divendres, 19 de octubre de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘En Guardiola és un Pep-esponja’

Joaquim Valls | Foto: Redacció

‘Ens calen molts Peps Guardiola’. Aquesta és una frase que probablement compta amb molt de consens; però també és un dels punts de partida del llibre ‘El bon cap’ (Viena Edicions, 2012), de Joaquim Valls. Què hi ha al darrera d’un èxit inqüestionable? Quines són les seves claus? Ho pot aconseguir tothom? Possiblement moltes d’aquestes preguntes tenen una resposta en el nou llibre de Valls que ens explica el mètode Kimmon.

Quina és la principal diferència d’en Pep Guardiola amb la resta de líders?
A El Bon Cap plantejo dos tipus de lideratge: el líder-estrella i el líder-sol. El primer, del qual seria un exemple Mourinho, és una persona que brilla en solitari, que s’autoatorga tots els èxits (“jo vaig guanyar”) i que centrifuga els fracassos vers la resta; Guardiola és el paradigma del segon tipus, com diu Miquel Àngel Violan “projecte la seva personalitat i la seva llum és recollida per tota mena (…) de cossos siderals de la plantilla blaugrana”. Guardiola il·lumina, dóna escalf i tot gravita al seu voltant. És palès que en Pep no és l’únic líder-sol, només és el més emblemàtic i conegut, i si té un diferencial és l’enorme capacitat de treballar i persistir. El famós “Si ens lleven ben d’hora ben d’hora i penquem: som imbatibles” és un lema que se li escau de totes totes.

Portada: 'El Bon Cap'

Per tant, l’èxit en el món del futbol es pot traslladar també a la resta d’àmbits?
A l’economia del coneixement sens dubte. Fa anys que defenso la tesi que de vegades hem estat molt reduccionistes amb el concepte de Societat de la Informació i del Coneixement bo i aplicant-lo quasi exclusivament al món de les noves tecnologies. Al meu entendre s’ha d’aplicar a equips d’experts en qualsevol àmbit. Un diari, una productora de televisió, un despatx de professionals lliures (advocats, arquitectes, psicòlegs,…), una empresa d’auditoria, una escola, una Universitat o un equip de futbol, treballen amb grups de persones la capacitat de generar valor de les quals és l’actiu de l’empresa. El dia que Andreu Buenafuente va deixar TV3 o Jordi Basté Catalunya Ràdio, es va produir un buit similar al que es va esdevenir al Barça el dia que Figo va fitxar pel Madrid. No és fàcil trobar el substitut, i a banda la competència s’enforteix. A Messi no se’l pot retenir només amb diners. L’èxit d’en Pep rau sobretot en la gestió del capital humà del primer equip. Molt per damunt de saber de futbol, en Guardiola excel·leix en la direcció d’aquests RRHH tan peculiars com són els equips d’alt rendiment, i això és extrapol.lable sens dubte a negocis on el coneixement dels seus col·laboradors (des de fer un programa de televisió o de ràdio d’èxit a jugar molt bé a pilota) és el producte que es comercialitza.

Per què integritat, passió, intuïció, constància, … són ingredients essencials per aconseguir l’èxit?
L’èxit només és abans que el treball al diccionari. Darrera la biografia de persones que han triomfat hi ha sempre feina i persistència. L’èxit sol arribar després d’un munt de fracassos en un procés de prova-error que requereix no desanimar-se i no defallir. Però també és molt important triar un Nord correcte. Per molt que caminem no arribarem enlloc, si no sabem del cert on volem anar. Trobar el destí correcte és una barreja d’integritat, intuïció i passió. En primer lloc no podem trair la nostra brúixola interior, aquella que s’imanta en els nostres valors més autèntics. Per exemple, per a en Pep Guardiola, primer són les persones que el fet de guanyar. A la final de Copa de l’any passat li tocava jugar a Pinto. Essent un bon porter, de segur que amb Víctor Valdés la probabilitat d’endur-se el trofeu, i a més davant de l’etern rival, era més elevada…Tanmateix, en Pep en contra si més no de l’opinió publicada es va estimar més ser coherent amb el seus valors a transgredir-los per augmentar la possibilitat de victòria. La integritat del líder cohesiona els grups, perquè el missatge que rep l’individuo és que “si jo em trobo en la mateixa situació, el bon cap no em fallarà: serà al meu costat”. La renovació d’Abidal a desgrat de la seva greu malaltia és un altre bon exemple.

