diumenge, 22 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’escultura

.

.

Aquest matí m’he adonat que les heures que decoren la façana principal de la casa dels Senyors Marquesos han crescut tant, que oculten rere el fullatge la petita figura de Sant Jordi, esculpida des de temps immemorables, i que des de la cantonada nord de l’edifici, si una es fixa bé, distingeix una esquerda en el mur que travessa tota la superfície en diagonal i que mor en els mateixos fonaments. Malgrat el lamentable estat de conservació de l’estructura, les formes geomètriques dels arbustos adjacents i les taques groguenques, vermelles i morades de les margarides, les roses i les violetes, el vesteixen de tal manera que es diria que l’edificació respira. La humitat ha treballat incansable, però. I sembla estrany, com en poc temps l’abandó de la propietat evidencia el final i, a la vegada, el ressorgir de la vida mateixa. Ben bé que res s’acaba. Pels forats petits del mur sorrenc s’escolen llangardaixos de totes les mides i per algunes de les branques molsudes i punxants de les heures, disciplinades i en fila índia, avancen diminutes formigues, que ves a saber cap a on van! Si el difunt Marquès d’Emseram alcés el cap, ben segur que el tornaria a jaure.

.

.

En l’actualitat la propietat està en venda. L’únic descendent i hereu dels vells Marquesos, que en la glòria estiguin, no en vol saber res de la mansió. I ve t’ho aquí! Una finca magnífica, quasi en runes. Si aquestes parets parlessin…! Ara són les males herbes les que hi habiten. Les males herbes i les flors més boniques que la Senyora va plantar abans de morir. Que si hortènsies blaves en l’ombra, que si margarides en els millors racons, que si un petit estany pels lliris…i això sense oblidar el nesprer, que dóna ombra tot l’any, i la figuera que mai ha deixat d’oferir les coll de dama, dolces i molsoses, a aquells que les volguessin arreplegar des del carrer. La natura s’obre pas enmig dels records i les vivències. He continuat carrer amunt sense desviar la vista de la casa, o més ben dit, del que queda de la casa i m’ha semblat que, des de dalt de la façana, em saludava l’estatuaeta petita de marbre rosa…

.

.

Estic content de ser qui soc i que l’escultor em donés la forma de Sant Jordi. Ja n’hi ha masses de Sant Antonis, de Sant Pancraços i de Santes Rites en aquest poble! Encara que m’ esculpiren petitó, la gent em veu des de l’altra banda del carrer. Per fi han esclatant les roses, les sempervirens grogues i les arbustives blanques. Les últimes en ser plantades, les floribundes vermelles, aquesta primavera es retarden una mica! No les tinc totes darrerament, perquè tanta vegetació malmet el mur on som. Per un cantó, l’heura no para de créixer, a vegades el fullam em tapa la vista i em fa pessigolles a la panxa, i per l’ altra banda les arrels de la figuera s’obren pas entre els fonaments i provoquen esquerdes en la paret. Fa molt de temps que el Senyoret no ve de visita. Per sort sempre estem distrets aquí dalt. Quan no són les orenetes són les gavines que despleguen de bat a bat les ales, delectant-nos amb els seus balls acrobàtics… El dia del meu patró han celebrat festa grossa al poble. Quan han vestit la plaça de roses, ens ha pujat uns aromes que riu-te’n dels de Montserrat! El carrer s’ha omplert de gent que traginava llibres, i les parelles s’intercanviaven roses i petons. M’agrada el despertar de l’alba i contemplar com, poc a poc, el sol escampa amb els seus braços un gran tapís de colors sobre el mar. Aquest és el meu dia! Sant Jordi, gairebé al centre de l’estació primaverenca, envoltat de flors, de vida, d’amor… i nosaltres des d’aquí dalt, al capdamunt de la façana de la mansió dels Marquesos, presidint la festa, no tenim millor tron! Eh, què hi dius Drac?

Jordina Farré

Fotos: sxc.hu | gencat.cat

1 comentari per a “L’escultura”

  1. Carme ha dit:

    Molt interesant Jordina veig que continues amb la teva desbordant imaginació . Per cert moltes felicitats passa un dia de San Jordi molt bonic
    Una abraçada
    Carme

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per