divendres, 24 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Xina, província a província: Hainan

Hainan | Imatge: Enric G. Torrents

Hainan és la menor de totes les províncies de la Xina. Composta per una illa de nom homònim de la mida de Bèlgica i d’una sèrie d’illes i illots escampats en petits arxipèlags pel Mar del Sud de Xina, és també una de les més fascinants i -en molts aspectes- desconeguda per l’estranger.

Les seves platges tropicals i clima paradisíac amaguen un dels territoris amb més potencial de futur del país. No per casualitat és també la major zona econòmica especial, establerta a finals de la dècada dels vuitanta per l’ex-president Deng Xiaoping amb intenció de facilitar l’explotació de les immenses reserves de recursos naturals trobades en el seu territori.

Històricament el desenvolupament de la província ha estat sempre molt per sota de les seves possibilitats. Almenys ha estat així fins fa poc, en les que diverses de les seves ciutats han començat a experimentar una de les taxes de creixement del seu producte interior brut més elevades de la Xina, arribant en casos puntuals-com el de la ciutat de Qionghai a dosmil deu-a creixements interanuals de pràcticament un seixanta per cent.

Autor: Enric G. Torrents

Aquest mateix any, en el context del dotzè pla quinquennal de la Xina, el govern central es va fixar com a objectiu convertir la província en la major destinació turística del sud-est asiàtic -i una de les més importants a nivell mundial-, esperonant encara més la seva economia.

Dels recursos naturals de la província cal destacar les grans reserves de mineral de ferro, d’aproximadament quatre mil milions de tones, que suposen un setanta per cent del total disponible a tota la Xina. I per descomptat les aproximadament trenta mil milions de tones de petroli i més de sis-cents mil milions de gas natural, així com or i altres metalls preciosos, fan de les seves aigües territorials i illes desertes un autèntic tresor nacional.

Paradoxalment el desenvolupament industrial de Hainan ha estat històricament entorpit per una deficient xarxa elèctrica. Per aquest motiu, malgrat la seva inherent riquesa, Hainan ha estat tradicionalment una província d’escassa o nul·la industrialització. Ara bé, d’explotar-se les fonts d’energies renovables (valent-se del sol ardent i la vasta línia de costa), aquesta situació de dependència energètica podria veure’s fàcilment revertida, no només proporcionant autonomia energètica a la regió, sinó situar-la com un dels principals centres neuràlgics del país en el desenvolupament de noves tecnologies netes.

Afortunadament, el retràs en el procés d’industrialització ha servit per protegir la província de l’extrema degradació mediambiental que han patit altres provincies com a peatge a pagar per la ràpida modernització de les últimes tres dècades. Ha servit també per preservar la bellesa natural de les illes, la qualitat de les seves platges, els boscos tropicals i la seva biodiversitat, amb més de sis-centes espècies animals autòctones.

Els privilegis de Hainan, però, no acaben en la sobreabundància de recursos i la bonança tropical. La seva situació a dinou graus de l’equador de la terra li confereix, a més d’un clima fantàstic, un avantatge molt significativa davant de qualsevol altre emplaçament per realitzar llançaments de satèl · lits, sondes i missions tripulades a l’espai.

Actualment es troba en les últimes fases de construcció el quart port espacial operatiu de la Xina -el disetè al món- a la ciutat de Wenchang, al nord-est de l’illa de l’illa de Hainan, utilitzant com a base un antic centre d’assajos sub-orbitals. El centre de llançament de satèl·lits de Wenchang entrarà en ple funcionament a partir de l’any dos mil tretze, i sens dubte atraurà a la regió indústria d’alta tecnologia, centres d’investigació puntera, així com centres de fabricació i acoblament de coets i altres dispositius. Capaç de posar en òrbita objectes més pesats a un cost menor a causa de la seva latitud, aquest port espacial serà l’escollit per al llançament de totes les missions tripulades per haver -inclosa la primera missió xinesa de la seva estabilitat a la lluna, al voltant de dos mil disset-.