La intuïció ens assenyala somàticament, sovint amb una sensació estranya a l’estómac, quan inconscientment ens allunyem del camí correcte. La integritat és el nostre GPS personal, i la intuïció el volant que ens ajuda a no sortir-nos de la carretera.

La passió és la benzina, ens dota de l’energia que cal per recórrer el llarg camí que suposa perseguir un somni. El bon Cap el vaig escriure  quasi íntegrament en un viatge a París que varem fer l’estiu de 2011. París és una ciutat que m’agrada molt. Adoro la meva dona i la meva filla, i anàvem amb uns grans amics, malgrat tot molts dies em quedava treballant a l’hotel dotze hores gairebé seguides. Sense la passió que sento per aprendre i escriure, amb la quantitat d’hores que dedico a l’ensenyament, seria incapaç d’haver publicat tres obres en dos anys, llegir/estudiar un llibre a la setmana, i fer un programa de ràdio cada dissabte que s’anomena Escola de vida: viu els llibres a Ràdio 4.

El professor Valls | Foto: Redacció

En què consisteix el mètode Kimmon?
És un mètode de reeducació de l’inconscient mitjançant la grafotransformació de l’escriptura, l’autosuggestió i la implementació de pràctiques de psicologia positiva. Durant 9 mesos, s’han d’escriure reiteradament durant quinze minuts cinc frases autosuggestives tot canviant cada mes alguna lletra; abans d’anar a dormir, s’han d’escoltar les autoinstruccions positives gravades, per exemple, en un mòbil, i si pot ser amb la veu de la mare, o de la persona que ens va educar de petits. I cada setmana s’ha d’escriure una redacció que ajuda a focalitzar allò de bo que té la nostra vida en lloc de parar esment tan sols en les coses negatives. A hores d’ara, a més fem uns seminaris mensuals on mitjançant dinàmiques experiencials divertides i commovedores “es viu” la característica que es treballarà durant el proper període de quatre setmanes: l’optimisme, l’empatia, la perseverança,…

Com va sorgir la inspiració per impulsar-ho?
Bàsicament de dos descobriments quasi fortuïts:

Per una banda, duc impartides cent mil hores de classe universitàries, això a banda d’una bestiesa (un promig de dotze diàries des dels divuit anys fins ara, incloent molts dissabtes i diumenges) és probablement un rècord Guiness, i he entès coses sobre la ment humana que tan sols es poden capir així. Per exemple, si com saben els neuròlegs, el 90% de tot el que fem és inconscient, per què els docents ens empenyem a educar el minso 10% conscient del nostre cervell. Jo ensenyo matemàtiques, estadística i d’altres ciències complexes, sense quasi “explicar” res. Els alumnes aprenen a “fer-ho”, com ho realitza un expert, sense haver-ho de pensar. Es va el doble de ràpid i el coneixement adquirit és molt més durador. En la meva tècnica la repetició és clau. La ment humana pot adquirir coneixements quasi infinits si els reitera suficientment. Jo a hores d’ara faig classe de vint-i-dues matèries diferents, gràcies a què cada any les repeteixo deu o dotze cops. Pensem en com aprenem a conduir: no som bons conductors, fins que després de haver fet molts quilòmetres canviem de marxes, premem l’embragatge, o guaitem el retrovisor de forma automàtica. Per traspassar la frontera entre el conscient i l’inconscient és clau la repetició.

