dimarts, 21 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Doneu-me la llibertat

.

.

Em vull indepentditzar, però a casa no volen ni parlar-ne. Cada cop que plantejo el tema el pare em surt amb això tant típic de ” mi Constitución, mis normas“. Just després d’aquesta frase acostuma a venir ” y si no te gusta, cojes la puerta y te vas“. Doncs mireu si és ben curiós el meu cas que és al contrari. No em volen deixar marxar. I això que ja no soc cap criatura , que ja tinc mil anys o més a les espatlles. Els darrers tres-cents m’han tingut retenida en contra de la meva voluntat en aquesta casa i amb aquesta familia a la qual jo no vaig demanar pertànyer. Em van obligar a afegir-me  per la força al 1714. Des d’aleshores ençà tot han estat retrets, menyspreu i baralles dia si i l’altre també. Que si “no hables esa jerga tan rara, habla en cristiano” o ” de subirte la paga ni hablar. A tu habitación y castigada sin infraestucturas“.

I És clar, tot té un límit. La meva paciència s’ha esgotat. Ara vull marxar, sí o sí. O si més no que en puguem parlar de la qüestió sense haver de tornar a escoltar per enèsima vegada ” esta casa no se romperá por tu culpa” A sobre la culpa es meva. Jo no vull trencar res, només vull exercir el dret legítim de triar el meu futur. Tant difícil és d’entendre això? Doncs no hi ha manera. No sé que passarà al final però una cosa és ben clara. Hi ha coses que no es poden deixar a mitges a la vida. Els meus sentiments no canviaran tant si em deixen escollir com si no; per tant, d’una manera o d’altra aquest camí cap a la llibertat que he encetat ja no té marxa enrere. Per cert, el meu nom és Catalunya i vull que tothom el conegui, perquè l’any que ve és l’aniversari de la meva pèrdua de sobirania i se’n parlarà i molt de mi i el meu somni. Llibertat per triar que vull ser, sense més coaccions ni amenaces.

Miguel Ángel Barrachina Roger

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per