dissabte, 21 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘L’optimisme és la nostra forma de treballar’

Carles Alcolea | Foto: F.R.

Calella acollirà el diumenge 6 de maig la ‘Fenexy Race’, una carrera benèfica que destinarà íntegrament totes les inscripcions a la Fundació Fenexy. Avui entrevistem el fundador i president de la Fundació, Carles Alcolea, per a que ens expliqui els objectius d’aquesta entitat que treballa intensament per a la curació de les lesions medul·lars.

Què us va impulsar a crear la Fundació Fenexy?
Fa menys de 3 anys vaig patir un accident de trànsit del qual no vaig ser culpable. Amb una paraplegia completa vaig començar a voltar per congressos científics per aprendre la ciència i les possibilitats de tornar a caminar.
Era necessari agafar el problema amb una actitud emprenedora i visió d’empresa per posar fil a l’agulla i accelerar el procés al màxim possible.

Carles Alcolea | Foto: F.R.

El que sembla una utopia pot esdevenir una realitat?
Jo crec que les utopies són realitats que encara no s’han perseguit prou. Si persegueixes prou el que vols, ho aconsegueixes. Hi ha tantíssims exemples d’això al llarg de la història que donen ganes de sumar-s’hi.

La societat s’està sensibilitzant cada vegada més al respecte?
La societat està molt sensibilitzada amb la “normalitat” d’una lesió medul·lar. A vegades escolto anècdotes de persones que van en cadira de rodes des de fa molts anys, que expliquen com ho vivien quan la societat encara estava una mica antiquada… i et posaries malalt només d’imaginar-t’ho. Afortunadament això ja forma part del passat.

És a dir en quan a comprensió anem força bé. Però Fenexy va una mica més enllà. Volem trencar amb la idíl·lica imatge del no passa res, que es pot fer una vida perfectament normal i feliç. I sí que es pot, però no és el mateix.

Ens agradi o no, una persona amb una lesió medul·lar adquirida (que no ha nascut amb ella si no que ha estat fruit d’un accident etc.) ha hagut de patir molt i renunciar al que era la seva vida fins aleshores, i agafar-ne una de nova. I no és una vida fàcil. Molts cops, encara que voldríem dir que no, ens hem de privar de tot tipus de plaers i normalitats injustament. Tothom ho pot fer, però tu no.
Per què hem de resignar-nos a aquesta frustració havent-hi solucions?

Amb quins suports, privats o públics, compteu?
És de vital necessitat comptar amb tot tipus d’ajuda ja que nosaltres no podem convocar inversors capitalistes. Al ser una fundació i no tenir ànim de lucre, no podem aspirar a un finançament propi d’empreses lucratives.

Hi ha força empreses que col·laboren amb nosaltres de forma altruista, en menor o major grau. A les institucions públiques els hi costa una mica més obrir-se a nous camps, especialment amb la situació de crisi i retallades que estem patint.

Quins són els projectes més destacats que esteu impulsant actualment?
A nivell científic hem obert dues beques, una per una investigació al Canadà i l’altre per l’Institut Guttmann. Com a projectes d’activitats pròpies, el més important és la FenexyRace.

En què consisteix?
La FenexyRace és la nostra primera cursa de més mil corredors amb un circuit de 5km i un de 10km. El recorregut es fa a Calella, amb les espectaculars vistes que ofereix el mar.

Cartell: Fenexy Race, a Calella

Per quin motiu heu decidit dur a terme aquesta carrera?
Al destinar el 100% de les donacions a les beques científiques, no tenim cap ingrés per mantenir l’equip que fa realitat aquest projecte. La FenexyRace és un esdeveniment que per la seva repercussió ens ajuda a difondre la nostre missió, crear noves aliances empresarials i a finançar la nostra tasca.

Fins ara, de quins objectius assolits esteu més satisfets?
Ser els únics que hem convençut amb la nostra causa a figures emblemàtiques com l’Andreu Buenafuente i en Josep Guardiola, entre molts altres, per a que s’asseguin públicament en una cadira de rodes.

També som la primera plataforma Espanyola de crowdfunding dirigit a investigacions mèdiques i la tercera a nivell Europeu.

Veus amb optimisme el camí que queda per recórrer?
L’optimisme és la nostra forma de treballar i el que transpira Fenexy. Queda molta feina per endavant però amb el bon ritme que portem… podrem anar a més.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per