dimarts, 24 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La Via Catalana cap a la independència

La Via Catalana al Masnou | Foto: Alicia

La Via Catalana | Foto: Arxiu

La Diada d’enguany ha constituït un èxit esclatant, impressionant i indiscutible. El govern de la Generalitat calcula que hi van assistir més de 1.6000.000 persones sota un mateix clam: volem votar i volem votar la independència. Organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), en una demostració envejable de força i de logística sense precedents en cap nació del món. Ja el dia abans es va realitzar una marxa de torxes en què, malgrat ploure a bots i barrals, la gent es va mantenir ferma en tot el trajecte; encara que era el primer cop que es convocava a Pineda, va resultar un èxit aclaparador. Això demostra que la gran majoria de la societat civil reclama ara, sense dilacions possibles, que la classe política mogui fitxa per aconseguir una consulta popular, a la qual tenen dret d’exercir tots els pobles del món, sense discussions possibles. Va ser tota una lliçó de civisme, de democràcia i de respecte impecable per part dels nostres conciutadans. Una emoció desbordant d’alegria i entusiasme es va encomanar a tots els presents en aquesta Diada històrica, de la qual la premsa internacional va destacar-ne l’absència d’incidents.

Tota la tarda va esdevenir una festa lúdica i reivindicativa pels drets nacionals de Catalunya. Era tot un plaer contemplar famílies senceres agafades de la mà i cantant sense parar. Si l’Estat espanyol tenia alguna mena de por sobre la gent, aquesta por es va vèncer en aquest dia i va prevaler l’amor a la llibertat. El poble català, avui per avui, ja és imparable. Per posar un exemple magnífic que em van comentar a l’hotel Sabiote, on per cert lluïa una estelada gegant a la façana, hi ha el cas d’una noia anglesa que va venir expressament des de Londres per participar a la Via Catalana i a l’endemà mateix ja marxava: curiosament, no parla castellà. A més a més, hi venien les samarretes oficials de l’ANC. Un altre exemple és el de l’Emília Alibés, que, amb 100 anys i en cadira de rodes, no es va voler perdre de cap de les maneres aquest esdeveniment, que quedarà fixat per sempre més en la nostra memòria col·lectiva. Jo mateix, junt amb el càmera Marçal Mora, que conduïa la moto, vaig filmar la cadena a Pineda, ja que el seu coordinador local, el Jordi Sancho, em va demanar deixar-ne constància per a la història, així com un record per a tots els participants. Aviat es farà una presentació pública de la filmació i les persones que ho vulguin podran tenir el seu DVD d’aquesta jornada inoblidable. Podem estar ben orgullosos, els pinedencs i pinetenques, ja que hem deixat el pavelló ben alt demostrant la nostra autoestima i el nivell de consciència nacional.

La conclusió final és que el dia que tots plegats ens convencem que tot és possible, ho serà de veritat, abans o després, perquè la força d’un poble i els seus somnis són els valors més importants que tenim. Perquè amb intel·ligència i passió tot és possible. Ja ho diu el poeta valencià, Vicent Andrés Estellés: no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu.

També us volia parlar del flashmob fet per una altra causa noble que es va realitzar a la cèntrica plaça de les Mèlies en benefici del nen Pol, per recaptar desinteressadament diners a fi de fer un tractament molt car, que els seus pares no es poden permetre. L’ànima d’aquesta moguda ha estat la Mireia Vèlez, que va aconseguit mobilitzar dues-centes persones per al vídeo que vaig gravar amb l’ajuda del Josep Martin i que es va penjar al Facebook i al Youtube.

Un altre tema és la projecció del meu documental Tal com raja, que es va fer el dia 5 de setembre a la tarda, a la Casa de Cultura de Girona, dins del Festival de Cinema. Al vespre, vaig assistir a la presentació del film al Teatre Municipal de Girona, on ens van fer pujar a dalt de l’escenari a tots el autors participants: va ser un moment realment màgic i difícil d’oblidar. Una experiència molt intensa i enriquidora.

També vaig assistir a la inauguració de l’exposició sobre en Lluís Companys que es va celebrar al local d’ERC, al carrer Major. L’únic president d’un país europeu torturat i afusellat en el transcurs de la segona guerra mundial i que, a hores d’ara, encara l’Estat espanyol no s’ha dignat a anul·lar el seu injust judici, una vergonya. Vàrem comptar amb l’assistència del diputat al Congrés Joan Tardà, que va fer un discurs abrandat i contundent sobre la necessitat imperiosa de participar en la Via Catalana per assegurar el seu èxit, perquè ens hi jugàvem molt tots com a poble. Tot seguit, va actuar la coral Montpalau, que va haver de fer el concert al carrer pel gran nombre de gent que omplia de gom a gom la sala. Van cantar alguns temes dedicats a la pau i van acabar finalment amb el Cant dels Segadors. Tot seguit, es van sentir molts crits d’independència per part del públic assistent. No us perdeu aquesta formidable exposició sobre un dels grans patriotes de la nostra història.

Raimon Miranda

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per