dijous, 23 de octubre de 2014
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Per una banca pública catalana

Un dels efectes més palpables i injustos de l’actual crisi econòmica i financera és el tancament de l’aixeta del crèdit que pateix el teixit empresarial i les dificultats creixents de finançament de les administracions públiques en els mercats financers. La conseqüència fatídica d’aquesta situació és que moltes empreses que són solvents, competitives i tenen una bona cartera de clients es veuen obligades a tancar per la manca de finançament que els permeti gestionar la tresoreria i pagar a proveïdors, treballadors i retornar els préstecs.

Què pot fer el govern de la Generalitat per minimitzar aquest problema? Val a dir que hi ha unes clares limitacions, ja que no tenim competències en polítca monetària (que depèn de la Unió Europea) ni en la major part de l’ordenació bancària (que depèn de Madrid, excepte unes petites facultats en les caixes d’estalvi) i el dèficit fiscal ens impedeix poder actuar plenament via despesa pública.

Un instrument que permetria paliar els efectes de la crisi financera seria la conversió de l’Institut Català de Finanes en una banca pública, és a dir, que comptés amb la fitxa bancària i pogués operar com un banc. Això és legalment possible, i només cal una modificació de la normativa estatal, que hem presentat al Parlament de Catalunya.

En el nostre entorn més immediat, moltes administracions estatals compten amb instruments de banca pública que permeten aquesta canalització de de l’estalvi cap a inversions estratègiques i suplir la manca de crèdit de les entitats financeres privades. El govern de l’Estat espanyol compta, per la seva banda, amb l´Instituto de Crédito Oficial que malgrat no s’ha utilitzat en tota la seva potencialitat, ha tingut un paper essencial en l’obtenció de capital als mercats financers per posar-lo a disposició, via prèstec, de les administracions locals i autonòmiques i les empreses privades. En la Unió Europea, destaca l’experiència dels Landesbanken , bancs comercials de propietat majoritària en mans dels governs dels länder alemanys, que realitzen la funció de banca majorista en relació a les sparkassen, les caixes d’estalvi públiques, i que faciliten el finançament de les inversions públiques i de les línies estratègiques de creixement per a l’economia de cada länder.

Per altra banda, al costat d’una hisenda amb capacitat de gestió, recaptació, liquidació i inspecció sobre els tributs, una banca pública és un element essencial per al desenvolupament d’una política financera i econòmica el més autonòma possible en el marc de la Unió Europea i de la regulació actual dels mercats financers i els comptes públics.

Les principals millores que aportaria l’evolució de l’Institut Català de Finances cap a una estructura pròpia de la banca pública són la major facilitat per a captar capital (tant operant en els mercats financers, captant dipòsits de persones jurídiques i físiques i d’institutcions públiques, i obrint la possibilitat d’accedir a les subhastes de liquiditat del Banc Central Europeu), la capacitat per a realitzar operacions financeres pròpies de l’activitat tradicional de la intermediació bancària i la seva exclusió del còmput de dèficit públic establert en les normes SEC-95, amb el qual s’aconsegueix que les operacions financeres de l’Institut no afectin als objectius d’estabilitat pressupostària establerts en la legislació.

Aquesta és una proposta perfectament viable, positiva i que no costaria impulsar. Ens hi posem?

Pere Aragonès | Pineda de Mar

Bloc: perearagones.wordpress.com

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per