dissabte, 25 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La casa del silenci

Portada: La casa del silenci

Esperava amb candeletes la propera novel.la de Blanca Busquets després del que em va colpir La nevada del cucut, premiada amb el premi llibreter 2011. Tan bon punt ha arribat a la llibreria, me l’he emportat cap a casa. No ha tingut temps ni de reposar uns moments a cap prestatge. Es titula La casa del silenci i sé segur que m’encantarà. A vegades, però, els lectors fidels a autors tenim decepcions. Alguns títols ens agraden moltíssim però d’altres ens decepcionen. No ha estat en absolut el cas del La casa del silenci que m’ha emocionat tant o més que La nevada del cucut.

Els capítols d’aquesta novel.la porten per títol, de manera intercalada i sense seguir cap ordre en concret, els personatges que formaran aquesta meravellosa història: tres dones i un home. Es tracta de la Maria, la Teresa, l’Anna i en Mark.  És a través dels pensaments mostrats com una mena de monòlegs interiors de cadascun que l’autora va filant i teixint el que esdevindrà la història, la novel.la. Només el protagonista masculí principal no té cap capítol adscrit. Senzillament, els seu personatge i la seva història la coneixem pel que en diuen i en pensen la resta de personatges, tots ells vinculats a en Karl., un músic de l’Alemanya de l’Est que en la seva fugida abans de la caiguda del mur demana asil polític a Catalunya i s’instal.la  a Barcelona. La Maria serà la noia d’origen andalús que li farà de minyona durant quaranta anys; la Teresa i l’Anna serán les dues violinistes que interpretaran el concert per a dues veus de Bach preferit d’en Karl i en Mark, protagonista masculí secundari i fill d’en Karl, es convertirà en el marit de l’Anna.

Totes les dones són diferents entre elles i cadascuna té una relació particular amb aquest gran músic. A la vegada,  totes  tenen la seva pròpia vinculació amb la música i amb el violí i, més concretament, amb un Stainer, un violí del segle XVII que, per casualitats de la vida, anirà passant de mà en mà. La Maria aprendrà a tocar-lo i a estimar-lo i, encara que no ho sàpiga, sabrà trobar-ne la màgia. La mateix màgia de l’Stainer és el que portarà la Maria a fer una cosa a la qual no s’hagués atrevit mai: farà realitat el somni d’en Karl, farà realitat la seva última voluntat… Per altra banda,  la Teresa, que viu en la més absoluta pobresa de petita, no s’hagués arribat a pensar mai que acabaría essent professora i concertista de violí. El destí li posa l’Stainer a la mà i automàticament en capta la màgia. A partir d’aquell moment sabrà que la música serà la seva vida. I, per últim, l’Anna, una noia marcada per la manca d’afecte i d’atenció de petita, perdrà la seva ànima , l’aigua de l’estany li xuclarà i no la retrobarà mai més…és per això que toca amb una rapidesa i una tècnica perfectes just al contrari del que fa la Teresa, la qual aboca tanta ànima en la música, que fins i tot s’ha de contenir les llàgrimes quan la interpreta. Dues dones diferents en la manera de tocar el violí seran dues dones enfrontades a la vida real. La tècnica i l’ànima; la riquesa i la pobresa; l’odi i l’amor; l’enveja i la comprensió…dualitats que trobem en la vida mateixa reflectides en la Teresa i l’Anna. Només la Maria, que coneix a totes dues, serà capaç, en el desenllaç de la història, de posar les coses al seu lloc i de fer justicia allà on no n’hi ha hagut. La Maria, que es pensa que només és una pobra minyona, acaba sent l’estrella, la llum d’una meravellosa història d’amor que ens colpirà fins al fons de l’ànima. L’ànima del lector no quedarà atrapada ni xuclada per les aigües com la de l’Anna. L’ànima del lector reeixirà com mai després d’haver llegit La casa del silenci.

Text: Marta Rocafort

Fitxa

Títol: ‘La casa del silenci’
Autora: Blanca Busquets
Editorial: Rosa dels vents
PVP: 17.90
Font: Llibreria ‘El Faristol’ de Calella

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per