diumenge, 22 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Gavina (IV)

Foto: sxc.hu

Foto: sxc.hu

Recordeu les meves converses amb la gavina en aquella platja perduda? Doncs bé, ha tornat; i ho ha fet amb força. Sembla que el nostre diàleg la va afectar. L’altre dia – i no va ser entre somnis – la vaig veure o juraria que ho vaig fer. Estava davant del finestral de casa, observant, i la vaig notar amb un altre aire. Vaig estar a punt de preguntar-li ‘Amiga meva, com et va?, però es va escapar, va volar i volar. Intueixo-hi en ella una explosió lliberal, difícil d’expressar, encara que ho intentaré; La gavina blanca es va atrevir a somiar. Volia ser ella mateixa, viure intensament, potenciar els seus talents, inquietuds i possibilitats; no acceptava la vida monòtona de l’esbart que només s’atrevia fer vols baixos, sense il·lusió, darrere de les deixalles llançades al mar. Ella sentia al seu interior la crida de les altures, d’altres camins amb llum de llibertat. Per voler ser independent, la van deixar sola, la van titllar de boja i la van oblidar. La petita gavina va començar de nou, va buscar nous mars, nous cels, nous horitzons. A l’interior del seu cor adolorit, sentia que les seves ales havien nascut per obrir-se a la immensitat d’allò desconegut. Però va ser valent. Després de moltes dificultats, i amb tenacitat, un dia va aconseguir solcar els cels alts, blaus, profunds, immensos,… projectats vers l’eternitat. I aquest dia va entendre el perquè i per a què havia nascut gavina. Va palpar el vertigen, va viure l’originalitat, la iniciativa, la creativitat. Va explorar els camins de la perfecció, fins al límit del possible. Ja no es tractava de buscar la llibertat, no es tractava d’intentar independitzar-se, com de ser lliure. I es va lliurar apassionadament a ser ella mateixa, única, sense lligams ni pors. Va tornar sense contemplacions ni ostentacions, només tractava de ser una autèntica gavina nascuda per volar. Perquè el vent i només ell dirigís les seves ales.

Tinc la sensació que davant la seva valentia es van obrir de bat a bat altres alternatives, que tots podem ser mestres en vols únics, vols impossibles, sembradors de noves llavors, descobridors d’empreses desconegudes i mons mai vistos. Una invitació al risc de volar, a l’agosarada independència. Per això avui més que mai, necessitem homes i dones que s’impliquin amb passió a una renovada existència, absent de quimeres, que ens aixequin de tant vol rastrer, de tanta il·lusió perduda, d’un món decadent, sense horitzons. Que rescatin i proposin amb esperançadora fermesa el retorn a una nova vida. Atrevir-se a construir un món on sigui possible la llibertat i la convivència responsable i justa.

J. A. López Garriga

“La llibertat és un dels dons més preciosos que van donar els cels; amb ella, no poden igualar-se els tresors que tanquen la terra i el mar: Per la llibertat, així com per l’honra, es pot i s’ha de aventurar la vida” (Miguel de Cervantes Saavedra).

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per