La presència de dones als Jocs Olímpics ja voreja el 47% després de fer caure totes les reticències i vetos. Tots els països inclouen esportistes femenines, i als EUA ja son més que homes. Encare no manen, però estan a prop, molt a prop, de fer-ho. La presència de les dones als Jocs, que va començar de forma testimonial i amb l’oposició del patriarca de la restauració olímpica, el baró de Coubertin, ja ha arribat a nivells homologables. Els de Londres han sigut els jocs amb una presència d’esportistes femenines més gran, i les dones han tingut accés a absolutament totes les especialitats, ja que la boxa femenina també s’estrenat en el programa oficial.
Per primer cop, també, la totalitat dels països participants (204) han tingut dones en las seves delegacions. Fa només 17 anys, als Jocs d’Atlanta-96, van ser 26 els països sense dones. Fa cinc anys, a Pequín, encare eren tres. Els tres reticents (per cultura, tradició i directament, discriminació) han claudicat a Londres: l’Aràbia Saudita, Qatar i Brunei van desfilar amb dones a las seves files. I, en els dos últims casos, com abanderades. L’Aràbia Saudita ha estat el que més ha trigat en cedir. En un país on pràcticament l’esport de competició està prohibit ja és gairebé un miracle que una atleta, Sarah Attar, i una judoka, Wodjan Ali Serat Abdul Rahim Xaharkhani, hagin pogut viatjar fins a Londres. Oposició del fundadoe. Ha passat més d’un segle des que Coubertin va pronunciar una desafortunada sentència: “La participació de les dones en uns Jocs no és pràctica, és poc interessant, gens estètica i incorrecta”, va dir. A Atenes 1896, els primers Jocs de l’era moderna, no hi va haver dones. Només 22 en dos esports (tennis i golf) van participar a París 1900, i sis (tir amb arc) quatre anys després. Barcelona 92 en va acollir 2704 (29% del total), i a partir de llavors s’ha anat tendint a la paritat més absoluta. El 42% de Pequín de fa cinc anys va arribar a Londres a gairebé el 46%. Els Jocs de Londres 2012 van ser els millors Jocs de la història per les dones.
Ara només falta que el Comitè Olímpic Internacional prediqui més amb el seu propi exemple: només 20 dels 105 membres de l’organisme poden portar faldilla. Pel que fa a la delegació Espanyola, les xifres es mantenen molt iguals a les de fa 21 anys. Un total de 114 dones van participar a Barcelona-92, i 112 ho van fer a Londres (el rècord va arribar amb les 118 d’Atenes-2004). Això sí, el percentatge ha pujat: aquesta xifra suposa el 40% del total de l’equip (282).
Analitzant els 27 Jocs Olímpics de la història, podrem observar que el total de les dones que han participat ha sigut de 35.692 atletes. La mitja participativa la em superat en els últims vuit Jocs, vol dir que des de l’any 1984 la dona s’ha superat a si mateixa, arribant a igualar a l’home. Tinc la sensació de que la dona, a mes de ser la creació i el motor de l’àmbit familiar, encara té molt a dir arreu, com a qualsevol dels col·lectius socials, culturals, polítics i esportius.
Josep Garriga
Dones participants als Jocs Olímpics al llarg de la història:
Atenes-1896=0 % 0, París-1900=22 % 2,2, St. Louis-1904=6 % 0,9 Londres-1908=37 % 1,8, Estocolm-1912=48 % 2,0, Anvers-1920=63 %2,4, París-1924=135 %4,4, Amsterd.-1928=277 %9,6, L. Angeles-1932=126 %9,0, Berlin-1936=331 %8,3, Londres-1948=390 %9,5, Hélsinki-1952=519 %10.5 Melbourne-1956=376 %13,3, Roma-1960=611 %11,4, Tóquio-1964=678 %13,2, Méxic-1968=781 %14,2, Munic-1972=1059 %14,6, Mont-real-1976=1260 %20,7, Moscou-1980=1115 %21,5, L. Angeles-1984=1566 %23,0, Seül-1988=2194 %26,1, Barcelona-1992=2704 %28,8, Atlanta-1996=3512 %34,0, Sydney-2000=4069 %38,2 Atenes-2004=4329…%40,7, Pequín-2008=4637 %42,4, Londres-2012=4847 %47,0.