dimarts, 12 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’amagatall perfecte

Imatge: sxc.hu

En el principi dels temps es van reunir diversos dimonis per fer una entremaliadura. Un d’ells va dir: “Hem treure alguna cosa als humans, però, què els traiem?”. Després de pensar molt temps un va dir: “Ja ho sé! Els traurem la felicitat; però el problema serà on amagar-la perquè no la puguin trobar”.

El primer va proposar: “Anem a amagar-al cim de la muntanya més alta del món”, al que immediatament va respondre un altre: “No, recorda que tenen força. Alguna vegada algú pot pujar i trobar-la, i si la troba un, tothom sabrà on hi és”.

Després, un altre va proposar: “Llavors, la podem amagar al fons del mar”, i un altre va contestar: “No, recorda que tenen curiositat. Alguna vegada algú construirà algun aparell per poder baixar i la trobarà”.

Un més va dir: “Amaguem-la en un planeta llunyà a la terra”, i li van dir: “No, recorda que tenen intel·ligència, i un dia algú construirà una nau en la qual pugui viatjar a altres planetes, la descobrirà i llavors tots tindran felicitat”.

L’últim d’ells era un dimoni que havia estat en silenci escoltant atentament cadascuna de les propostes dels altres. Va analitzar-les totes i llavors va dir: “Crec saber on posar-la perquè realment mai no la trobin”. Tots es van girar sorpresos i van preguntar al mateix temps: “On?”; i el dimoni va respondre: “L’amagarem dins d’ells mateixos. Estaran tan ocupats buscant-la fora, que mai no la trobaran”. Tots van estar d’acord i des de llavors ha estat així.

L’ésser humà es passa la vida buscant la felicitat sense saber que la porta amb si mateix. Tinc la sensació que l’últim dimoni ens coneixia bé, però estic convençut que tot i els temps que ens toca viure, tot i les dificultats econòmiques de molts, algun dia no molt llunyà haurem après a ser savis, a viure i a saber ser feliços amb el que tinguem.

La Felicitat sempre la tenim a l’abast de la mà. Està en nosaltres mateixos, i només cal saber distingir i compartir-la amb els nostres éssers estimats, abans que s’evapori, l’hem subjectar a temps.

J. A. López Garriga

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per