dimarts, 12 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Maresme lliure i tropical?

Pilar Rahola | Foto: Viquipèdia

“De la mateixa manera que a vostè li molesta que des de Madrid decideixin per vostè, perquè té una identitat pròpia, la meva és l’aranesa; tinc una llengua, una identitat i una cultura diferents a la catalana ”, explicava un ciutadà aranès indignat amb Pilar Rahola al programa matinal de TV3 ara fa uns anys. I la cèlebre periodista, en un to de mofa i menyspreu sense límits, responia amb preguntes com “On ets tu? A Marte?”, “O sigui que estàs en una televisió estrangera?” o “M’estàs dient que la Vall d’Aran és una nació?”. I, per reblar el clau del nacionalisme centralista català, va negar-li el dret a decidir sobre els assumptes que afecten la Vall d’Aran –un poble dins Catalunya que se sent nació–, en aquest cas el dels ossos, perquè “és un tema català”.

Aquesta és la mostra del cinisme d’una part –desitgem que minoritària– del nacionalisme català. La cara dura del nacionalisme pocavergonya. El que actua d’aquella manera que tant critica quan qui ho fa és l’adversari. El fet reprovable de comportar-te com aquell a qui tant repudies. Josep Cuní, conductor del programa, va resumir-ho de manera brillant en forma de pregunta retòrica a Pilar Rahola: “El que reclames per tu ho negues per als altres?”.

Tots els pobles haurien de tenir dret a l’autodeterminació, més enllà de si són una “nació” o no. Tota associació lliure d’individus, nascuda de la voluntat dels seus membres, hauria de poder seguir el seu propi camí. Sigui Catalunya, la Vall d’Aran o un projecte de ciutat-estat per a Barcelona. Aquest és un principi bàsic de qualsevol règim de llibertat i democràcia. Si defensem uns drets i principis, però, siguem coherents. La unitat de la hipotètica Catalunya independent no haurà de ser indissoluble, de la mateixa manera que tampoc no hauria de ser-ho la d’Espanya.

L’altre dia, voltant per la xarxa, trobava una iniciativa peculiar però que suscita una interessant reflexió, més enllà del seu to d’humor: el Moviment d’Alliberament Maresmenc (MAM). Si algun dia els maresmencs decidim, vés a saber per què, celebrar un referèndum d’autodeterminació i separar-nos de Catalunya –fent cas d’aquella expressió popular que diu “Visca el Maresme lliure i tropical”–, qui ens impedirà el nostre dret democràtic? La senyora Rahola ens enviarà una brigada dels Mossos d’Esquadra i ens intervindrà l’autonomia? Aquest relat ja el tenim massa vist. I, en principi, la Pilar també.

Nicolás Tomás Lanchon | Pineda de Mar

1 comentari per a “Maresme lliure i tropical?”

  1. […] (Llegeix i comenta l’article a Diari Maresme) Publicat: desembre 16, 2012 Categories: Català, Diari Maresme Deixa un comentari Nom: Obligatori […]

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per