dissabte, 25 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘L’educació del fill ha de ser un goig’

El Dr. Jordi Pou | Foto:

El Dr. Jordi Pou | Foto: D.M.

El prestigiós pediadra Jordi Pou Fernández acaba de publicar ‘Tu hijo de 0 a 3 años para dummies’ (Planeta, 2013). Amb el seu llibre, el Dr. Pou ha aprofitat els coneixements adquirits al llarg de la seva llarga trajectòria professional al capdavant dels Serveis de Pediatria i d’Urgències a l’Hospital Infantil Sant Joan de Déu de Barcelona per orientar els dubtes més habituals dels pares dels més petits. Jordi Pou viu des de fa 19 anys a Alella, on hi treballa com a metge des de fa 12 anys primer en una consulta i, després, al centre mèdic Alella del qual n’és un dels fundadors.

Per què assegura que el seu llibre respon la majoria de preguntes de pares i mares?
El llibre respon a un 90% de les preguntes dels pares perquè està basat amb la experiència de molts anys i perquè mentre l’escrivia anava preguntat als pares quines coses els inquietaven. Avui en dia, amb el llibre a la taula del despatx trobo més del 90% de les preguntes que em fan en el llibre.

Portada del llibre

Portada del llibre

D’alguna manera es pot considerar un manual de consulta?
Penso que és un llibre de consulta. En cada moment, cada un té un problema concret relacionat amb l’edat del nen, pot ser un nen de 3 mesos o de un any, i amb un problema concret, pot ser amb el menjar, o el dormir o que s’ha donat un cop al cap. Cadascú, segons el problema que té, pot consultar que fer, com actuar en un tros o altre del llibre. Es bo que hi hagi una lectura inicial, si es vol no detallada, per saber on trobar cada cosa, però un cop fet això és un llibre de consulta de tres anys.

Quins són els dubtes més habituals dels progenitors?
Depèn mol de la edat del nen però bàsicament els relacionats amb el menjar, el dormir i els hàbits.

Com s’aborda la qüestió de dormir els petits?
El dormir dels nens és un decisió dels pares. Poden dormir sols, en una habitació diferent, o a la dels pares, o poden dormir al llit dels pares. Cap decisió no és pitjor ni millor. El que si és molt important es que facin el que ells decideixin, no el que el nen els hi fa fer. Si uns pares volen que el nen dormi en el seu llit i acaba cada dia al llit dels pares, la cosa no va bé. Per això recomano educar, sobretot en els hàbits, des de un principi. Els pares són els que han de decidir el que volen, no el nen.

També un dels objectius és ajudar a gaudir de la maternitat i paternitat?
Evidentment. Un dels objectius és ajudar als pares i mares a guanyar confiança en ells mateixos, en que se sentin segurs i que l’educació del nen sigui un goig. Jo dic que els ensenyarà a gaudir un nen i no a ‘patir’ un nen.

Creu que el seu llibre pot ser útil per als educadors?
Els educadors no són el principal objectiu del llibre tot i que els hi pot servir molt bé per ajudar als pares ja coneixeran quines són les seves dubtes principals. És un llibre molt útil per pediatres joves, formats en grans hospitals i encara lluny de la feina del pediatra de capçalera, és a dir del PEDIATRA, amb majúscules, el metge de la família durant uns quants anys.

Quines satisfaccions li ha reportat la seva professió en aquests llargs 40 anys?
La medicina és una de les professions més boniques que existeixen. La possibilitat de treballar en un gran hospital i en serveis punters (urgències i pediatria), de formar als metges MIR de pediatria, de donar classes a la Universitat als estudiants de Medicina i de infermeria i el poder estar amb els millors metges de la pediatria espanyola i mundial, només pot donar que satisfaccions, però de tot el que faig i he fet, el que més m’agrada és el contacte amb els nens, les seves famílies, poder guanyar-me la seva confiança i poder ajudar-los. Pensi que una de les meves feines principals ha estat la assistència als nens maltractats i el fet de poder ajudar a un d’aquests nens, com jo he tingut la oportunitat de fer en moltes ocasions, no té preu.

Per últim, preveu continuar la sèrie per als petits de 4 i més anys?
No he pensat en continuar la sèrie perquè la situació a partir del 4art any és diferent. Possiblement si ho fes, hauria de ser amb col·laboració amb altres professionals, sobre tot psicòlegs. Això no vol dir que no tingui pensat escriure un altre llibre, ja que ja ho estic fent.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per