dissabte, 25 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El gatet Eixerit (VIII)

El gatet Eixerit | Foto: J.A.L.G.

El meu gatet, com tots sabeu, és l’Eixerit, i a mida que es va fent gran és més carinyós. És una paparra i, de vegades, se m’enganxa amb el seu cos a les cames i amb les seves manetes m’acaricia. Tant és així que si no vaig molt en compte em fa caure, bé… i quan baixo les escales de la casa se’m posa entre les cames i els peus fan zics-zacs de tal manera que qualsevol dia em fotré de lloros.

Jo ja li dic que si en fa caure no li podré posar el menjar, i si em vol veure m’haurà de visitar a l’hospital. Ell m’escolta però passa de tot.

Per descomptat que no és conscient de que em puc fer mal. Ell, l’únic que expressa amb el seu contacte es el seu afecte, que és molt.

La veritat és que tan sols li falta parlar, perquè d’intel·ligent n’és un rato llarg. Arreu em fa companyia, però quan estic a l’hort m’intenta ajudar. Estic segur que si pogués ho faria de bon grat. La seva disposició la intueixo generosa, a part de la seva obsessió per la cacera particular amb les sargantanes que les busca i persegueix especialment per jugar amb elles; li fa gràcia tot el que es mou, com també els ocellets.

Bé, que us haig d’explicar que vosaltres no sabeu, especialment els més petits, que sou els que més us agraden les mascotes, els que més hi jugueu i els que més hi enteneu.

Tinc la sensació que, tal i com va passant el temps, més falta en fa la seva companyia, perquè jo em faig gran i necessito del seu ajut. Aquest ajut pot ser de molts tipus. físic, psicològic, de companyia, etc. Per descomptat que els animals amb la seva presència i actitud et poden ajudar igual o més que moltes persones.

J. A. López Garriga

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per