dimarts, 17 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Dormim una hora menys que la resta d’Europa’

Fabian Mohedano | Imatge: TVC

Fabian Mohedano | Imatge: TVC

Aquesta tardor ha nascut a Catalunya Ara és l’hora, una iniciativa que vol incidir en la reforma dels horaris per adaptar-los a uns temps més racionals. Parlem amb Fabian Mohedano, un dels impulsors del projecte, perquè ens expliqui els objectius d’aquesta iniciativa que, a través del diàleg i l’assoliment d’un ampli consens social i polític, pretén millorar la qualitat de vida de les persones.

Imatge: reforma.cat

Imatge: reforma.cat

Com ha nascut ‘Ara és l’hora’?
La iniciativa neix d’algunes persones preocupades en la qüestió de l’organització social del temps que, des de diferents àmbits d’actuació, vèiem la necessitat de trobar-nos, de posar en comú idees, projectes, coneixement sobre la qüestió del temps. És una iniciativa de la societat civil que neix d’un grup d’experts però que vol ampliar-se al màxim nombre de persones i actors possibles. Els canvis han de fer-se de baix cap a dalt, sinó fracassen del tot.

Per què creieu que els horaris actuals no són racionals?
Provoquen una vida poc saludable ja que dormim una hora menys de mitjana que la resta d’europeus, anem cansats al treball, això provoca una reducció en la productivitat, accentuada pel llarg tall a dinar. Influeixen directament sobre el fracàs escolar ja que no permeten acompanyar els infants i adolescents en el seu treball escolar a casa. Ens dificulta la vida social, comunitària i política sobretot a la franja de persones amb càrregues familiars. Dificulta les possibilitats del creixement cultural i educatiu…

Logo: 'Ara és l'hora'

Logo: ‘Ara és l’hora’

Quins serien els canvis més urgents?
El temps de treball és l’eix sobre el qual s’organitza la vida social. Des dels anys vuitanta, la recerca sociològica ha posat de manifest que la vida en societat depèn en bona mesura dels horaris i calendaris laborals. La rigidesa del treball influeix clarament en la capacitat de decidir en la resolució positiva de les dificultats de conciliació de la vida laboral amb la vida personal i especialment amb la vida social. Per tant, els canvis més urgents haurien de venir de la flexibilització dels horaris laborals.

Fusos horaris | Imatge: Viquipèdia

Fusos horaris | Imatge: Viquipèdia

Els horaris europeus són una bona referència?
Els horaris actuals són una anomalia generada pel model de “desarrollo” franquista. A gairebé tota Europa, l’horari laboral és de 9 a 5, parant un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada. A Espanya –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que els treballadors s’aturin dues hores per dinar i que les seves jornades s’allarguin fins a les 7 o les 8 del vespre.

Ara bé, en la forma en que està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. De forma esquemàtica el temps el podem abordar des de tres nivells: el nivell macro (de la societat), el nivell meso (de les organitzacions, empreses i institucions que la composen) i el nivell micro (de la persona). És a dir, cal un acord per canviar horaris laborals, però també com mengem, el ‘prime time’ de la televisió, els horaris dels espectacles, etc.

Amb quins interlocutors heu previst dialogar?
Ens proposem fomentar el diàleg, la conversa i la reflexió amb l’objectiu de generar un consens ampli social i polític que permeti presentar estratègies concretes de transformació reals al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, així com als governs de ciutats i pobles. Inicialment cal crear una Comissió d’estudi per a la reforma horària al Parlament de Catalunya.

Creieu l’adequació dels horaris comportarà una millor qualitat de vida?
Indubtablement i per això treballem per consolidar el factor temps com a variable rellevant en la recerca de creixement i benestar.

Grup d’experts

El grup inicial d’experts procedeixen de camps molt diferents. Des de la filosofia (Jordi Pigem), passant per la psicologia (Lluís Casado i Sara Berbel), el dret (Esther Sánchez), la sociologia (Salvador Cardús i Cristina Sánchez), l’enginyeria i l’experiència pràctica de consultoria en el temps (Jordi Ojeda), la ciència del treball (Fabian Mohedano) o l’experiència directa en política pública del temps (Elvira Méndez) amb els bancs del temps.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per