dilluns, 11 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Pineda, capital del barraquisme ‘week-end’

Foto: David Pavón

Des de fa ja alguns anys, Pineda de Mar ve experimentant una dinàmica territorial inquietant que afecta una part significativa de la zona que concentra els valors paisatgístics, històrics, patrimonials i agraris més rellevants del municipi. Aquesta zona, que és coneguda amb el nom de la Vall de la Riera de Pineda, actua com a corredor verd que uneix el litoral amb les muntanyes i el Parc del Montnegre. Aquests valors varen justificar la inclusió de la Vall, al 2005, dins del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) promogut pel govern de la Generalitat. El pla pretenia la salvaguarda de les zones costaneres de Catalunya de l’expansió edificatòria, atorgar més garanties de continuïtat als sols agraris i millorar els eixos de connectivitat ambiental i paisatgística entre la façana costanera i les muntanyes del litoral. En el cas de la Vall de la Riera de Pineda es reconeixia el paper destacat que jugava aquest espai, a escala comarcal, per l’assoliment dels objectius esmentats. Tant és així que l’àrea va ser catalogada amb el màxim nivell de protecció com a sòl no urbanitzable costaner amb categoria C1.

Aquest pla, ben intencionat, semblava que havia d’incidir favorablement en l’ordenació de tot un seguit d’activitats irregulars que ja aleshores s’escampaven d’una manera força visible i sense cap mena de control. En efecte, al llarg de la darrera dècada, sota l’empara de parcel·lacions de petita superfície que s’havien de destinar a horts periurbans, han anat proliferant tota mena d’usos que entren en contradicció no només amb el que estableix la normativa del Pla Director, sinó amb el que fixa la llei d’urbanisme de Catalunya, amb els propòsits de l’Agenda 21 local i amb el reglament del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que, al cas de Pineda, fou aprovat el 1992.

Foto: David Pavón

Es tracta, en la majoria de casos, d’activitats no regularitzades, al marge de la disciplina urbanística, i que són percebudes com a molestes, insalubres, marginals o inclús perilloses, pel conjunt de la ciutadania. Aquí s’inclouen dipòsits de ferralla o de materials de construcció, petits tallers, tractament d’àrids, caravanes, cotxes, barraques d’autoconstrucció per a usos ocasionals (o no), petits horts no professionals amb espais per a la realització de barbacoes o d’altres activitats recreatives, etc. Hi ha un element que caracteritza aquesta corrua d’activitats irregulars i que és la utilització de tot tipus d’estris pels tancats que les delimiten: plàstics, mallats cinegètics, fustes, conglomerats, ferros, matalassos, etc. Qualsevol mitjà és prou vàlid sempre que la seva visibilitat i consistència sembli suficient per definir els límits on es desenvolupa aquella activitat.

A l’actualitat, la superfície ocupada per aquestes parcel·lacions irregulars supera ja les 7 hectàrees dins el sector que fou declarat com de màxima protecció pel Pla Director aprovat el 2005. Es pot afirmar, doncs, que és una de les extensions més grans del Maresme que pateix aquesta degradació, més encara en una zona on diverses figures de l’ordenació urbanística tant d’àmbit local com català haurien d’haver evitat aquest procés, que encara continua. Realment dóna la impressió que la disciplina urbanística i l’ordenació territorial a Pineda s’acaben a la carretera N-II i que, més a munt, i fins a l’entrada al parc del Montnegre, el que s’imposa és el far-west. No es tracta aquí de foragitar els horts sinó d’endreçar-los, de fer-los compatibles amb l’activitat agrícola professional i de suprimir, amb un calendari a la mà, els usos que contradiuen els objectius del planejament. Això és el que, des de fa temps, es porta treballant a municipis com Sabadell, Girona, Bescanó, Mollet del Vallès o Salt. Per què aquí no ha de ser possible?

Ara fa 10 anys que es varen recollir més de 3.000 signatures no tan sols per desclassificar el sòl urbanitzable present a la Vall (del qual només s’ha aconseguit el 40%), sinó per ordenar les activitats no agrícoles que llavors ja es practicaven. Doncs bé, ni les 3.000 signatures, ni el PGOU, ni el Pla Director, ni la llei d’urbanisme, ni la disciplina urbanística, ni l’Agenda 21 han servit per frenar aquesta amenaça. Més aviat el contrari, a mesura que ens hem dotat d’eines legals que teòricament havien de prevenir això, amb més rapidesa s’ha difós. Als últims mesos noves mostres d’aquestes parcel·lacions irregulars han aparegut molt a prop de l’aqüeducte romà de Can Cua, àrea que se suposa d’interès arqueològic, tot envaint una zona que, fins llavors, n’havia restat al marge.

Davant de tot plegat, què més necessita el govern municipal per intervenir decididament i endreçar tot aquest desgavell? Quina evidència més cal posar damunt la taula? Per quan la gestió de la Vall de la Riera, amb prou perspectiva i visió de conjunt? Serà un mandat més d’indefinició i d’escassa convicció per afrontar aquest problema o realment es començaran a posar les bases per a una solució que perduri? Si Pineda, com s’afirma des de certs àmbits, vol aspirar a convertir-se en la capital de l’Alt Maresme, que ho sigui en primer lloc del barraquisme de cap de setmana, no sembla la millor forma d’acostar-se a una fita com la que es proclama.

David Pavón | Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per