cialis 10 mg vendita online best place to buy generic propecia buy diflucan online overnight buying doxycycline in thailand buying viagra online reviews
dimecres, 15 de agost de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La vella i la nova política

Beppe Grillo | Foto: Viquipèdia

Beppe Grillo | Foto: Viquipèdia

Aquest divendres em van convidar al darrer acte de la temporada de Deba-t, una organització que es dedica des de fa quatre anys a fomentar el debat a la universitat i a connectar els  més joves amb les esferes política, econòmica, social i empresarial. Un esmorzar, molt ben parit, al restaurant El Principal, del Grupo Tragaluz, a Barcelona. Els convidats eren Jaume Collboni, portaveu del PSC; Andrea Levy, vicesecretària d’Estudis i Programes del PPC; i el maresmenc Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). I la pregunta sotmesa a discussió, molt adequada: ‘Noves cares, nova política?’.

La qüestió, tan oberta i amb una possibilitat de tants fronts, va donar molt de si. Es va apuntar el cas de Beppe Grillo i el perill pel que fa a l’auge dels populismes. El món local va servir com a exemple de gestió de proximitat. També van sortir, a tomb d’una pregunta, les àgils sessions parlamentàries del Palau de Westminster. I la globalització i la Unió Europea. I es va parlar sobre l’estat de Estat del benestar, valgui la redundància. Sobre com complementar la democràcia representativa, a través d’una democràcia més directa via referèndums. I més temes i noms propis que van anar sortint durant el transcurs de la xerrada. En definitiva, sobre com apropar uns representants que s’han allunyat dels representats, per acció o per omissió. Al final, però, com sempre i malauradament, tot es queda en paraules. De moment, res de fets.

Que cal una nova política, és més que evident. Tant se val si les cares són noves o conegudes. És necessària una nova manera de fer les coses. I cal materialitzar-la, donar-li forma i fugir de l’abstracció. Si em demanen un exemple pràctic, vinculat a l’actualitat, de com hauria de ser per a mi aquesta nova política, ho tindria molt clar: que dimiteixi Alicia Sánchez Camacho. Que persegueixin a qui hagi filtrat els fragments d’àudio si cal, perquè és un atac al dret a la intimitat, però que dimiteixi per res més que dignitat. Que el fet que hagi estat filtrat no invalidi el contingut de la conversació, que ara ja és públic i conegut. És allò tan popular del dit i la lluna, és a dir, que el problema no és tant el dit com allò que assenyala, que és on més ens hem de fixar.  I si em demanessin un segon exemple, que dimitís en el seu moment Josep Antoni Duran i Lleida, després d’abaixar-nos els pantalons amb el cas Pallerols. No hi ha res que sigui més representatiu de la vella política que aferrar-se a la butaca com si no hagués passat res.

Nicolás Tomás Lanchon

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per