dissabte, 21 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Les VII Jornades Econòmiques

Emili Duró | Imatge: YouTube

Emili Duró | Imatge: YouTube

Les VII Jornades Econòmiques han tornat a ser un èxit esclatant. Fins i tot alguna d’elles de forma espectacular, com la realitzada per Emili Duró. El Centre Cultural va ser l’espai on es va traslladar l’esdeveniment, ja que el Centre Innova, el lloc habitual, va quedar petit per acollir les més de 300 persones assistents a la primera de les xerrades programades dins d’aquestes Jornades.

L’Emili va demostrar ser un crack de la comunicació, va saber encomanar a tot el públic assistent el seu entusiasme i il·lusió, malgrat les 4 hores de durada acompanyades de powerpoints. Va parlar de temes com la gestió emocional, estratègies de creixement personal o com millorar la nostra salut mental. I va afirmar rotundament que només fer allò que més ens agrada, que desitgem, ens conduirà a la felicitat. És la via, el camí de l’autoestima.

Un altre dels convidats va ser Albert Bosch, especialista en emprenedories relacionades amb l’àmbit de l’energia i el medi ambient.

Una altra de les xerrades, que va ser en realitat un debat, es va produir entre tres persones, malgrat que havien de ser quatre, però Abel Folk, director, productor i actor de cinema i teatre, es trobava malalt. Es va realitzar entre els tres altres ponents, que eren Marc Bonavia, president dels joves emprenedors; Álvaro de Guirior, consultor i ‘coach’ empresarial; i Miquel Serra, representant de Secot Maresme. Un debat interessant a tres bandes.

Pau_Garcia_Mila_

Pau Garcia-Milà | Imatge: TVC

La quarta xerrada va anar a càrrec del jove talentós i simpàtic Pau Garcia-Milà, que va centrar la seva exposició en el repte de començar una empresa nova a partir de tirar endavant les nostres pròpies idees i poder, així, assolir els nostres objectius establerts.

Per últim, la darrera xerrada, i possiblement la més interessant de totes, va ser la que va realitzar el coach Raimon Samsó. Una veritable lliçó magistral sobre els valors i les actituds de com les persones hem d’arriscar-nos i invertir en ser nosaltres mateixos, posant passió i amor en les coses que ens agraden. L’aventura de viure és sens dubte un compromís vital i real, no sols teòric i verbal. S’han de valorar coses tan fonamentals avui dia com són el talent, la creativitat, etc., perquè a la vida és molt important el canvi, i t’adaptes constantment a ells o et vas morint per dintre lentament. Perquè s’han de prendre les decisions des del cor i treballar en projectes que tinguin ànima de veritat i no dependre d’una insegura sort. Un discurs lúcid, coherent i, fins i tot, en alguns moments, brillant, però des d’un caràcter molt tranquil, que transmetia confiança i serenor en tot moment al públic assistent que omplia la sala principal del Centre Innova. Aspectes molt motivadors en l’era del coneixement.

Raimon

Raimon Samsó | Imatge: TVE

Seguint en la mateixa línia, també recordo perfectament quan en una ocasió l’anterior batlle de Sant Sebastià, Odon Elorza, o el de Sitges, van pronunciar un discurs impecable en exposar el seu model de ciutat, molt engrescador i coherent. Per exemple, Odon aspirava, amb la seva imaginativa proposta, que la seva ciutat esdevingués Capital Cultural d’Europa. Centrat, per tant, a fer de la seva ciutat un exemple de cultura i creixement sostenible. Envejable i desitjable exemple a seguir.

I, canviant de tema, l’amic Jordi Pera em va passar fa unes setmanes un curiós documental sobre el grup de música, ja desaparegut, Los Desechables, que va triomfar en l’àmbit del rock radical en els anys 80. Té la intenció de presentar-lo al festival de documentals musicals que es realitza cada any a Barcelona anomenat Inèdit. Un festival especialitzat en aquest gènere i, encara que jo vaig veure una primera versió del muntatge, ja em vaig poder fer una idea aproximada d’aquesta apassionant proposta.

Per cert, el passat 12 d’abril vaig realitzar una preestrena del meu documental “Tal com raja” a la Biblioteca Serra i Moret de Pineda, amb força assistència de públic i, després d’una breu presentació i projecció, va haver-hi una interessant xerrada. El documental se centra en un debat que es va filmar en la mateixa biblioteca i en el mateix espai on es va rodar entre 3 homes i 3 dones parlant de la felicitat. Un tema molt recorrent avui dia, segurament servit per la greu crisi econòmica que patim tots plegats. Documental filmat en un auster i sobri blanc i negre, pràcticament amb un sol pla-seqüència, un aspecte molt poc freqüent, per no dir molt estrany. Però el que és important al cinema, com en la vida, és l’originalitat de la proposta, sorprendre el públic amb alguna cosa inèdita, amb una proposta innovadora, imaginativa i creativa. Ara espero poder-lo passejar per algun festival. A veure què succeeix.

Raimon Miranda | Pineda de Mar

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per