diumenge, 22 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El Maresme, un balcó que dóna al mar

.

.

La versió digital del diari Ara ha penjat aquest cap de setmana un debat sobre l’actualitat de la comarca del Maresme amb la participació de Joan Mora, alcalde de Mataró; Agàpit Borràs, arquitecte; Roser Moré, presidenta de la FAGEM; i Oriol Calvo, Director del Museu del Càntir d’Argentona. La xerrada, conduïda per Mònica Terribas, ens ha brindat l’anàlisi acurada del senyor Borràs, que s’expressa amb la clarividència d’aquells que ja estan de tornada de moltes coses. L’arquitecte descriu el Maresme com un balcó que dóna al mar: la serralada litoral, l’horta; els pobles, les residències; i la platja, el turisme.

En el transcurs del debat es sospesen algunes de les qüestions més punyents que els maresmencs tenim al tauler: la manca de sòl urbanitzable al Baix Maresme, l’impacte de la via del tren al llarg de la costa, els peatges de la C-32, la potenciació del clúster tèxtil o la manca d’un sentiment identitari comarcal. No obstant, més enllà d’oferir propostes concretes el que es posa de relleu en el col·loqui és la complexitat econòmica d’aquest lingot del litoral català.

En el context comarcal actual serà complicat potenciar aquesta suposada identitat maresmenca fins que no decidim d’una vegada què volem ser de grans. D’una banda, el Baix Maresme viu a l’ombra cada cop més allargada de la ciutat de Barcelona, de fet, Tiana i Montgat ja formen part de l’àrea metropolitana, i en la tendència geopolítica actual en què les ciutats guanyen pes i influència envers els estats, la capital catalana fa dubtar fins i tot a Mataró de l’estratègia que cal seguir: invertir en un perfil propi com a capital de comarca i ciutat de referència o pujar a collibè de la marca Barcelona.

D’altra banda, tenim l’Alt Maresme i la seva projecció com a destinació turística. Estancats en l’híbrid “Costa de Barcelona-Maresme”, promocionat per la Diputació, seguim sense saber ben bé quin és el nostre referent. L’opció de sumar-se a l’efecte bandwagon de la marca Barcelona pot ser beneficiosa però també pot acabar saturada per sobreexplotació. Apostar pel lideratge de Mataró com la punta de llança de l’atractiu turístic maresmenc encara no és prou convincent tot i els esforços de la capital, com el conveni amb la ciutat portuària nord-americana de Fort Lauderdale. En darrer lloc, la promoció conjunta amb els pobles de la Selva sempre ha estat una alternativa present tot i que mai s’ha acabat de materialitzar.

Malgrat tot, aquesta darrera opció és possiblement la més atractiva pels municipis de l’Alt Maresme. El concepte no és ni molt menys novell, la Selva Marítima és una realitat geogràfica natural que només ens hem de creure. Des d’una perspectiva diferent i mitjançant el treball conjunt de diversos ens administratius, el riu Tordera, aquesta aparent frontera política i administrativa infranquejable, pot esdevenir la columna vertebral d’un projecte econòmic que permetria bastir un sector turístic capdavanter al mercat mediterrani.

Sigui com sigui el Maresme es troba en una cruïlla important i no ens podem permetre ni la inacció ni la manca de projecte. Si Mataró s’ha de convertir en el motor que tiri d’aquest carro tan heterogeni, com reclama l’arquitecte Borràs, el plantejament ha de ser ambiciós i rigorós perquè la resta de municipis s’hi sumin. Ara bé, el marge de maniobra és limitat i si no s’actua amb diligència la identitat de la comarca acabarà desapareixent; mig diluïda per les aspiracions turístiques, mig engolida per l’efervescència barcelonina.

Miquel Casajuana

Imatge: Viquipèdia

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per