buy generic prednisone online can i buy chloramphenicol over the counter buy kamagra oral jelly london viagra 400mg online xenical sale online
dilluns, 10 de desembre de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Síndic de Greuges: ‘Encara hi manca més cultura de la queixa al país’

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó | Foto: S.G.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, acompanyat pel seu equip, realitza durant tot l’any nombroses visites per arreu de Catalunya. Avui l’entrevistem per preguntar-li sobre els objectius d’aquesta activitat que pretén apropar la institució a la ciutadania.

Per què són necessàries les visites als municipis?
Encara hi ha un percentatge important de població que, o bé no coneix la institució, o bé no sap exactament quines funcions té encomanades. En aquest sentit entenem que desplaçar l’oficina a diferents municipis de Catalunya pot afavorir que la gent ens conegui més. També volen facilitar que ciutadans que no són de Barcelona, on tenim la seu, tinguin una oportunitat de fer-nos arribar les seves queixes o consultes.

Quina informació obté sobre el terreny l’oficina del Síndic?
Desplaçar l’oficina és una bona manera de conèixer de primera mà les problemàtiques de la població, de visitar equipaments i conèixer-ne el funcionament, de reunir-se amb associacions i, en definitiva, de mantenir un contacte més directe amb les persones. Des dels inicis de la institució ja es feien desplaçaments al territori. Però a finals del 2011, es va decidir posar en marxa el que hem anomenat el SAP itinerant, que cada setmana visita dos localitats de Catalunya.

Com valora aquestes visites?
Sense cap mena de dubte el fet d’haver intensificat els desplaçaments al territori ha contribuït a fer més coneguda la figura del Síndic a Catalunya. Quan obrim botiga, com jo li dic afectuosament, en una localitat o en un barri de Catalunya, es multipliquen per molt les actuacions que farem a aquella zona. Quan et mous pel terreny, estàs més a prop, la gent s’atansa a fer consultes, coneixes problemàtiques concretes que sovint no han aparegut als mitjans de comunicació… de manera que tot això fa que tinguis un feedback impagable.

Creu que a la ciutadania li costa formular queixes?
En general, sí. Vivim en un país on encara hi manca més cultura de la queixa. La gent té molta tendència a lamentar-se, però amb certa resignació, que li impedeix exercir un dret democràtic, que és exigir el que li correspon.

Què fa falta per promoure aquest dret?
Crec que falta encara una gran pedagogia perquè les persones coneguin els drets que tenen, començant per la informació. Tot i això, falta també una mica més de pedagogia perquè la gent entengui que també té uns deures…

Els ciutadans coneixen bé les atribucions del Síndic?
Al principi del 2011, vam portar a terme una enquesta d’opinió sobre el grau de coneixement de la institució a Catalunya per valorar la tasca projecció i difusió duta a terme en els últims anys. Concretament, la xifra de persones que no coneixen el Síndic és d’un 41,2%. Per tant, som encara una institució poc coneguda. Per això, un dels reptes que em vaig plantejar en el moment de ser reelegit Síndic va ser aconseguir que tota persona que pugui necessitar la nostra ajuda conegui la nostra existència.

En l’actual situació de crisi, s’han incrementat les queixes?
L’any 2011, l’activitat del Síndic s’ha vist notablement incrementada respecte els exercicis anteriors. El nombre total de persones ateses per la institució ha arribat a 38.695, un 23,4% superior al nombre de persones que es van adreçar al Síndic el 2010. D’altra banda, les nostres actuacions referides a les queixes rebudes el 2011 i les actuacions d’ofici iniciades el mateix any han estat de 8.180, un 31,6% d’increment en relació amb l’any anterior. Per tant, les xifres mostren que la crisi econòmica i les mesures de reducció pressupostària que se’n deriven han tingut un gran impacte en les actuacions del Síndic, tant en la quantitat de queixes rebudes, com en el nombre de persones ateses.

Les queixes actuals són diferents?
Sí, la crisi també ha suposat un canvi en la tipologia d’aquestes actuacions. En aquest sentit, enguany, molts dels recursos de què disposa la institució s’han destinat a tractar el temes que clarament estan relacionats amb algun vessant de la crisi econòmica. En aquest sentit, la gestió de la renda mínima d’inserció, les mesures per facilitar el redreçament del deute hipotecari, els endarreriments en el pagament de deutes de les administracions que afecten petites empreses i treballadors autònoms, les llistes d’espera per accedir a intervencions quirúrgiques, i les reduccions de pressupost humans i materials a les escoles, n’han estat els temes estrella.

Amb el seus vuit anys al capdavant de la institució, quines coses li han donat més satisfaccions?
Des de que vaig prendre possessió del càrrec, el juliol de 2004, la institució ha crescut i s’ha fet gran, i també s’ha modernitzat per tal d’adaptar-se a l’entorn. El balanç que faig de tots aquests anys és molt positiu i satisfactori: l’Estatut d’Autonomia va ampliar les competències del Síndic i li va conferir més poders, l’aprovació d’una nova llei del Síndic també l’ha dotat de nous mecanismes que n’han facilitat l’impuls i li ha atribuït noves funcions.

Quins són els seus propers objectius?
Encara queden molt reptes per assolir: conscienciar els ciutadans que poden i han d’exercir els seus drets, però també convèncer les administracions que elles hi són per servir el públic i que nosaltres hi som per ajudar-les a millorar en alguns aspectes. I en una època de crisis econòmica de reduccions pressupostàries de les administracions, es produeix un augment de les demandes i problemàtiques que afecten drets de les persones.

Des de 1996, l’oficina del Síndic ja ha fet 113 desplaçaments institucionals arreu de Catalunya, 77 durant els mandats de Rafael Ribó.

Les queixes al Síndic es poden fer arribar també per correu electrònic (sindic@sindic.cat), a través del formulari web (www.sindic.cat), o per telèfon, trucant, gratuïtament, al 900.124.124.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per