dissabte, 16 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El TC rebutja les tesis de la Generalitat

Edifici del Tribunal Constitucional | Foto: Viquipèdia

Edifici del Tribunal Constitucional | Foto: Viquipèdia

El Tribunal Constitucional (TC) rebutja les tesis de la Generalitat perquè, segons ells, a un jutge no se li pot exigir “aïllament polític”. Com podeu veure ” a justícia és igual per a tots”. El TC diu que es pot militar en un partit i ser imparcial. Les institucions catalanes van sostenir que l’afiliació política del president del Constitucional. Ocultada al Senat quan va comparèixer perquè la cambra Alta pogués jutjar la seva idoneïtat, era una causa clara perquè es mantingués apartat de les discussions sobre els recursos que afecten a la Generalitat. Però el Tribunal Constitucional ho ha rebutjat, donant-li la volta com a un mitjó. Anem a veure senyors lectors: és possible que un senyor jutge ni més ni menys que el president del Tribunal Constitucional que milita, vota, combrega, simpatitza, comparteix la seva ideologia, lluita pels seu interessos, etc . d’un partit polític pugui ser just a l’hora de decidir, jutjar, opinar, donar un veredicte, etc.especialment si ha de decidir a favor o en contra del seu estimat i socorregut partit? De veritat que pot ser imparcial? Quan precisament és el primer que ha de donar exemple de la Justícia i per la Justícia . Ens hem de creure aquesta infàmia? En un món mitjanament culte es sap àmpliament, i es dóna per fet, que és incompatible militar en un partit i ser jutge, atès que no es pot ser imparcial i sempre tindrà la seva tendència. Com sempre, qui fa la llei fa la trampa.

Tinc la sensació que la ciutadania no s’ho pot creure. Ells s’ho creuen? O és que són prou conscients i ens estan prenent la cabellera? Com podem comprovar la corrupció també està en la Justícia. I alguns ens volen fer creure que la crisi s’ha acabat.
Aquesta més que clar, mentre es mantingui fins i tot proliferi la corrupció, a Espanya serà molt difícil reduir la crisi. Perquè la riquesa d’un país no és només l’econòmica, la més important és la dels valors, l’honradesa, l’ètica, la moral. El que encara no se sap és quan tocarem fons.

Josep Garriga

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per