En segon lloc, quan estava enllestint la meva recerca de com educar éssers de vida plena, i després de llegir més de cinc cents  llibres de neurologia, psicologia i autoajuda, vaig adonar-me que em calia algun estri de mesura tant del punt de partida com de l’evolució de la persona que implementés el mètode de desenvolupament personal que estava intentant confegir. Si hom vol aprimar-se, de primer s’ha de pesar, i periòdicament ha d’anar controlant si ho aconsegueix o no emprant una bàscula. Els tests psicotècnics no em servien com a “balança” de la ment perquè solen tenir biaix: la gent no contesta realment el que és sinó allò que voldria ser. Però jo era grafòleg, i em vaig adonar que a través de l’escriptura és molt difícil mentir i sobretot autoenganyar-nos. La grafologia va començar doncs essent una eina complementària del mètode kimmon, però a la fi s’ha erigit com la peça clau i diferencial, perquè vaig descobrir que transformant la cal·ligrafia podíem reeducar l’inconscient i millorar moltíssim la vida de les persones.

I què és exactament grafotransformar-se?
La grafotransformació es basa en dos descobriments neurològics cabdals: la plasticitat eterna del cervell (la qual cosa permet reeducar la nostra  ment a qualsevol edat), i la reversibilitat (Henry Lames, al segle XIX, va descobrir que no tan sols somriem quan estem contents, sinó que forçar-nos a riure ens alegre; i Gragorio Marañón, a principis del segle XX, va observar que a través dels gests de la cara podíem provocar-nos qualsevol emoció). A hores d’ara, sabem que això també ho podem fer a través de regular la nostra veu, la respiració, la positura del cos, o com faig jo redissenyant la nostra escriptura.

Heu observat canvis importants en les persones que ho apliquen?
Des que l’any 2010 es va publicar Buenos días y buena letra (cinc edicions en castellà, i a punt de sortir per fi l’edició en català) milers de persones han implementat el mètode i el seu feedback és extraordinari. Rebo e-mails que fan posar la pell de gallina. Tres oients anònims i voluntaris  del programa Via Lliure de RAC 1 (ho trobareu al meu web) van donar el seu testimoniatge cada quatre setmanes, durant els nou mesos que dura el mètode, i els resultats van ser espectaculars. Ara tenim el projecte de fer-ho per televisió amb deu espectadors, de nou anònims i voluntaris, en una cadena d’àmbit estatal.

En definitiva, si ho treballem bé, tothom pot ser un ‘Pep Guardiola’?
La característica fonamental d’en Pep Guardiola és treure el cent per cent de les persones que col·laboren amb ell. Si cadascú en el seu àmbit obté el màxim rendiment d’aquells qui treballen al seu costat pot esdevenir un líder-Guardiola. És qüestió de mètode i de manera de ser. A El Bon Cap explico el “què” (això ho ha dit molta gent) i el “com” (això no em consta que ho hagi fet ningú). Què fa bé en Pep Guardiola, i quines són les característiques personals (apreses) d’aquest extraordinari entrenador que li permeten esdevenir un gran cap. I sobretot mostro com ho ha adquirit. He dut a terme una important recerca a partir de tot el que s’ha publicat al voltant d’en Guardiola, i he esbrinat com s’ho ha fet per arribar a on ha arribat. I li proposo al lector un mètode d’onze mesos per tal de “modelar” les estratègies i trets de personalitat  (de nou a través de la reeducació de l’inconscient) d’en Pep. La novetat del meu llibre rau, en la meva enorme experiència com a docent que abans he esmentat. El Bon Cap és un manual d’instruccions senzill, amè i molt pràctic, perquè es basa en exercicis a l’abast de tothom, i un munt d’anècdotes exemplars. Pensem que els nens petits els ensenyem a través dels contes. Les metàfores, les històries i les biografies ens permeten aprendre a través de la nostra específica memòria de futur que ens possibilita projectar-nos i veure’ns a nosaltres mateixos assolint fites i somnis. Però això ens és molt més fàcil si sabem que algú ja ho ha aconseguit, i si l’emulem en l’execució. Els nens petits són uns imitadors compulsius i així adquireixen les habilitats dels éssers que admiren com poden ser els pares. Fixeu-vos com camineu i enraoneu i hi reconeixereu els vostres progenitors. A El Bon Cap proposo “copiar” les virtuts d’en Pep, i de més a més demostro que en Guardiola és un “Pep-esponja”, i ans avergonyir-se’n, en fa ostentació i no perd l’ocasió d’agrair allò que ha après de qui ho ha après.

