiar), vaig anar corrents al menjador per veure el que m’havien deixat els Reis damunt la taula. Encara que fos poc, per a mi qualsevol cosa em feia feliç, i de seguida em posava a jugar amb allò. La mama em va dir que els Reis eren pobres i portaven tot el que podien, però ho feien amb molta il·lusió i amb tot el cor per fer feliços els nens. Jo li vaig dir que estava molt content amb el que m’havien portat i també li vaig explicar que els havia vist. En dir-li això es va mostrar sorpresa, com estranyada, però jo li vaig dir que no es preocupés, que jo no em vaig moure del llit, ells no em van veure, per tant no es van enfadar i l’any vinent tornarien.

Tinc la sensació que la Mama em va creure i els Reis també.

J. A. López Garriga

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per