dissabte, 21 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’Holanda del sud (o la Catalunya boja)

Sembla que una petita vila de la Ribera d’Ebre, Rasquera, es va empassar allò que deia el president Mas que “Catalunya ha de ser l’Holanda del sud”. I han anat per feina i el consistori ha cedit set hectàrees a la Asociación Barcelonesa Cannábica de Autoconsumo (ABCDA) perquè hi cultivin allò que es pot trobar en algunes cafeteries de l’Holanda del nord. I, com a puristes i escandalosos que encara som, ja hem tornat a muntar un xou. L’alcalde ha marxat d’ERC, per a “despolititzar” el debat. Es votarà la cessió en referèndum, i, si el resultat és contrari (menys d’un 75% dels 1.000 habitants), l’alcalde dimitirà. Felip Puig ha avisat que anirà a per l’alcalde si el projecte segueix endavant. Un altre debat com el que en vam fer de l’Eurovegas. D’aquells de nivell molt baix, típic dels nostres tertulians. Som un país immadur, i molt. Welcome to Catalonia.

Seguim aturats en el debat de l’ètica i la moral. També aquells qui fumen el seu paquet de tabac diari. I aquells que aprofiten el cap de setmana per a degustar tot tipus de gintònics (i entre setmana sempre dinen amb la seva copa de vi o la canya, és clar). Creiem que nosaltres, tot això dels yonkies, no ho tenim. Fardem de ser un exemple, un referent. Llavors, quan toquem de peus a terra, veiem que som el segon país que consumeix més cocaïna. Això sí, a l’Holanda del nord, la que als mostradors dels souvenirs hi té tot tipus de pastilles i bolets al·lucinògens, i que no practica la multimilionària croada contra les drogues nord-americana, això no passa.

Aquesta guerra contra les drogues que mai no ha aconseguit res del que s’ha proposat. La guerra que costa 35 bilions de dòlars anualment als Estats Units –vint vegades el pressupost dedicat a Art i un terç del d’Educació–. La guerra que a Mèxic, des de l’any 2006, ha costat més de 23.000 vides humanes (la Guerra de l’Iraq n’ha costat només 4.720, establint comparacions). Tot i això, les estimacions de l’ONU assenyalen que, entre el 1998 i el 2008, el consum d’opi als Estats Units ha augmentat un 34,5%, el de cocaïna un 27% i el de cànnabis un 8%. Em canvi, a l’Holanda del nord això no passa. De fet, un 39% de les visites a aquests establiments l’any 2010 van ser de turistes nord-americans, i un 30% de turistes espanyols.

La legalització de certes drogues segueix sent un tema tabú, tant per a conservadors com per a progressistes. No obstant, la seva legalització seria beneficiosa. En primer lloc, permetria residualitzar el mercat negre, que ha afavorit la creació d’una xarxa delictiva i criminal: les màfies. I no cal oblidar que la legalització implica regulació: establiment de controls de qualitat, gravació fiscal, descriminilització del consumidor de droga, i un llarg etcètera. Però seguim estancats en el puritanisme. No som cecs, però no volem veure-hi.

Mentre no ens prenem les coses seriosament, seguirem sent un país immadur. Mentre no abandonem els debats simplistes i trenquem tabús, no avançarem. Som un país que no vol veure el problema, com tampoc no vol veure l’origen d’aquest problema. Sabem que hi és, però ens neguem a acceptar-ho. Mirem a una altra banda. Un país que segueix aplicant les mateixes mesures de repressió, encara que no aconsegueixin res. Einstein deia que “la bogeria consisteix a repetir una i altra vegada el mateix esperant-ne resultats diferents cada cop”. Doncs això, la Catalunya boja.

Nicolás Tomás Lanchon | Pineda de Mar

1 comentari per a “L’Holanda del sud (o la Catalunya boja)”

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per