Foto: Redacció

Com defineix la psicologia positiva?
És una ciència formalment nascuda l’any 1999, el pare de la qual és Martin Seligman, que pretén desenvolupar les fortaleses psicològiques de persones ordinàries per tal que puguin esdevenir extraordinàries.

Què és el millor que li han dit els lectores i lectores del llibre?
Que nou mesos després d’haver-lo llegit i posat en pràctica se’ls ha transformat completament la lletra i, alhora, els ha millorat moltíssim la vida. Que ja no tenen angoixa, que són més optimistes, extravertits i proactius, que gestionen molt millor les seves emocions.  I que ho han notat les seves famílies, els seus companys sentimentals i els seus col·legues. Una mestra em va dir que s’havia tornat més compassiva i menys rancuniosa. És lògic, si som més feliços ens és més fàcil ser comprensius amb els altres.

Després de ‘El bon cap’ quins nous projectes vol impulsar?
Tinc pràcticament enllestit el llibre Bona lletra i bona vida amb la periodista de RAC 1, Marta Cailà. Entrevistem a deu persones que els ha millorat la vida (Andreu Buenafuente, Dani el Rojo, Àlex Rovira, Pilar Rahola, etc.), i mostrem com inconscientment els ha millorat la lletra. I mostrem persones, com les que abans he esmentat, que en transformar la seva escriptura han vist com s’enriquia la seva existència.

Ell filòsof, savi i extraordinari escriptor José Antonio Marina em va proposar escriure a quatre mans Numérica Mente: cómo ensenyar matemáticas y no morir en el intento.

Amb la Dra. Carmen Torrejón hem creat el mètode Pensarbene-Starbene: cómo alimentar tu mente para sanar tu cuerpo, un mètode que gosa acabar amb el famós efecte rebot de la majoria de les dietes, a través, per descomptat, de la reeducaió de l’inconscient i dels mals hàbits cerebrals que ens comminen a menjar malament.

Amb l’economista, coach i escriptor Manu Ramírez hem creat el mètode Redex (“Reenginyeria de l’èxit”) mitjançant el qual reeduquem professionals d’empreses per tal de millorar el rendiment dels equips, millorar les vendes i innovar. I estem escrivint Efectiva Ment: més enllà de la reenginyeria de processos, reenginyeria per a persones.

I aquest estiu vull escriure Bon Any Nou/Feliz Año nuevo: un mètode per assolir la felicitat en dotze mesos i la novel·la inspiradora Prometo fer-te feliç dedicada a la meva filla, raó per la qual ara fa catorze anys vaig endinsar-me en el món del desenvolupament personal i vaig crear un mètode d’educació d’ésser humans eficaç i fàcil d’implementar. M’agradaria que els dos llibres es venguessin en un sol pack, perquè el segon és el cas pràctic del primer, com ho és ¿Dónde está el límite? de Josef Ajram del meu Bona nit i bona sort: com atreure la fortuna mentre dorms, que el propi Ajram molt generosament em va prologar.

2 comentaris per a “‘En Guardiola és un Pep-esponja’”

  1. Anónima ha dit:

    Muy buen análisis. Ahora a tratar de poner en práctica las sugerencias, necesitamos varios Guardiola para dirigir los asuntos de mi país (V). Así levantaríamos un poco la baja autoestima en que hemos estado sumidos desde siempre.

  2. Ricard ha dit:

    És veritat. Ens fan falta molts ‘Pep Guardiola’. Llàstima que no es posen en el món de la política que bona falta ens fa!

    Aquest Sant Jordi ja tindré el llibre i penso posar-ho a la pràctica.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per