Foto: Viquipèdia

Fins i tot aquest projecte, eminentment científicotecnològic, serà aprofitat també com a atracció turística. El port espacial contindrà el seu propi parc temàtic sobre l’espai -cinc vegades més gran que el Kennedy Space Center americà-, ideat per promocionar la ciència aeroespacial i l’astronomia entre el públic general i les noves generacions.

Aquesta és la bellesa d’alguns dels plans turístics posats en marxa a Hainan, escapen i van més enllà dels clàssics clixés que un podria esperar d’una illa tropical: sol, platja, entreteniment i luxe. Un altre exemple en aquest sentit són la ciutat de Quionghai i el poble de Bo’ao, que es veuran aviat convertits -amb la creació d’un centre hospitalari de més de tres quilòmetres quadrats- en la destinació del turisme mèdic per excel·lència a Àsia.

De fet el petit poble de Bo’ao és ja conegut per dret propi en ser hoste des de fa onze anys del Fòrum Asiàtic de Bo’ao, un fòrum de caire semblant al Fòrum Econòmic Mundial celebrat a Davos, Suïssa, fundat per 26 estats de la Australàsia i atès principalment per caps d’estat d’Àsia i Oceania.

Hainan té instal·lacions de primer nivell, en molts casos les més modernes i de majors proporcions del continent. Ara bé, la pobresa de la població és encara evident i manifesta. Lamentablement el treball infantil i altres xacres encara evidents representen una derrota per al govern i la societat que les tolera.

Tots els plans estan condemnats al més profund dels fracassos si no es persegueix un creixement equilibrat, equitatiu, que eviti la juxtaposició de grans ambicions i la més amarga de les misèries. Grans projectes a part, hi ha el risc d’acomodar-se a un model que toleri o fins i tot empitjori aquestes desigualtats, emulant els grans centres turístics de molts països de la regió, envoltats de pobresa.

Són ja prop de quaranta milions de turistes els que visiten l’any aquesta província. L’enorme injecció de capital que suposen, calculada en més de trenta dos mil mil.lions de dòlars l’any passat, ha incidir en les ciutats i els seus ciutadans, millorant els seus serveis públics i condicions generals de vida: transport, neteja, seguretat, sanitat i educació. El repte actual de la província és ser fidel a polítiques que beneficiïn el conjunt de la població.

El World Travel and Tourism Council calcula que aquestes xifres es quadriplicaràn durant la present dècada, i hi ha consens al considerar la provincia com una de les zones amb més potencial de creixement del món. Desafortunadament són encara molts els poderosos que tenen com a única meta l’enriquiment ràpid, sense cap pla­ a mig o llarg termini. Per aquest motiu Hainan ha estat -des que es van començar a filtrar els ambiciosos plans del govern central per a la regió-, l’escenari de la bombolla immobiliària més intensa que ha patit la Xina fins ara. Caldrà veure en quina mesura el govern i la societat civil xinesa són capaços de controlar i evitar aquest tipus de situacions, fent bones les iniciatives que realment poden significar un pas endavant per a l’economia de la província i del país.

L’única certesa és que Hainan gaudeix d’una situació única, i disposa ara d’una oportunitat d’or per aprofitar-la. D’evitar-se un desastre generalitzat en les economia xinesa i mundial, totes les dades apunten a una millora substancial en les prediccions.

Per a la comunitat expatriada i els empresaris internacionals això suposa una oportunitat de negoci evident. A diferència d’altres províncies, Hainan és un territori amb pràcticament tot per fer, i la seva condició de Zona Econòmica Especial promou i facilita moltíssim l’intervenció extrangera.

Enric G. Torrents

Aquest article correspon a la sèrie ‘Xina, província a província’, de la qual és el primer lliurament. Per a qualsevol comentari si us plau no dubteu en escriure a enric@hola-china.net o torrents.enric@focgroup.asia

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per