dissabte, 25 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Els horts interiors

Foto:

Foto: Jordi Alcàcer

Avui al vespre he acompanyat a uns amics als horts que hi ha al poble. És diumenge i feia una bona temperatura amb uns núvols ben inspiradors al cel. Formes i colors variats, gris, blau grisos, blau clar i un blau intens se’ns pintava al cel. M’he assentat prop d’on els meus amics feinejaven plantant llavors i omplint el compost amb serradures. La meva filla i uns amiguets seus estaven jugant prop meu, tot plegat idíl·lic. Hem parlat de les formigues, d’on tenien la casa i que els esperaven els pares a casa, hem parlat d’uns ocells que volaven molt ràpid i avall que al final eren ratpenats i jo amb tot plegat i innocentment he pensat que bé que es pot estar amb poca cosa. Sovint em torna aquest pensament de la importància o no del tenir i de la importància del ser i la creativitat. I és que més enllà del que se’ns ofereix hi ha el propi món que podem anar cuidant i conreant.

La crisi, amb tot el que se’n diu i es desdiu, sovint ens fa pensar que ara vivim en un món de merda on res pot tenir valor perquè s’han perdut els valors. Potser em direu il·lús per creure que també existeixen els horts on sentir-te bé, però sincerament em sembla molt més interessant parlar amb un nen de 3 anys de les formigues que seguir intensament les noticies que ens aporta la televisió. Són aquells tresors que tots tenim si ens fixem en el que hi ha dins. De merda i malestar sempre n’hi ha hagut però no ens oblidem d’aquesta capacitat innata que tenim tots d’escollir el que volem ser sempre que ens ho permetem i clar ens ho permetin.

Ara més que mai, tot dóna voltes als diners i al consum però sempre he pensat que la vida com a mínim també val la pena viure-la en aquests llocs on això no fa tanta falta. Llocs que jo dic d’una certa llibertat subjectiva.

Jordi Alcàcer i Micaló | Arenys de Munt

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per