dijous, 27 de novembre de 2014
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Ser un bon líder és una qüestió d’actituds’

Manuel Ramírez | Foto: Alrevés

Entrevistem Manuel Ramírez amb motiu de la publicació del seu llibre ‘El regreso de Max’ (Alrevés, 2012), una novel·la que sorgeix des de la inquietud del seu autor per ajudar els altres. Amb aquesta obra, Ramírez pretén ajudar al lector a observar la seva pròpia realitat des d’una altra perspectiva per aconseguir el que es proposi.

Com defineixes ‘El regreso de Max’?
El regreso de Max és una novel·la motivacional que neix d’una altra anomenada “El mejor año de tu vida”, de la coach Mònica Fusté. És la història d’un noi que s’ha perdut a si mateix i que no està a gust amb la seva vida. Arrel d’unes converses amb un interlocutor molt especial canvia la seva forma de veure el món que l’envolta i descobreix el seu propi camí al lideratge.

Què t’ha aportat escriure’l?
Sempre m’he definit com una persona ordenada i controladora. Tenia un missatge que volia explicar i vaig començar a escriure el llibre. La meva sorpresa va ser constatar que la història s’anava creant sola i que els personatges em deien cap a on volien tirar, fent-me sentir que no tenia cap control sobre la meva obra. Va ser un gran aprenentatge, donat que vaig gaudir molt d’aquesta experiència.

Com estan reaccionant els lectors?
Estic molt content perquè cada dia rebo e-mails de persones que han llegit el llibre i expliquen que els està ajudant a veure les coses de forma més optimista i així es veuen capaços d’aconseguir el que es proposen.

Per què existeixen les pors i els dubtes?
Tots tenim pors i és normal i fins i tot positiu tenir-les. La por ens fa mirar si venen cotxes quan volem creuar un carrer, o sortir corrent si ens persegueix un animal salvatge. Es posen en marxa mecanismes interns que ens mobilitzen i ens ajuden a sobreviure. El problema és quan la por no està relacionada amb un perill extern real, sinó que és un invent de la nostra ment.
Per combatre aquest tipus de por o de dubte, que genera el nostre sabotejador intern quan ens diu que no som prou bons o que no ens mereixem tenir èxit en un determinat projecte, el primer que hem de fer és adonar-nos que nosaltres no som aquest pensament, sinó que aquest és només una part de nosaltres. En realitat, som molt més que això.
Per ser pràctics, jo mateix quan dubto de la meva capacitat per fer alguna cosa el que faig és escriure una llista d’èxits que hagi assolit. I així veig tot el que sóc capaç de fer. Els dubtes, aleshores, marxen de seguida. Recorda quantes vegades vas pensar que no aconseguiries una determinada cosa i finalment sí ho vas fer. Per què ara hauria de ser diferent?

Creus que totes les persones es poden reinventar?
I tant! Jo mateix ho he fet. I he vist centenars de persones que s’han reinventat. Algunes ho han fet arrel d’una experiència vital forta, com després de superar una greu malaltia o un accident. Altres persones trien formes més segures, com assistint a seminaris experiencials. En aquests pots viure experiències impactants i decidir com vols viure, però sense córrer cap risc real. Tinc el privilegi d’impartir alguns d’aquests seminaris juntament amb el meu soci Joaquim Valls, a dins de l’Institut KIMMON.

Però no és gaire senzill canviar pautes profundament arrelades?
Per canviar pautes arrelades hem d’anar a l’inconscient. El que pretenc amb la novel·la és que les persones es puguin adonar d’allò que volen canviar. A partir d’aquí, s’ha de fer tot un procés per entrenar la intel·ligència emocional. Diuen els experts que tenim 60.000 pensaments diaris, dels quals el 90% els repetim dia rere dia, i la major part d’ells són inconscients. Aleshores, només podrem generar un canvi profund si modifiquem el nostre inconscient. Una forma molt senzilla de fer-ho és escrivint cada dia a ma allò que se’ns acudi, però buscant sempre la part positiva en tot el que veiem. És un exercici molt poderós, sobretot si el fem tot just ens llevem o al moment d’anar a dormir.

Portada: 'El regreso de Max'

Tothom pot ser un bon líder si s’ho proposa?
Ser un bon líder és una qüestió d’actituds. Una persona empàtica connecta de seguida amb els qui l’envolten. Una persona extravertida sap fer relacions ràpidament i trobar alguna manera de col·laborar. El fet de proposar aquest tipus de col·laboracions demostraria a més que és proactiva… I el millor de tot és que totes aquestes característiques es poden aprendre.

Quines són les set pautes que proposes al teu llibre?
La primera és decidir ser responsable de tot el que em passa a la vida, en comptes d’anar pel món com una víctima de les circumstàncies. Això em permet veure’m a mi mateix amb molt poder per tirar endavant projectes.
La segona pauta és saber distingir un fet de la interpretació d’aquest fet. A vegades ens inventem una forma de veure les coses que no és la millor, quan el que ha passat pot no haver estat greu en si mateix.
La tercera és ser conscients que a la vida sempre escollim el que volem fer, i que no tenim cap obligació. Això torna a donar-nos força i energia.
La quarta diferència és anar per la vida pensant en guanyar a l’altre, o en fer que tots guanyem. En un món tan competitiu com el nostre, plantejar solucions cooperatives on tots sortim beneficiats és un gran valor.
La cinquena pauta importantíssima és no prendre’s les coses de forma personal. De vegades algú ens parla d’una forma que considerem injusta, i ens pensem que té alguna cosa en contra nostra, quan potser simplement té un mal dia o ha discutit amb la seva parella.
La sisena clau és ordenar les coses correctament. Em refereixo a que a vegades volem tenir quelcom per poder fer allò que volem i així ser feliços, quan en realitat hauríem de plantejar-nos que ja som feliços, i podem fer allò que volem. És aleshores quan tindrem el que desitjàvem.
La darrera és la més important, perquè d’alguna forma les resumeix totes: podem viure basats en la por o en l’amor. La por ens porta a sobreviure, a no voler canviar. En canvi, l’amor ens dona energia per decidir què volem a la vida i anar a buscar-ho amb energia i entusiasme.

Sembla que un element clau és també la perseverança?
Qualsevol canvi, qualsevol projecte, qualsevol cosa que vulguis aconseguir a la vida i que tingui valor real per la teva vida requereix de perseverança. Acabar uns estudis, aconseguir un físic en forma,… qualsevol cosa. Per exemple, la meva dona és mexicana i ens vam conèixer per Internet. Ens vam estar enviant un e-mail diari durant cinc anys fins que vaig anar a Mèxic a conèixer-la en persona. Ara fa més de sis anys que estem casats i sóc enormement feliç al seu costat.

I què vindrà després d’en Max?
El següent nivell en la transformació. Un cop t’has analitzat i has vist com camines per la vida, si seguint el camí de la por (que et porta a sobreviure) o el de l’amor (que genera una vida plena), pots decidir cap a on dirigir exactament la teva vida. Per això es necessiten desenvolupar unes altres característiques, que arribaran amb la segona part de la història, que ja està preparada.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per